Skip to main content

Full text of "Llibre de Disputació de l'ase contra frare Encelm Turmeda; essaig de restauració del text catalá per Lluis Deztany"

See other formats 


ICD 


1., 


LLIBRE 
DE 

DISPUTACIÓ  DE  L'ASE 


LLIBRE 

DE 

DISPUTACIÓ  DE  L'ASE 

CONTRA 

FRARE  ENCELM  TURMEDA 


ESSAIG  DE  RESTAURACIÓ  DEL  TEXT  CATALÀ 

FBR 

lluís  deztany 

BIBLIÒFIL 


BARCELONA 

1922 


JUSTIFICACIÓ  DEL  TIRATGE 

Han  estat  estampats  d'aquest  llibre  quatre-cents  un 
exemplars : 

1  sobre  paper  del  Japó 
100      »         s>       de  fíl  «Catalunya» 
300      »         t       «ploma» 


^x^. 


m,- 


=0^ 


901325 


[^IX 


TAULA  DE  MATÈRIES 


Dedicatòria pag.  IX 

Nota  prologal »  XI 

Llibre  de  disputació »  1 

Profecia  de  l'ase »  151 

Addenda. »  175 

Declaració  de  la  profecia  de  l'ase..  »  176 


A   RESPECTUOSA   MEMÒRIA 
DE  L'  ENYORAT  PATRICI 

EN  JOAQUIM  MIRET  I  SANS 

HISTORIÒGRAF   I   VIATGER: 

ELEGANT    NARRADOR    DE   LA   VIDA 

I 

PRIMER   VISITADOR   CONSCIENT 

DE   LA   TOMBA 

DE 

FRA   ANSELM  TURMEDA 


.^^.^^^^.^.^ 


NOTA  PROLOGAL 

La  celebritat  multisecular  de  Fra  Anselm 
Tunneda  lluny  de  minvar  creix  i  s'escampa 
encara  als  temps  que  correm.  Sa  singular  per- 
sonalitat ha  pres  un  relleu  més  accentuat  a  la 
nova  llum  de  les  raonades  critiques  que  els 
pensadors  d'avui  han  pogut  formular  fondats 
en  les  copioses  troballes  degudes  a  la  lloable 
curiositat  dels  escorcolladors  d'arxius,  les  quals 
seguidament  assenyalades  a  l'atenció  dels  es- 
tudiosos mitjançant  els  poderosos  instruments 
de  vulgarització  constituïts  per  revistes  i  pu- 
blicacions d'historia  i  d'erudició  literària  són 
assequibles  enguany  a  tothom. 

En  presentar  doncs  aquest  llibret,  modest 
intent  de  reintegració  a  la  llengua  original 
d'una  obra,  sens  dubte  la  més  típicament  re- 
veladora de  la  complexitat  de  pensament  de 
son  autor,  ens  creiem  dispensats  de  dir  un  sol 
mot  pertocant  les  generalitats  de  sa  biografia 
del   domini  ja  fa  temps    dels    manuals  i  dic- 


NOTÀ  PROLOGAL 


cionaris  enciclopèdics  i  menys  encara  d'afegir 
judicis  entorn  ses  idees  filosòfiques,  producció 
literària,  bibliografia,  etc,  extren^s  magis- 
tralment exposats  dins  les  publicacions  abans 
mentades  en  repetides  i  definitives  ocasions 
per  la  flor  de  la  gent  lletrada  de  les  terres 
hispàniques.  Mercès  a  llurs  sòlids  treballs  han 
restat  de  tot  en  tot  esvanides  les  boires  amb 
què  la  fantasia  i  l'ignorància  havien  entenebrit 
la  figura  quasi  llegendària  de  l'heterodoxa 
mallorquí  de  qui  sabem  prou  per  menut  no  sols 
sa  vida,  sinó  fins  el  lloc  mateix  on  reposen 
a  Tuniç  les  cendres  de  sa  mortal  despulla. 

Circumscrivim-nos  per  tant  a  la  Disputa  de 
l'Ase  que,  si  així  com  deixem  apuntat,  es  entre 
les  produccions  degudes  al  geni  de  Turmeda 
la  més  representativa  de  sa  mentalitat,  es  també 
l'única  potser  de  la  literatura  catalana  medieval 
que'ns  lliga  amb  l'esperit  de  la  pre-re naixença 
europea  que  ja's  manifestava  al  xiv^n  segle. 
Per  l'ideologia  francament  racionalista  de  què 
fa  mostra  el  nostre  desinvolt  escriptor  s'anti- 
cipa de  més  d'una  centúria  a  Rabelais,  son  més 
propino  parent  per  llinatge  intel•lectual,  a 
qui  se  sembla  igualment  per  l'odi  a  l'Esglesia, 
o  millor  dit  a  les  jerarquies  dels  seus  ministres 
i  sobre  tot  a  les  ordres  monàstiques.  Apòstata 


NOTA  PROLOGAL  Xiil 

com  l'autor  del  Pantagvuel,  s'atragué  ben  aviat 
així  mateix  l'implacable  persecució  de  l'In- 
quisició, si  bé  més  que  per  l'escepticisme  i 
la  irreligicsitat  sustentats  a  la  Disputa,  fou 
l'objecte  de  les  ires  inquisitorials  pel  desver- 
gonyiment amb  què  escomet  sos  antics  ger- 
mans d'hàbit,  omplint-los  de  vilipendi  valent-se 
de  facecioses  historietes  contades  per  l'ase 
protagonista  i  aon  els  eclesiàstics  seculars  i 
regulars  són  agrament  satiritzats  al  costat  dels 
personatges  socials  representatius  uns  i  altres 
dels  vicis  i  mals  costums  regnants  en  aquella 
època.  Tan  extremadament  s'exercí  la  dita 
persecució  que  l'obra  catalana  desapareix  sense 
restar-ne  el  menor  vestigi  fora  dels  versos  de 
la  profecia  posada  en  boca  de  l'ase  i  que,  con- 
servats al  Cançoner  de  Carpentras,  podem 
intercalar  Íntegrament  originals  en  la  nostra 
adaptació. 

La  desaparició  del  text  català  es  més  de 
notar  en  esguart  de  la  circumstancia  d'haver 
conseguit,  a  partir  de  14 17,  travessar  triom- 
falment tot  el  segle  xv  fins  a  ésser  posat  sota'ls 
tòrculs  de  la  naixent  art  de  l'estampa  que, 
donat  l'èxit  ininterromput  assolit  per  l'obreta 
satírica,  degué  multiplicar-ne  les  edicions  sens 
que  fossin  els  seus  necessàriament  nombrosos 


XIV  NOTA  PROLOGAL 

exemplars  més  afortunats  que'ls  manuscrits  amb 
anterioritat  destruits.  Solament  ha  romàs  l'in- 
dici d'una  impressió  de  1509  compresa  dins  el 
Registrum  de  Ferran  Colom  i  que  deuria  posseir 
la  Biblioteca  Colombina.  En  l'inventari  fet  en 
1534  dels  bens  d'En  Miquel  Cabrit,  llibreter 
barceloní,  hi  figuren  varies  notacions  d'exem- 
plars d'un  llibre  del  ase,  però  creiem  que  deuen 
fer  referència  a  la  faula  d'Apuleu  en  vista  de 
la  constància  en  el  mateix  document  d'exis- 
tències considerables  d'impressions  de  mul- 
titut  de  clàssics  grecs  i  llatins  aleshores  en 
plena  voga  renaixentista. 

Malgrat  tot  això  la  Disputa  havia  salvat  les 
nostres  fronteres  nacionals  com  un  segle  en- 
rera havia,  transfretant  la  mar,  saltat  d'Africa 
a  Catalunya,  i  mereixia  a  França  tal  accepta- 
ció que  era  traduïda  i  amb  diferents  variants 
publicada  quatre  vegades,  de  les  quals  tres 
a  Llyó:  l'any  1544  per  Jaume  laqui,  reimpresa 
sens  data  (i)  més  tard  pel  meteix  abans  de  1548 
que  ho  és  novament  per  Llorenç  Buyson. 
De   Bure   pretén   (2)    l'existència   d'una  altra 


(1)  Ornada  amb    gravadets  al  boix  que  reproduïm  al 
lloc  corresponent  del  text. 

(2)  Catalogue  des  livres  de  la  bibliothèque  de  feu  M.  le 
diK  de  La  Valliere.  Primera  part,  Tom  segon  (Paris,  1783). 


NOTA  PROLOGAL 


edició  llyonesa  anterior  a  les  tres  indicades 
ostentant  la  data  de  1540  a  son  frontispici  que 
apareix  refet  a  la  pren^sa  per  molt  que  ho  sia 
a  la  ploma  segons  Brunet  (i).  Al  segle  se- 
güent és  altre  cop  impresa  en  1606  a  Paris 
(ficticiament  Pampelune)  d'on  girada  l'any 
mateix  a  l'alemany  (2)  i  encara  en  els  nos- 
tres dies  (1911)  devem  a  l'hispanista  R.  Foul- 
ché  Delbosc  la  transcripció  de  la  primera 
edició  francesa  al  tom  XXIV  de  la  Revue 
Hispanique,  vulgaritzant  així  la  coneixença 
d'una  peça  bibliogràfica  d'excessiva  raritat, 
car  de  les  edicions  apuntades  se'n  saben  no 
més  comptats  o  únics  exemplars  de  cascuna 
en  poder  d'algunes  grans  biblioteques  i  en 
mans  de  bibliòfils  eminents  d'entre'ls  quals 
cal  citar  M.  Viollet-Le-Duc  (3)  qui  comentà  el 
primer,  bé  que  brevíssimament,  l'edició  de 
1606. 

Seria    també    possible,    atenent    figurar    el 
títol  de  la  Disputa  a  l'índex   de   Madrid    de 


(1)  Manuel  du  Libraire.  (II,  col.  760.) 

(2)  Editada  a  Mümpelgardt  segons  Koh'.er,  Kleinere 
Schriften  (II,  636  i  III,  70). 

(3)  Bibliographie  des  chansons,  fabliaux,  contes  en  vers 
et  en  prose,  facéties,  pièces  còmiques  et  burlesques,  etc,  etc, 
ayant  fait  partie  de  la  collection  de  31...,  Nouvelle  édition 
augmentée  d'un  avant-propos  par  M.  A.  Méray,  (Paris,  1859.) 


NOTA  PROLOGAL 


1583  i  als  posteriors,  l'existència  d'una  tra- 
ducció castellana  coetànea.  En  aquesta  llengua 
i  a  Madrid  se'n  publicaren  alguns  fragments 
del  cornençament  de  l'edició  de  1548  per  don 
Adolfo  de  Castro  dins  el  tom  LXV,  Prelimi- 
nares,  de  la   Biblioteca  de  Autores    Espanoles 

(1873)- 

Gràcies  doncs  a  haver-se  conservat  per  les 
versions  franceses  el  text  de  la  Disputa  podem 
ara  intentar  com  a  simple  entreteniment  de 
dilettante  la  repatriació  lingüística  de  la  tan 
famosa  obreta  de  Fra  Anselm,  tasca  per  altra 
banda  facilitada  per  les  versions  franceses  ma- 
teixes venturosament  molt  poc  literàries,  de- 
gudes, primordialment,  a  un  traductor  que  con- 
fessant ignorar  el  català  va  seguir  servilment 
l'original  girant-lo  mot  a  mot  en  francès  sense 
haver  «opportunité  d'aorner  et  corriger  le  style 
et  langage».  Així  sota  les  planes  franceses  s'hi 
transparenta  materialment  la  dicció  catalana 
tant  que  la  temptació  de  traduir  esdevé  irre- 
sistible per  al  llegidor  del  nostre  pais  llavors 
que,  per  poc  versat  en  lletres  pugui  estar, 
passa  la  vista  demunt  les  picants  histories 
interpolades  al  llibre,  les  quals,  ultra  llur  loca- 
lització precisa  a  Catalunya  i  Mallorques,  se 
desenrotllen    entre    personatges    portadors   de 


NOTA  PROLOGAL 


noms  i  cognoms  familiars  de  l'onon^àstica 
indígena,  presentant  un  conjunt  tan  nostrat 
que  el  llur  context  acaba  per  sugestionar  fins  al 
punt  de  fer  gaudir  l'il•lusió  de  sentir  a  l'orella 
interiorment  i  com  venint  de  la  llunyania  dels 
records  històrics,  la  vibració  dels  accents  de 
la   veu    ancestral  del  propri    Turmeda. 

El  pla  o  argument  de  l'obreta  no  és  gens 
complicat.  L'autor  «de  bon  matí  en  l'azalt 
temps  d'estiu»  i  «no  volent  estar  ociós»  monta 
a  cavall  i  surt  a  passejar  cercant  la  fresca  fins 
que,  cansat,  descobreix  un  bell  jardí  aon 
descavalca  i  s'asseu  a  l'ombra  sobre  l'herba 
florida.  Recordem  que  així  mateix  dóna  prin- 
cipi a  l'acció  de  les  Cobles  a  la  divisió  del  Regne 
de  Mallorques: 


Si'm  leví  un  bon  mat 
Temps  era  de  primavera 
E  vay  pendre  mon  camí 

Fins  que  eu  fuy  arribat 
En  un  gran  e  gentil  prat. 

Devaylí  de  mon  cavayl 

Lexi'l   dins   lo   prat   en   destre 


Contemplant    «aquell    lloc    tant    magnifich* 
comparable  al  Paradís  terrenal  o  al  jardí  de  les 


XVIII  _^    ^OTA  PROLOGAL 

Hespèrides,  força  semblant  d'aquell  que  descriu 
a  les  Cobles  a  propòsit  del  qual  termina  dient: 

De  ma  vida  may  no  viu 
D'arbres  tant  gentil  clausura 

tot  seguit  s'abalteix  i  s'endorm  somniant 
tan  vivament  que  li  apar  veure  aplegades 
totes  les  bèsties  de  la  Creació  «llevats  los  peixos 
qui  en  la  mar  nadaven».  Una  gran  cridòria  i 
tabustoll  desperten  a  Turmeda,  qui's  troba  en 
presencia  de  l'assemblea  dels  animals  presidits 
pel  lleó  a  qui  venen  d'elegir  per  llur  rei  i  a  qui 
aclamen  amb  crits  de  goig.  Els  animals  s'adonen 
d'aquell  home  per  denuncia  del  conill,  qui'l 
coneix  a  causa  d'haver  estat  son  captiu,  i  un 
dels  animals  concurrents  l'acusa  de  professar 
l'opinió  de  la  superioritat  de  l'home  sobre  tots 
els  animals,  els  quals  no  volen  passar  per  tal 
heretgia  de  la  que  a  son  torn  se'n  ratifica 
Fra  Anselm  amb  gran  altivesa  proposant  de- 
fendre-la en  solemnial  controvèrsia.  El  pole- 
mista designat  per  a  contradir-lo  és  l'ase,  però, 
a  major  humiliació  i  vergonya  de  l'atribulat 
ex-frare,  un  specimen  d'ase  tan  mesquí  que 
«no  hauria  valgut  deu  diners  a  la  fira  de  Tarra- 
gona», i  qui  entaula  encontinent  la  discussió 
durant  el  curs  de  la  qual  hi  prenen    alguna 


NOTA  PROLOGAL  XIX 


participació  bestioletes  tan  vils  cora  la  mosca, 
la  pussa,  el  poll,  la  xinxa,  etc.  L'ase  desfà  tots 
els  raonaments  de  son  sabi  interlocutor,  de- 
mostrant-li la  superioritat  dels  animals  sobre 
l'home,  adés  en  la  perfecció  i  major  agudesa 
dels  senys  corporals,  adés  en  les  meravelles 
de  l'instint  dels  irracionals  i  fent  ensems  una 
pintura  de  les  debilitats,  misèries  i  vicis  de 
l'Humanitat  i  de  la  corrupció  de  l'Esglesia, 
preferint  a  tal  propòsit,  en  lloc  de  raonaments, 
recontar-li  les  historietes  exemplars  dels  set 
pecats  capitals  de  què  havem  fet  mèrit  abans, 
les  quals  afecten  les  ordres  rel•ligioses  en 
mal'hora  enumerades  per  l'ex-frare  com  crea- 
des en  evitació  d'aquells  pecats. 

Si  Turmeda  no  hagués  demostrat  prou  en 
altres  produccions  son  talent  i  ses  qualitats 
d'artista,  serien  suficients  per  acreditar-l'en 
aquestes  historietes  anecdòtiques  de  forta  sabor 
medieval,  pàgines  impressionants  on  s'hi  mouen 
com  en  lluminós  escenari,  palpitants  de  vida 
i  parlant  un  llenguatge  sempre  apropriat 
graciós,  saturat  de  sal  i  de  sutils  aromes  de 
passat,  aquelles  belles  figures  de  la  nostra  raça 
avui  admirades,  ertes  i  mudes,  en  les  pedres 
dels  monuments  o  en  descolorits  retaules 
tapiços  contemporanis  de  l'escriptor. 


NOTA  PROLOGAL 


La  Disputa  fineix  bruscament  per  la  consi- 
deració, aquesta  volta  irrebatible  per  part  de 
l'ase,  de  què  Déu  volgué  pendre  carn  mortal 
fent-se  fill  d'Adam  i  no  vestint  sa  divinitat 
de  carn  d'animals,  argument  suprem  en  vista 
del  qual  l'ase  se  confessa  vençut  i  el  Ueó,  rei 
dels  animals,  declara  guanyador  de  la  qüestió 
a  Fra  Anselm  qui,  «cavalcant  ab  gran  plaer 
e  consolació»  se'n  torna  a  casa  seva. 

La  ficció  dels  animals  parlants  que  informa 
la  Disputa,  és  d'evident  influencia  oriental  i 
constituí  a  l'Edat  Mitjana  un  recurs,  aprofitat 
dins  les  literatures  populars  sense  excepció  de 
la  nostra,  que  donà  Hoc  a  composicions,  espe- 
cialment satíriques,  molt  notables  i  conegudes 
de  tothom.  Que'l  nostre  autor  en  proposar-se 
la  confecció  d'una  obra  d'aquest  derrer  genre 
va  seguir  el  corrent  literari  de  moda  no  ha 
estat  mai  un  misteri  per  ningú  i  així  no  calien 
ni  la  perspicacitat  ni  la  fornoidable  preparació 
científica  d'un  arabista  eminent  com  el  Sr.  Asin 
Palacios  (i)  per  a  confirmar-ho  i  menys  encara 
per  a  traure  de  son  important  descobriment 


(I)  El  original  àrabe  de  oLa  disputa  del  asno  contra 
Fr.  An.felmo  Turmeda»  por  Miguel  Asin  Palacios,  Madrid 
1914. 


NOTA  PROLOG/iL 


de  l'apòleg  àrabe  sobre' 1  qual  és  calcat  massa 
abusivament  el  tema  zoològic  de  la  Dispttta, 
les  apreciacions  severes  amb  excés  pertocant 
la  forma  i  del  tot  injustes  pertocant  l'esperit 
del  plagio  estupenda  com  qualifica  l'obra  de 
Turmeda. 

Evident  i  tot  el  plagi  d'En  Turmeda  forçós 
serà  a  son  exigent  detractor  de  concedir  que 
ja  era  prou  mèrit  al  xiv  n  segle  la  possessió 
de  llengües  orientals  i  de  les  altres  varies  co- 
neixences  que  brillen  en  el  nostre  autor  i  que 
l'erudició  avui  a  l'abast  de  tots,  segons  diem 
al  començament,  no  deixaria  d'observar  en 
les  produccions  dels  més  celebrats  f  abulistes  de 
tots  temps  (si  hi  enqueria  amb  l'assiduitat 
hostil  aplicada  a  l'obra  present  les  relacions  de 
semblança  que  lliguen  cada  una  amb  altres  de 
pretèrites  fins  arribar  a  les  remotíssimes  com- 
pilacions indostàniques )  la  constant  consu- 
mació, en  major  o  menor  escala,  d'atemptats 
a  la  proprietat  literària  de  la  que  tan  zelós 
guardador  se  mostra  el  sabi  arabista  aragonès 
quan  és  qüestió  de  l'Enciclopèdia  dels  Germans 
de  la  Puresa  de  Bassora  on  és  contingut  l'apòleg 
explotat  per  Anselm  Turmeda. 

Què  restaria  de  veritablement  original  extre- 
mant   un    procediment    similar    d'investigació 


XXII  NOTA  PROLOGAL 


en  les  fonts  on  begueren  Isop  i  Fedre? —  Què 
de  Casti  i  Lafontaine? — Perdrien  per  això  llurs 
respectives  categories  d'autors  genials?  Apli- 
quem doncs  aquest  criteri  i  servem  anàloga 
indulgència  envers  el  nostre  escriptor  en  gràcia 
del  propòsit  honrat  que'l  mogué  a  copiar 
l'apòleg  moral  parodiat  en  la  seva  faula,  adre- 
çada, per  un  camí  ben  diferent,  a  un  objecte- 
que  no  podria  repugnar  cap  conciencia  escru- 
pulosa. En  efecte:  aquell  varó  independent  i 
ple  de  fortitut  tirava  valerosament  a  mora- 
litzar les  corruptes  gents  de  son  segle  esperant 
així  laborar  per  la  salut  de  sa  pàtria  i  relligió, 
les  quals,  desesperançat  de  l'èxit  somniat,  havia 
abandonat  conjuntament  abans  empès  per  l'es- 
cepticisme fill  del  convenciment  de  sa  propria 
debilitat.  Vet-ací  dos  sentiments  antagonistes, 
fortitut  i  debilitat  morals  paradoxalment  coe- 
xistents en  l'ànima  atormentada  de  l'apòstata 
mallorquí  i  que,  actuant  alternativament,  expli- 
carien, al  nostre  humil  parer,  les  antinòmies 
observades  en  la  desconcertant  i  poderosa  espi- 
ritualitat creatriu  d'una  producció  literària 
heteròclita  i  bilingüe  a  imatge  del  dualisme 
anímic  imperant  en  el  gran  emancipat  ovi- 
rador  de  les  lluors  premonitòries  de  la  Re- 
naixença venidora  i  de  la  qual,  per  semblant 


NOTA  PROLOGAL 


d'ell,  la  pàtria  malastruga    no  havia  tampoc 
de  veure'n  les  plenituts  esplendoroses. 

Finalment:  havem  d'expressar  ací  el  més 
fervent  desitg  de  saber  realitzada  algun  dia  la 
descoberta  d'un  original  MS.  o  imprès  de  la 
Disputa,  escaiença  que  per  improbable  que 
pugui  estimar-se  no  és,  però,  inversemblant 
i  constituiria  la  major  glorificació  de  l'obra 
genuina  amb  la  consegüent  relegació  a  l'oblit 
de  la  seva  anodina  reconstrucció  ja  sense  ob- 
jecte dés  d'aquell  venturós  jorn.  Recobrat  pel 
tresor  de  les  Lletres  catalanes  el  cobejat  joiell 
autèntic  no  seria  soportable  la  presencia  de 
sa  reproducció  de  similor  malgrat  i  confec- 
cionada amb  la  més  pura  intenció  per  a  la  que 
gosem  demanar  una  petita  extensió  de  l'indul- 
gència més  amunt  reclamada  per  altre  concepte 
en  favor  del  nostre  autor. 


LL.  D. 


DISPUTA    DE     L'ASE 

CONTRA 

FRARE  ENCELM   TURMEDA 


SOBRE    LA    NATURA    E 
NOBLESA    DELS    ANIMALS 


ORDENADA    PER    LO    DIT 

FRARE   ENCELM    EN   LA 

CIUTAT   DE    TUNIÇ 

L'ANY 

1417 


EN  NOM  DE  DÉU,  COMENÇA  LO  LLIBRE  DK  DISPU- 
TACIÓ  DE  l'ase  contra  FRARE  ENCELM  TURMEDA 
EN  lo  qual  lo  DIT  FRA  ENCELM  PROVA  COM  LOS 
FILLS  DEL  NOSTRE  PARE  ADAM  SON  DE  PUS  GRAN 
NOBLESA  E  DIGNITAT  QUE  NO  SON  TOTS  LOS  AL- 
TRES ANIMALS  DEL  MON,  E  PER  DIVERSES  PROVES 
E  RAHONS. 


Pabla  Fbakb  Encelm 

A/^BHENT  lo  món  a  tots  mals  incitat 
E  que  cascun  viu  en  lascivitat, 
Me  sembla  bé  narrar-vos  l'aventura 
Que   m'esdevench  un   jorn   jaent   gus   la   \ 
E  coneixerets  per  la  meu  disputa 
Que  l'home  và  es  menys  de  bèstia  bruta. 
Fins  a  tant  que  la  Divinitat 
Ha  pres  vestiment  de  nostra  infirmitat. 
Invocant  donchs  l'alt  Senyor  de  glòria, 
Vull  començar  a  contar-vos  l'historia: 
Aquesta  jorns  passats  no  volent  star  ociós, 
Jatsia  que  adonch  lo  temps  fós  enujós, 
Llavors  que  Febo  dès  lo  ventre  del  Lleó 
Fahia  cremar  d'homens  gran  monior. 
De  bon  matí,  a  l'azalt  temps  d'estiu. 
De  ma  caaa  a  sortir  incitat  jo'n  fuy 
Que  encara  Diana,  deessa  poncella. 
Mostrava  al  món  sa  faç  clara  e  bella. 


DISPUTA  DE  L'ASE 


Cavalcant,  donchs,   los   llochs    puà   frescha   cerquí 

Tant  que  aasats  prop  d'un  hort  me  trobí, 

Dedin-  lo  qual  havia  infinit  nombre 

De  flora  c  tots  fruyters  a  servir  d'ombra; 

Lla  una  font  d'ayga  clara  rajava 

Que  en  la  plana,  corrent,  remorejava, 

Dessua  la  qual  lo  rossinyol  gentil 

Eefilava  un  cant  fort  plasent  e  sotil. 

Breu,  jo'm  pensí,  contemplant  tals  delits, 

Que  per  cert  ço  fós  terrenal  paradís, 

O,  al  tot  menys,  lo  jardí  sumptuós 

De  les  Hespèrides,  tant  bell  e  fruytós. 

Mirant  lo  lloch  així  noble  e  excel•lent. 

De  bé  veure'l  n'haguí  meravellós  talent; 

Llavors  demnnt  les  flors  m'asseguí  sots  l'ombratge 

Per  mills  jutjar  aquell  divin  estatge. 

Mas,  sguardant  aquell  lloch  tant  joliu, 

De  forta  són  pres  encontinent  jo'm  viu 

E,  tot  dormint,  semblava'm  vivament 

Que  en  visions  vehés  perfetament 

Faher  sojorn  en  aquells  llochs  verdals 

De  tot  lo  món  los  animals  brutals. 

Lla  triomfaven  los  orifanys  fortissims, 

Tigres,  lleons  e  Ileoparts  potentissims, 

Cavalls,   asens,   muls  e  dromadaris, 

De  camells  e  de  panteres  congregaris; 

Orsos,  dragons  e  cervos,  porchs  senglars, 

Daynes  e  cabirols  a  milenars, 

Vaqnes,  bous,  anyells,  ovelles  e  moltons. 

Llops  e  guineus  qui  temen  los  bastons; 

Cans,  gats,  rata,  esquirols  e  d'animals 

Deu  milia  altres  qui  nomenar  no'm  cal. 

Car  de  tots  llochs  era  venguda  lleu 

Cascuna  bèstia  anant  ab  quatre  peus. 

Après  jo  viu  d'aiis  així  gran  nombre 

Que  la  una  a  l' altra  fahia  nosa  e  ombra: 

Grifants,  milans,  àguiles,  falcons,  voltors 

Esmerellons,  ospervera  e  abutors, 

Ostardes,  grues,  agrona,  cignes,  pagons 


COl•JTRA  FRARE  ENCELM 


Perdius,  becades,  oques,  ànecha  e  capons, 
Faysans,  todona,  gallines  e  pollastres, 
Cuguls,  cucales  e  corbs  de  malastre, 
Grives,  coloms,  merles  e  aloses, 
Passarells,  carderoles  gojoses, 
Verdunis,  tórtores,  estornells. 
Galls,  papagalls,  oronells, 
E  era  així  nombrosa  la  volalla 
Que  de  llur  família  un  sol  no  hi  fahia  falla; 
Vespes,  abelles,  cigales  e  llagostes, 
Moscallons,  formigues,  coichs  o  mosques. 
Verms,  aranj'es,  llimachs  e  scarabats, 
Xinxes,  puces,  polls,  llèmenea  e  briants: 
Tots  animals  en  efecte  hi  estaven 
Llevat3  los  peixos  qui  en  la  mar  nadaven. 


FENEIX  LO  PARLAMENT 
DE  FRA  ENCELM 


*    * 
* 


Lo  prolech, 


declarant   la   causa   de   l'aplech    de    tant 
d'animals 


T  A  causa  e  ocasió  de  l'aplech  de  tant  d'animals 
-"-^  era  per  ço  com  llur  Rey  no  havia  gayre  era 
mort:  lo  qual  havia  stat  un  noble  lleó,  fort  savi, 
de  gran  justícia,  e  molt  valent  e  ardit  de  sa  per- 
sona. E  per  les  dessus  dites  bontats  e  virtuts  qui 
eren  en  ell,  los  dits  animals,  tots  en  general,  e 
cascun  d'ells  en  especial,  havien  estat  tant  con- 
tents de  son  regne,  e  li  volien  tant  de  bé,  e  en- 
sems li  servaven  aytal  amor,  que  cascun  d'ells 
hach  volgut  que  un  de  sos  fills  fos  mort  en  son 
lloch.  E  encare  havien  pus  gran  desplaer  e  malin- 
conia  de  ço  que  aquell  Rey  era  mort  sens  hereus 
de  son  cors  e  que  no  havia  leixat  ne  fill  ne  filla. 
E,  per  la  gran  e  sobirana  amistat  que  ells  havien 
tengut  al  dit  Rey,  s'eren  tots  aplegats  per  a  eslleir 
com  a  Rey  algun  de  sos  parents,  e  açò  per  lo  con- 
sentiment de  tots  los  dits  animals. 


FI  DEL  PROLECH 


CONTRA   FRARE  ENCELM 


Aci  comença  a  parlar  un  dels  Consellers 
del  dit  Rey,  lo  qual  era  un  heli  e  gran 
cavall 

T  LADONCHS  llevà's  un  gentil  cavall,  lo  qual 
-^  havia  nom  lo  cavall  Bayart,  qui  era  un  dels 
consellers,  lo  qual  era  fort  savi,  experimentat  e 
ben  ensenyat.  E  parlant  fort  altament  ab  bella 
eloqüència  dix  les  paraules  següents,  complanyent- 
se  de  son  Senyor. 


Lo  plany  que  fa  lo  cavall  per  son  Senyor 

«Qh,  crudel  mortl  Oh,  fortuna  amargosa!  Nostre 
^-^  goig  es  perdut,  puys  que  nos  ha  rapit  aquell 
qui  era  guiador  de  nosaltres,  pobres  desconhor- 
tats,  e  qui'ns  era  com  a  pare.  James  mort  de 
frare  o  sor  no'ns  serà  tant  greu  com  d'aquest 
nostre  bon  Rey  qui  aixi  bé  governava.  Placia 


DISPUTA  DE  L'ASE 


a  Déu  que  jo  degués  morir  huy  per  mon  Senyor 
e  que  ell  fos  viu;  mon  cor,  per  causa  de  la  amor 
que  jo  li  tenia,  sembla  voler  sortir  de  mon  cors. 
Jo  crech  que  morré  de  gran  malinconia:  d'huy 
més  la  mort  m'aportaria  plaer  e  seria  la  fi  de 
tots  mals,  açò  es  cosa  clara.  Jo  prech  Déu  (qui 
tots  los  bens  prepara)  que'l  vuUa  rehebre  en 
la  alta  jerarquia,  perdonant-li  si  ha  comès  follia. 
Qui  bé  li'n  voldrà  que  cante  Amen  ab  veu  clara.» 
Après  aquestes  paraules  los  dits  animals  cridant 
tots  a  una  veu  digueren:  «.Amen,  Déu  lo  perdó  per 
sa  gràcia,  misericòrdia  e  pietat.» 


Lo  dit  cavall  parla  als  altres  animals 

T  LAVORS  lo  dit  cavall,  apellat  lo  cavall  Bayart 
-^  de  les  curtes  orelles,  parlant  dix  les  paraules 
següents:  «Molt  excel•lents  e  nobles  Senyors,  així 
com  sabets  mills  que  no  jo.  Déus  Tot-poderós  ha 
ordonat  que  tot  cors  havent  ànima,  après  lo 
terme  per  Ell  ordonat,  haja  a  morir  una  vegada, 
e  la  mort  no  es  altra  cosa  sinó  lo  departiment  que 
fa  l'ànima  del  cors  anant-se'n  al  lloch  d'on  ella 
es  venguda.  E  lo  cors  après  tal  departiment  se 
resol  e  retorna  a  les  coses  de  les  quals  ha  estat 
compost.  A  ço  es  conforme  lo  dir  del  gran  filo- 
soph  Aristotil  qui  aferma  que  totes  coses  retor- 
nen e  resolen-se  en  ço  de  què  elles  han  estat  com- 
postes. E  aquesta  divina  ordinació  ha  estat  acom- 
plida en  lo  Rey  nostre  Senyor,  al  qual  Déu  perdó, 
e  dò  a  nosaltres,  per  sa  misericòrdia,  tant  de  seny 
e  discreció,  que,  mijançant  sa  gràcia,  puscam 
eslleir  un  altre  Rey  nou,  lo  qual  sia  nostre  pro- 


CONTRA    FRARE   ENCELM_  9 

tector  e  defenedor.  E  per  tant,  molt  venerables 
Senyors,  que  cascun  de  vosaltres  declare  e  digué 
de  present  sa  intenció,  donant  son  vot  a  un  dels 
excel•lents  poderosos  Senyors  parents  e  aliats  del 
dit  Rey  nostre  Senyor,  e  a  aquell  qui  semblarà 
mills  mereixer-ho.»  E  açò  dit  se'n  retornà  as- 
seure. 

Aci  parlen  tots  los  animals  d'un  acort 

T  ES  paraules  del  dit  Conseller  ohides,  après 
-•-^  molts  rahonaments  e  devisaments  particulars, 
tots  los  animals  en  un  acort  donaren  llur  vot  per 
fer  la  dita  elecció  a  un  dels  principals  consellers 
del  dit  Rey  difunt,  apellat  lo  cavall  blanch  de 
la  sella  daurada,  lo  qual  era  fort  savi  e  discret, 
e  ben  estimat  de  tots  los  animals,  volents  tots 
d'un  acort  que  aquell  que  lo  dit  cavall  blanch 
eslleiria  a  Rey,  aquell  fos  llur  Rey  e  natural 
Senyor,  e  que  quisvuUa  a  ço  contrastaria  hagués 
encontinent  e  sens  misericòrdia  a  ésser  escapçat. 
Après  donchs  que  tots,  d'un  comú  acort,  hague- 
ren donat  llur  consentiment,  lo  dit  cavall  blanch 
de  la  sella  daurada,  llevant-se  en  peus,  dix  les 
paraules  següents. 


Aci    es    tractat  de   l'elecció    del  Rey  dels 
animals 

«"[VTOLT  honorables  e  discrets  Senyors:  quant  que 

■'■'■■•  quant  mon  petit  e  frèvol  enteniment  no  sia 

suficient  a  metre  a  execució  un  aixi  alt  e  gran 


iO  DISPUTA  DE  L'ASE 

fet  com  d'eslleir  un  Rey  per  nostre  protector  e 
defenedor,  tota  via,  puys  plau  a  vostres  grans 
nobleses  e  savieses  que  un  tal  e  aixi  gran  fet  sia 
per  mi  determenat  e  finalment  acomplit,  jo  de 
present,  en  nom  de  Déu  Tot-poderós,  eslleesch, 
ordone  e  confirme  per  nostre  Rey  e  sobiran  Se- 
nyor lo  lleó  roig  de  la  llonga  coha,  fill  del  cosi 
germà  del  difunt  Rey  nostre  Senyor.  E  aquest 
jo  tinch  per  nostre  Rey  e  sobiran  Senyor  e  de- 
fensor durant  sa  vida.»  Aquestes  paraules  dites, 
vet-aci  los  animals  los  quals  tots  a  una  veu,  cri- 
dant fort  altament,  digueren  e  acordaren  que 
aquesta  elecció  los  plavia,  e  que  ells  eren  molt 
contents,  car  dignament  e  per  rahó  ho  mereixia. 


De  la  festa  que  faheren  los  animals  per 
llur  Rey  novell 

"P  açò  fet,  vets-aci  los  animals,  los  quals,  ab 
-■^  gran  plaer  e  solaç,  començaren  los  uns  a 
dançar  e  cantar,  los  altres  a  saltar,  los  altres  a 
lluytar,  los  altres  a  gitar  la  pedra  o  la  barra, 
cascuns  segons  llur  manera  e  condició.  E  feyen-se 
totes  aquestes  coses  denant  lo  dit  Rey  novell. 
A  les  hores  per  los  alts  cants,  brogit,  tumulte  e 
tabustoll  que  feyen,  jo  qui  dormia  me  despertí, 
e  estant  despert,  estava  aixi  astorat  com  si  ha- 
gués estat  fora  mi  meteix,  e  ohí  les  paraules  se- 
güents. 


CONTRA   FRARE  ENCELM 


Lo  conill  parla 

«A/TOLT  alt  e  poderós  Senyor,  aquell  fill  d'Adam 
-'■'■'-  qui  es  assegut  sots  aquell  arbre  es  de  nació 
Cathalana,  e  nat  en  la  ciutat  de  Mallorques  e  ha 
nom  fra  Encelm  Turmeda,  lo  qual  es  home  fort 
saberut  en  tota  sciencia  e  assats  pus  en  astro- 
logia, e  es  oficial  de  la  duana  de  Tuniç  per  lo 
gran  e  noble  Mouley  Buferiç,  Rey  e  Senyor  entre 
los  fills  d'Adam,  e  gran  escuder  del  dit  Rey.» 


Lo  Rey  diu  al  conill 

♦i^ONiLL,— dix  lo  Rey — e  com  sabs  tu  aixi  bé  son 
^^  nom  e  tot  son  estament?»  «Senyor, — dix  lo 
conill— per  ço  com  jo  e  molts  altres  de  mos  pa- 
rents havem  estat  llonch  temps  sos  catius.»  Lo 
Rey  dix:  «Plau-nos  fort  de  saber  com  tu  e  tos 
parents  forets  catius  e  forets  mesos  en  son  poder.» 


Lo  conill  diu  al  Rey 

iCenyor,  jo  so  nat  en  l'illa  de  Sardenya,  e  es- 
^  tant  a  l'entorn  del  castell  de  Càller  dedins 
una  illa  qui  es  al  mig  de  l'estany  del  dit  castell, 
appellada  l'illa  de  Bocell,  esdevench-se  en  aquell 
temps  que  lo  governador  del  dit  castell,  nomenat 
Mossèn  Acart  de  Mur,  volent  anar  a  la  coronació 
del  Rey  d'Aragó  Don  Ferran  qui  llavors  havia 
haut  la  senyoria  del  dit  Realme,  pujant  en  una 


12  DISPUTA  DE  L'ASE 

nau  per  anar  a  Cathalunya,  per  força  e  contrast 
de  temps  arribà  al  port  de  Tuniç,  e,  no  volent 
eixir  en  terra,  tramès  un  seu  servidor  per  a  com- 
prar refrescaments  e  vitualles.  E  encontinent  que 
lo  dit  servidor  fon  arribat  a  la  duana  de  Tuniç, 
fon  feta  relació  al  dit  fra  Encelm  com  lo  dit 
governador  era  lla  arribat  per  fortuna  e  contrast 
del  temps,  e,  freturejant  de  vitualla,  havia  tramès 
per  a  comprar  ço  qui  era  necessari  a  ses  gents 
per  a  refrescar-se.  E  aixi  après  que  fra  Encelm 
hach  ohit  la  relació  del  servidor  del  governador, 
havent  pres  diverses  vitualles,  dix  al  servidor: 
— Pren  aquestes  vitualles  e  porta-les  al  Senyor, 
saludant-lo  de  part  meva,  e  digues-li  que'l  su- 
plich  que  vullga  acceptar  aquest  petit  servey  de 
mi,  son  humil  servidor  fra  Encelm,  e  ret-li  sos 
diners,  e  si  haurà  mester  d'altra  cosa  que  m'ho 
mane,  e  que  de  tot  ço  que  ell  voldrà  serà  servit. 
— Lladonchs  lo  dit  servidor,  pujant  en  la  nau, 
féu  relació  a  son  Senyor  de  tot  ço  que  per  fra 
Encelm  li  havia  estat  dit  e  reté-li  sos  diners.  De 
la  qual  cosa  lo  governador  hach  sobiran  plaer  e 
goig,  e  encontinent  li  escrigué  una  lletra  regra- 
ciant-li  les  mercès  e  honestats  del  servey  que  li 
havia  tramès.  E  tramès  açò  sens  que  hi  hagués 
entre  ells  neguna  coneixença.» 


Del  present  que  tramès  lo  dit  governador 
a  fra  Encelm 

« A  PRES  que  lo  dit  governador  fon  retornat  del 
-^  coronament,  tramès  a  fra  Encelm  en  un 
navili  qui  venia  a   Tuniç  un  present  de  diverses 


CONTRA  FR/ÍRE  ENCELM  13 

gentils  coses,  entre  les  quals  jo  fuy  tramès  ab 
vint  e  quatre  parents  meus,  dedins  una  bella 
gavia  de  fust.  E  après  haver  rehebut  lo  present 
per  al  frare,  ell  nos  fèu  metre  en  un  hort  séu, 
dedins  lo  qual  romanguerem  presoners  cert  temps 
fins  a  ço  que  jo  ab  mos  dits  parents  cavarem  tant 
sota  terra  que  foradarem  lo  fonament  del  terrat, 
e  n'isquerem  part  de  lla  e  en  aquesta  sort  escapa- 
rem. Vets-lla,  molt  alt  e  poderós  Princep  e  Se- 
nyor, com  jo  scé  qui  es  ell,  e  com  ha  nom  e  son 
estament.» 


Lo  Rey    demana  al  conill  si  fra  Encelm 

es    aquell  que  hom   li   dix  que  -prehicava 

contre  los  animals 

T  0  Rey,  après  haver  ohit  lo  conill,  li  dix:  «Di- 
■■-^  guets-me,  en  conill,  e  es  per  ventura  aquest  fra 
Encelm  qui's  fa  tant  savi  e  es  tant  oltracuydant 
qui  diu  e  prehica  e  té  per  opinió  que  los  fills 
d'Adam  són  pus  nobles  e  excel•lents,  e  de  pus 
gran  dignitat  que  nosaltres,  animals,  no  som? 
E  encare  més,  tot  així  com  he  ohit  dir,  ell  diu 
e  aferma  que  nosaltres  no  havem  estat  creats 
sinó  per  a  llurs  serveys,  e  que  ells  són  nostres 
Senyors,  e  nosaltres  llurs  vassalls;  e  diu  moltes 
altres  vanitats  e  badomeries,  e  prehica  contre  nos- 
altres sens  donar  negunes  proves  o  rahons  justes. 
E  los  altres  fills  d'Adam  li  donen  fe  e  creuen 
fermament  ço  que  ell  diu  contre  nosaltres  ésser 
veritat.» 


14  DISPUTA  DE  L'ASE 


Lo  conill  respon  al  Rey  e  diu 

«C ENYOR,  es  ell  qui  diu  tot  ço  que  hom  vos  ha 
^  donat  entenent,  e  passades  cent  vegades  lo 
hi  he  ohit  dir  ab  mes  orelles,  jo  estant   en  son 
poder.» 


Lo  Rey  parla  a  sos  Barons  e  sos  servidors 

\  çò  dit  per  lo  conill,  vets-aci  lo  Rey,  lo  qual 
-^  girà's  devers  sos  grans  Barons  e  servidors  qui 
estaven  entorn  d'ell,  e  dix:  «Què  vos  sembla 
d'aquesta  bèstia  de  fra  Encelm,  e  de  sa  trufería 
e  oradura?»  Lladonchs  tots  los  dits  Barons  e 
servidors  del  dit  Rey  d'un  acort  li  respongueren 
dihent:  «Senyor,  ço  que  ell  diu  e  prehica  contra 
nosaltres  o  es  per  gran  follia  e  rustiquesa  d'ente- 
niment o  es  per  gran  oltracuydament  e  lleuge- 
ria  que  deu  haver;  totavia.  Senyor,  aixi  com  mills 
sabets,  hom  de  vegades  diu  mal  e  si  dóna  fals 
testimoni  contre  qualcun  qui  no  res  menys  es 
innocent  e  no  culpable.  E  per  tant  nos  sembla 
(si  vós,  Senyor,  en  sots  content)  que  presentment 
ell  sia  cridat  denant  vostra  reyal  presencia  e 
alta  Senyoria,  e  sia  demanat  dels  dits  articles, 
e  si  diu  e  acorda  ésser  veritat  tot  ço  que  d'ell 
ha  estat  dit,  llavors  li'n  sia  demanada  la  prova; 
car,  com  diuen  los  llogichs,  quan  l'home  vol 
provar  una  cosa  no  li  es  suficient  de  dir:  Çò  es 
aixi,  mas  nosaltres  crehem  que  deu  donar  qualque 
volta  la  prova,  per  a  provar  ésser  ver  ço  que  ell 


CONTRA  FRARE  ENCELM  15 

diu  de  nosaltres.  Ha-hi  en  vostra  reyal  e  noble 
cort  molts  sotils  e  enginyosos  animals,  los  quals 
disputaran  tant  contra  ell  que  li  faran  veure  les 
esteles  de  die,  e  li  faran  creure  que  bufetes  són 
llanternes.  E  açò  per  lo  gran  e  sotil  saber  qui  es 
en  ells.» 


Lo  Rey  tramet  un  séu  porter  per  querre 
fra  Encelm 

Après  que  lo  Rey  hach  ohida  llur  resposta 
■^  romanch  molt  content,  e  encontinent  tramès 
per  a  querre  mi  meteix  un  dels  principals  por- 
ters de  sa  Cort,  apellat  per  son  nom:  fals  Renart 
de  les  cames  tortes,  lo  qual,  essent  arribat  vers 
mi,  après  les  salutacions  mutuals,  dix-me  les 
paraules  següents: 

«Fra  Encelm:  per  la  vostra  eloqüença 
Huy  rehebrets  plaer  o  vilania; 
Parlar-vos  vull  ab  tota  cortesia, 
Perquè  donats  a  mon  parlar  creherça. 

Quan  vos  veurets  en  la  Reyal  presença 
De  mon  Senyor,  qui'm  tramet  a  vós  enguany, 
Siats  prest  a  parlar  sens  fer  engany, 
E  diguets  ver  denantson  assistença. 

Lo  senyor  Rey  vol  huy  per  audiença 
Saber  de  vós,  si  aquesta  gran  follia 
Es  veritat,  o  pura  trufería 
Que  vós  prehicats  amb  tant  bella  eloqüença 

Dihent  que  Déus,  per  suprema  potença. 
Als  fills  d'Adam  senyoria  complida 


16  DISPUTA  DE  L'ASE 

Donà  sobre  nosaltres  en  la  present  vida. 
Si  així  n'es,  vós  nos  fahets  ofensa. 

Venits-vos-en  denani  l'excellença 
De  nostre  Rey  e  de  sa  Senyoria: 
Si  no,  mal  vostre  grat  e  rebetllía, 
Menar-vos-hi  he  ah  sa  reyal  Uicença.v 


Fra  Encelm  diu  al  renart 

"PNCONTINENT  havent  ohit  les  paraules  del 
-^  renart,  e  vehent  que  si  jo  no  era  obedient 
a  son  manament  lo  joch  podia  anar  malament 
per  a  mi;  och  encare  que  estava  tot  sol  entre 
tant  d'animals,  los  quals  estaven  tots  corroçats 
contra  mi;  jo  pensi  en  mi  meteix  que  mellor 
consell  e  pus  savi  era  per  a  mi  d'anar  que  no  de 
contendre,  perquè,  responent-li,  digui  les  pa- 
raules següents: 


«Valent  porter  de  la  cort  lleonina 
Molt  volenters  faré  lo  viatge. 
Car  per  cert  serà  mon  aventatge 
De  publicar  aytal  vera  doctrina: 

Ço  es  dir,  que  la  virtut  divina 
Dóna  poder  a  l'humanal  llinatge 
De  fer  als  animals  bé,  o  vil  ultratge, 
Per  ço  com  són  sots  sa  potencia  digna. 

Lo  méu  anar  a  tots  serà  rohina, 
Lo  méu  parlar  trobaran  fort  selva'.ge. 
Abans  departir  per  al  méu  aventatge 
De  vostre  Rey  vull  saulconduyt  e  firma.» 


CONTRA  FRARE  EhICELM  17 


IVf  A  resposta  ohida,  e  vehent  que  jo  volia  haver 
-'■"  saulconduyt  e  guiatge,  departi's  de  mi  sobta- 
dament, e  no  trigà  pas  mija  hora  que  encontinent 
no  fos  retornat  a  mi  ab  lo  saulconduyt,  lo  qual 
fon  molt  suficientment  expedit  aixi  com  jo  volia 
e  demanava. 


Com  fra  Encelm  va  denant  lo  Rey 

1J"AVENT  rehebut  lo  saulconduyt  jo'm  so  partit 
-'■-'■  ab  lo  dit  porter,  e,  ésser  arribat  denant  la  re- 
yal  potestat  del  dit  Rey  dels  animals,  fiu-li 
aquella  reverencia  aytal  com  a  tot  Princep  e 
Senyor  se  pertany.  E,  encontinent  que  los  ani- 
mals me  veheren,  s'aplegaren  tots  alentorn  del 
Rey,  pensants  que  ell  donàs  contre  mi  qualque 
crudel  sentencia.  Mas  lo  dit  Rey,  com  aquell  qui 
era  fort  savi,  discret  e  de  gran  justícia,  encon- 
tinent que'm  vehé,  me  féu  passar  avant  e  me  féu 
seure  entre  los  principals  barons  de  sa  cort;  e 
com  ell  era  ben  entenimentat  e  enginyós,  pen- 
sant que  per  temença  d'ell,  o  per  vergonya  de 
tant  d'animals  qui  lla  eren  presents,  jo  no  pogués 
o  sabés  respondre  als  articles  dels  quals  jo'n 
seria  enqués,  mostrà'm  gran  amor,  e  ab  bona, 
gojosa  e  riallera  cara  me  començà  a  demanar 
moltes  coses  gens  no  tocant  l'afer  de  què  n'era 
qüestió,  aixi  com  es  lo  costum  de  tot  noble  Rey 
0  Senyor,  a  fi  que  tot  acostumant-me  de  parlar 
ab  ell  e  ab  los  altres  grans  barons,  jo  fos  pus 
ardit  a  respondre  a  ço  de  què  seria  interrogat. 
D'aquesta  cosa  jo  n'haguí  en  mon  cor  un  sobiran 
plaer  e  goig,  e  retí  lloança  a  Déu  qui  m'havia 


18  DISPUTA  DE  L'ASE 


guardat  e  delliurat  d'aixi  gran  brogit  e  tempesta 
suscitada  a  mon  arribada,  e  comencí  a  rependre 
coratge,  car  tota  la  primera  palior  fon  passada. 
E  après  moltes  converses  aytals  com  vos  he  dit, 
vets-aci  lo  Rey,  lo  qual  en  baixes  e  corteses  pa- 
raules me  dix: 


Lo  Rey  dels  animals  dití  a  fra  Encelm 

ÜRA  Encelm,  pervengut  es  a  nostra  reyal 
-'-  noticia  una  paraula  que  vos  diguerets  públi- 
cament, e  sotstenits,  prehicats  e  afermats  que 
vosaltres,  fills  d'Adam,  sots  pus  nobles  e  de 
pus  gran  dignitat  que  no  som  entre  nosaltres, 
animals.  Och  e  pus,  ço  qui  pitjor  es,  dehits  e 
crehets  fermament  e,  ço  prehicant,  manats  que 
sia  crehegut  que  Déu  Tot-poderós  no  ha  creat 
nosaltres  sinó  per  a  vostre  servey;  e  que  vosaltres 
sots  per  rahó  nostres  senyors,  e  nosaltres  vostres 
vassalls  de  dret.  Nosaltres  gens  no  crehem  aytal 
cosa,  e  no  podem  pensar  que  una  tant  gran  follia 
o  aixi  gran  vilania  sia  precehida  d'una  aixi  alta 
sciencia  e  prudència  com  es  la  vostra;  e  crehem 
que  tal  anomenada  no  sia  divulgada  de  vós,  sinó 
per  algú  qui  vos  sia  enemich  o  malvolent  qui  ha 
volgut  obscurehir  vostre  bo  e  honorable  renom. 
E  per  tant  pregam-vos  mantinent  que'ns  assegu- 
rets  pertocant  aquest  dubte.  E  aquesta  es  la 
principal  rahó  per  la  qual  vos  havem  fet  venir 
denant  nostra  reyal  presencia.» 


COl^TRA  FRARE  ENCELM  19 


La  resposta  de  fra  Encelm 

Après  que  jo  haguí  ohit  les  curials  paraules 
■^  del  Rey,  fiu-li  aytal  resposta  com  se  segueix: 
«Molt  alt  e  poderós  Príncep  e  Senyor:  sapia  la 
vostra  reyal  altesa  que  tot  ço  que  vos  ha  estat 
dit  de  mi  es  veritat;  e  refiant-me  de  present 
de  vostra  gran  justícia,  e  sabent  que  sots  Senyor 
d'així  gran  fermesa  que  ja  més  amor  ne  oy  no 
vos  poria  faher  eixir  de  la  dreta  via,  och  e  ver 
que  jamés  no  procehiriets  en  fer  negun  cars 
sens  rahó,  jo  vull  bé  que  sapiats  que  jo  crech 
fermament  e  prehich  que  nosaltres,  fills  d'Adam, 
som  pus  nobles  e  de  pus  gran  dignitat  que  no 
vosaltres,  animals.  E  no  vos  en  sapia  greu,  Senyor, 
car  jo  ho  entench  a  provar  per  vives  rahons 
si  plau  a  la  vostra  alta  Senyoria  en  açò  donar- 
me  audíença,  suplicant-vos  no  voler  fer  contra 
mi  neguna  cosa  ab  furor  o  enfelloniment,  mas 
que  us  placia  leixar-los  enrere  e  metre  rahó  e 
justícia  enant.  Car  lo  gran  e  savi  Cató  diu:  que 
ira  empatxa  l'enteniment  en  sort  que  no  pot 
albirar  la  veritat.  E  si  jo  no  prové  ma  opinió 
ésser  vera,  fahets  a  les  hores  de  mi  tot  en  així 
com  a  la  vostra  alta  Senyoria  plaurà.» 


20 


DISPUTA  DE  L\4SE 


Com  tots  los  animals  se  levaren  ah  gran 
brogit  contra  lo  dit  frare 

"PNVIDES  haguí  jo  acabat  mon  rahonament  que 
^^  tots  los  animals  ab  gran  tabustoll  e  brogit, 
tots  a  una  veu  cridant  altament,  digueren:  «Muyra 
lo  traydor  fra  Encelm!»  E  no  fós  un  gran  Ileopart, 
gran  senescal  del  dit  Kty,  qui  havia  nom  En 
Magot  de  la  pell  clapada,  lo  qual,  saltant, 
meté's  denant  dels  animals  cridant:  «Gens  no 
siats  traydors, car  lo  Rey  nostre  Senyor  l'ha  asse- 
gurat», verament  jo  pens  que  ma  vida  fós  estada 
esplegada.  Encontinent  que  los  dits  animals  en- 


CONTRA  FRARE  ENCELM  21 

tengueren  que  jo  era  assegurat  del  Rey,  callant-se 
romangueren  en  pau;  noresmenys  ells  mormo- 
rejaven  tots  temps  e  rondinaven  contra  mi.  Mas 
lo  Rey,  après  haver  ohit  mes  paraules,  tirà's  a 
un  depart  per  a  parlamentar  ab  los  seus,  ço  que 
fon  per  l'espay  de  mija  hora,  e  après,  girant-se 
devers  mi,  dix-me: 

«Fra  Encelm,  nós  e  nostres  consellers  e  barons 
havem  ohit  la  vostra  imprudent  resposta  e  indis- 
creta, per  la  qual,  si  no  fos  estat  la  fermança  que 
per  nós  vos  ha  estat  feta,  vós  hauriets  merescut  de 
rehebre  tal  pena,  que  tot  altre  hom,  ofill  d'Adam 
qui  seria  dotat  d'intelligencia  o  juhí,  tanta  no 
hauria  ja  mès  d' audàcia  o  presumpció  que  contra 
nosaltres  gosàs  dir  o  divulgar  aytals  ne  aixi  hor- 
ribles paraules  com  vós  havets  profert  en  vostra 
malhaurada  e  avol  resposta;  mas  així  com  en 
nostra  reyal  cort  hom  usa  pus  de  misericòrdia 
que  no  fa  de  rigorosa  justícia  a  l'encontre  dels 
malfactors,  per  lo  consentiment  e  volentat  de 
nostres  consellers,  barons  e  lleyals  servidors, 
nós  vos  donam  e  atorgam  l'audiència  per  vós 
demanada.» 


Com   l'ase   fon    delegat    per   a    disputar 
contra  fra  Encelm 

«"P  ab  la  fi  que  sapiats  clarament  que  nosaltres, 
-'-'  animals,  som  de  pus  gran  noblesa  e  dignitat, 
que  vosaltres  no  sots,  e  que,  per  rahó  e  ab  bon  dret 
nosaltres  devem  ésser  vostres  Senyors  e  vosal- 
tres nostres  sotsmesos  e  servicials,  leixant  donchs 
enrere   molts   nobles   e    enginyosos   animals   los 


22  DISPUTA  DE  L'ASE 


quals  en  dos  o  tres  mots  vos  farien  callar  com 
un  mut,  volem  e  de  present  deleguem  que  l'ase 
ronyós  de  la  coha  tallada  vos  haja  a  respondre, 
quant  que  ell  sia  lo  pus  malastruch  e  miserable 
animal  qui  sia  en  la  nostra  cort.  E  pertant  adre- 
çats-vos  a  ell,  proposant-li  totes  vostres  rahons 
e  provant  ço  que  havets  dit  contra  nosaltres  ésser 
veritat.»  Per  què  girant-me,  jo  viu  de  costa  prop 
de  mi  un  mesqui  e  malhaurat  ase,  tot  escorxat, 
vormós,  ronyós  e  sens  coha,  lo  qual  (com  jo 
crech)  no  hagués  valgut  deu  diners  a  la  fira  de 
Tarragona,  e  tenguí'm  per  escarnit,  coneixent 
clarament  que  ells  fahien  bef  de  mi.  Tota  vegada, 
pus  per  temença  que  no  per  vergonya,  me  calgué 
contentar-me'n  e  pacientment  comportar.  E,  en  açò 
estant,  girant-se  devers  mi,  l'ase  ronyós  me  dix: 


L'ase  parla  a  fra  Encelm  per  gran 
audàcia 

«"PRA  Encelm,  per  molt  quenosiats  digne  que 
-*-  vos  responga,  totavia  no  podent  contredir 
al  molt  exprés  manament  del  molt  alt  e  poderós 
Príncep,  nostre  Senyor  lo  Rey,  cové'm  (com  a  bo 
e  lleyal  sotsmès  e  servidor)  complir  e  observar 
açò.  E  per  ço,  en  nom  de  Déu,  jo  vull  ohir  de 
vós  a  present  les  rahons  e  proves  que  tenits,  la 
una  après  l'altra,  e  quan  les  haurets  dites,  jo 
respondre  us  he  segons  que  Déu  me  consellarà.» 
Aquestes  paraules  foren-me  colps  de  llança, 
vehent-me  menyspreat  d'una  aixi  mesquina  bès- 
tia com  era  aquell  entecat  e  malhaurat  ase; 
mas  per  venir  a  ma  intenció,  sabent  segons  l'Es- 


COhITRA  FRARE  HNCELM  23 

criptura  que  aquell  qui  pateix  no  es  vençut,  leixant 
tot  desplaer  e  malinconia  aprop  mon  caperó, 
jo  enantí  les  paraules  que  sentirets  aci  après. 


Aci  comença  la  disputa  de  fra  Encelm 
contra  l'ase 

«Cenyor  ase,  la  primera  prova  e  rahó  que 
'^  nosaltres,  fills  d'Adam,  allegam  per  a  pro- 
var que  som  de  pus  gran  noblesa  e  dignitat  que 
no  vosaltres,  animals,  és  presa  de  l'excellent 
forma  e  bella  figura  que  havem.  Car  nosaltres 
som  ben  fets  e  composts  de  nostres  membres, 


24  DISPUTA  DE  L'ASE 

e  tots  ben  ordonats  per  belles  proporcions  corres- 
ponent les  unes  ab  les  altres,  car  los  homens  grans 
han  les  cames  llongues,  e  los  braços  Uonchs  e 
aixi  meteix  tots  los  altres  membres  segons  la 
llonguea  del  cors;  e  los  homens  petits  han  les 
cames  curtes,  los  braços  curts,  e  aixi  són  tots 
proporcionats  segons  la  statura  de  llurs  cossos. 
E  vosaltres,  animals,  sots  fets  al  contrari:  car  en 
vosaltres  no  ha  neguna  proporció  de  membres, 
e  jo  us  ho  vull  declarar  distinctament.» 


De  la  proporció  dels  animals 

«T  'orifany,  aixi  com  podets  veure  clarament, 
^^  ha  lo  cors  fort  gran,  los  uylls  petits.  Lo 
camell:  gran  cors,  llonch  coll,  llongues  cames, 
petites  aurelles  e  la  coha  curta.  Los  bous  e  taures: 
gran  pel,  llongues  cohes  e  no  han  gens  de  dents 
a  les  barres  part  davant.  Los  moltons:  gran  pel, 
llonga  coha  e  sens  barba.  Los  conills,  quant  que 
sien  petits  animals,  han  les  aurelles  pus  grans 
que  no  ha  lo  camell,  e  aixi  trobarets  molts  e  quaix 
infinits  animals  tots  variables  sens  la  justa  pro- 
porció en  los  llurs  membres,  e  per  aquesta  rahó 
apar  clarament  que  nosaltres,  fills  d'Adam,  som 
de  pus  gran  noblesa  que  no  vosaltres,  animals.» 


La  resposta  de  l'ase 

«üRA    Encelm,   vós   fahets  gran   pecat  menys- 

-*■    preant  los  animals  dels  quals  havets  parlat, 

e  no  sots  tant  innocent  que  no  sapiats  que  qui 


CONTR/Í  FRARE  ENCELM  25 

menyspresa  alguna  obra,  o  en  diu  mal,  lo  menys- 
preu o  mal  redunda  sus  lo  senyor  e  autor  de 
l'obra.  Vos  dehits  donchs  mal  del  Creador  qui 
los  animals  ha  creat,  ço  qui  prové  del  feble  en- 
teniment qui  es  en  vós,  e  no  entenets  gens  la  ma- 
tèria de  la  qual  n'es  qüestió.  Sapiats  que  nostre 
Senyor  Déu  ha  creat  tots  los  animals  que  havets 
nomenat,  fort  sàviament  e  bé.  E  de  ço  testimo- 
nieja  Moysen  en  lo  Gènesi,  capitol  primer,  aon 
diu  que  Déu  vehé  tot  ço  que  ell  havia  fet,  e  vets- 
aci  que  era  molt  bo.  En  açò  donchs  no  hi  havia 
res  a  redir.  Jo  vull,  encara  més,  que  sapiats  que 
Déus  ha  fet  a  l'orifany  grans  e  llongues  aurelles 
per  ab  aquelles  aostar  les  mosques  de  sos  uylls 
e  de  sa  boca,  la  qual  ell  té  tostemps  oberta  per 
causa  de  les  grans  dents  que  li  ixen  de  fora,  les 
quals  Déu  li  ha  donades  per  a  la  defensió  de  son 
cors.  E  a  ço  que  vós  dehits  que  segons  la  propor- 
ció de  son  cors  ell  deuria  haver  grans  uylls,  jo 
vull  que  sapiats  que  si  sos  ulls  vos  semblen  petits, 
la  virtut  qui  es  en  ells  per  veure  e  conèixer  es 
tant  perfeta  e  sotil  que  pot  veure  de  cent  lleugues 
lluny  si  s'estarà  en  qualque  alta  muntanya.  Vos 
sembla  donchs  que  una  aixi  gran  vista  no  sia  pro- 
porcionada ab  son  gran  cors?  Certes  och,  e  no 
hi  ha  que  redir;  och  encare  jo  vull  que  sapiats 
que  tots  los  animals  del  món  qui  han  grans  ulls 
e  grossos,  ixents  de  fora  lo  cap,  han  feble  e  avol 
vista  e  aquells  qui'ls  han  petits  han  bona  e  sotil 
vista.» 


26  DISPUTA  DE  UASE 


De  la  proporció  del  camell 

«T  0  camell  per  ço  com  ha  llongues  cames  e  cal 
-"-^  que  visca  de  les  herbes  de  la  terra,  lo  Déu 
Tot-poderós  ha-li  creat  lo  coll  llonch  a  fi  queM 
pusca  abaixar  fins  a  terra  e  que  ell  pusca  gratar 
ab  les  dents  les  extremitats  de  son  cors.  Aixi 
meteix  e  per  semblant  manera,  Déus  Tot-poderós 
ha  creat  tots  los  membres  dels  animals  dels  quals 
havets  parlat  per  llurs  necessitats  en  tots  llurs 
afers;  mas  ab  la  fi  que  jo  ho  faça  curt  no'n  vull 
declarar  pus  avant,  car  aixi  no  ho  entendriets 
pas.  Perquè  vostra  falsa  rahó  no  es  abastant  a 
provar  vostra  opinió  errada  ésser  vera.  Per  tant 
jo  us  dich  que  si  havets  altra  rahó  que  la  metats 
denant,  e  haurets  resposta  suficient.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«C ENYOR  ase,  hi  ha  una  altra  rahó  per  la  qual 
'^  nosaltres  som  de  pus  gran  noblesa  e  dignitat 
que  no  sots  vosaltres.  Car  lo  Déu  Tot-poderós 
nos  ha  donat  e  atorgat  los  cinch  senys  corporals, 
los  quals  són  oure,  veure,  oldre,  gustar  e  tocar. 
E  encare  que'ls  haja  donats  a  vosaltres,  nores- 
menys  no  són  tant  acomplits  ne  perfets  com  en 
nosaltres,  car,  ab  açò,  ell  nos  ha  donat  bona  me- 
mòria, per  la  qual  considerem  les  coses  a  sdeve- 
nir  e  nos  membra  de  les  absents  e  passades. 
Mas  vosaltres  no  us  recordats  d'altra  cosa  sinó 
del  present,  e  per  aquesta  rahó  apar  molt  ela- 


COl•lTRA  FRARE  ENCELM  27 

rament  que  nosaltres  som  de  pus  gran  dignitat 
e  noblesa  que  no  vosaltres.» 


L'ase  respon  e  diu 

«ÜRA  Encelm,  ohint  l'anomenada  de  vostra 
-*■  sciencia  e  saviesa  qui  vola  per  tota  aquesta 
contrada,  abans  que  jo  us  conegués  o  vos  ha- 
gués ohit  parlar,  sapiats  que  jo  us  havia  en  gran 
reputació  de  saviesa,  mas  a  present,  trobant  lo 
contrari,  jo  us  tinch  per  una  grossera  persona 
e  de  gran  peguesa.  Eh!  Hom  de  Déu!  Sots  per 
ventura  fora  de  seny  e  d'enteniment?  Un  infant 
de  cinch  anys  no  hauria  a  dir  aytals  paraules, 
mas  haver  vergonya  de  pensar-les  tant  solament. 
Tota  vegada,  puys  que  havets  aixi  perdut  la  me- 
mòria, mantinent  tot  responent-vos,  jo  us  decla- 
raré (si'm  sabets  entendre)  com  lo  Déus  Tot- 
poderós ha  donat  a  nosaltres,  animals,  tots  los 
cinch  senys  corporals  pus  sencers  e  perfets  que 
no  a  vosaltres  e  mellor  memòria  o  recordança. 
Obrits  donchs  sus  are  vostres  aurelles  e  ascol- 
tats  mes  paraules.» 


Del  primer  seny  corporal  de  l'animal 

«T  0  primer  seny  corporal  es  l'oure.  Hajats  es- 
^^  guart,  si  bo  vos  sembla,  fra  Encelm,  com 
moltes  e  espesses  vegades  alguns  dels  fills  de 
Adam  cavalcant  sus  qualque  animal,  sia  cavall 
o  mul,  són  ujats  de  cavalcar,  specialment  d'estiu 
per  la  gran  calor,  e  avallant  per    a  refrescar-se 


28  DISPUTA  DE  L'ASE 

e  reposar  s'asseuen  sots  l'ombra  de  qualque  arbre, 
tenint  los  dits  cavalls  o  muls  per  la  regna,  e,  ve- 
nint per  lo  camí  qualque  hom  de  peu,  lo  dit 
cavall  o  mul  l'ou  venir  ohint  son  caminar,  e, 
coneixent  que  son  home  no  l'ou,  ell  volent-ho 
fer  saber,  tira  lo  frè  e  areça  les  aurelles,  esguar- 
dant del  costat  per  lo  qual  l'hom  vé,  e  per  tals 
actes  lo  cavalcador  despertat  se  lleva  en  peus 
e  sguarda  a  l'endret  on  ell  ha  vist  esguardar 
lo  cavall  o  mul,  e  veu  l'hom  qui  es  encare  a  pus 
d'un  tret  de  ballesta  lluny  del  lloch  on  ell  es;  e 
algunes  vegades  sent  lo  dit  cavall  o  mul  venir 
qualque  llop  o  ca,  e  fa  los  dits  actes  aytant  e 
aixi  llongament  com  ell  coneix  que'l  cavaller 
lo  pot  ben  veure  o  ohir.  Vejats  donchs,  fra  En- 
celm,  quin  ha  mellor  o  pus  sotil  ohida:  lo  cavall 
o  mul  qui  d'un  gran  tret  de  ballesta  ou  venir 
l'hom  a  peu,  o  lo  cavalcador  qui,  après  que  l'hom 
a  peu  es  denant  ell  e'l  saluda,  no  ou  ses  passes 
ni  aquelles  del  ca  qui  passarà  denant  ell.  E  cent 
milia  altres  proves  vos  donaria  d'açò,  mas  a  fi 
de  no  perllongar  massa  mon  parlar  jo  vull  fer 
resposta  a  vostres  proves  e  rahons.» 


Del  segon  seny  cor-poral  de  l'animal  qui 
es  lo  veure 

«T  0  segon  seny  corporal  dels  animals  es  lo  veure. 
*-^  Quin  home  es  huy  al  món,  fra  Encelm,  de 
tant  perfeta  e  clara  vista  qui  pusca  veure  coses 
petites  d'una  lleuga  lluny?  E  l'aguila  e  lo  voltor 
veuen  e  sguarden  de  pus  de  cinquanta  lleugues 
alt  en  l'ayre  lo  conill  o  la  perdiu  o  qualque  altre 


CONTRA  FRARE  ENCELM  29 

animal  viu  o  mort  en  la  terra.  E  quant  es  de  la 
perfeta  vista  dels  animals,  ella  mostra's  clarament, 
fra  Encelm,  en  les  grans  tenebres  on  hi  fa  fosch, 
e  on  los  fills  d'Adam  no  poden  res  veure  sense 
llum,  los  nobles  lleons  e  altres  animals,  general- 
ment fins  los  gats,  cans,  e  rats,  veuen  e  contem- 
plen mills  e  pus  clarament  que  no  fan  los  fills 
d'Adam  en  ple  jorn.» 

L'ase   parla    de   la    perfeta    vista    de    la 
somera  del  profeta  Balaam 

«■yós  veurets  més  encara,  fra  Encelm,  si  llegits 
^  lo  cap.  XXII  del  Llibre  dels  Nombres  tractant 
de  la  somera  del  profeta  Balaam,  quan  lo  rey 
Balac  lo  tramès  per  malehir  lo  poble  d'Israel. 
E  nostre  Senyor  Déus  tramès  son  Àngel  ab  l'es- 
pasa en  mà  ab  la  fi  que  no'l  leixàs  passar  pus 
oltra;  l'Angel  se  més  al  mig  del  camí,  e  la  somera, 
vehent  l'Angel  dret  ab  l'espasa,  hach  pahor  e 
s'aturà.  E  lo  profeta  gens  no  vehent  l'Angel  batia 
dels  esperons  la  dita  somera  per  a  fer-la  passar 
oltra.  Mas  ella  no  podent  soferir  l'injuria  que  lo 
dit  profeta  li  feya  transpassant-li  los  costats  ab 
los  esperons,  dix: — Mossenyer,  e  per  què  m'esta- 
lones  aixi?  Has  tu  jamés  vist  que  jo  t'haja  fet 
cosa  semblant.''  Tu'm  bats  per  ço  com  jo  no  passe 
oltra,  e  no  pusch  passar  per  l'empatxament  de 
la  via. — Lla  diu  lo  text,  fra  Encelm,  que  nostre 
Senyor  Déu  obrí  los  uylls  al  dit  profeta,  e  sguar- 
dant,  vehé  l'Angel,  e  encontinent  li  dix:— Perdon- 
me,  car  jo  no  sabia  que  tu  fosses  ací. — E  l'Angel 
li  dix:— No  hagués  estat  que  la   somera  se  fos 


30  DISPUTA  DE  L'ASE 

aturada  jo  t'haguera  occehit. — E  après  manà-li 
de  part  Déu  que  no  hagués  a  malehir  lo  poble 
d'Israel;  e  ho  féu  així.  Diguets-me  donchs,  fra 
Encelm,  qui  ha  mellor  vista:  o  los  animals  qui 
no  veuen  pas  solament  les  coses  corporals,  mas 
encare  veuen  e  sguarden  clarament  les  spiri- 
tuals,  aixi  com  fan  los  Àngels,  o  vosaltres,  fills 
d'Adam,  qui  no  vehets  sinó  les  coses  corporals? 
E  cent  milia  altres  proves  vos  poria  donar,  mas 
jo  me'n  deport  per  acurçar  nostra  disputa,  e  de 
pahor  de  donar  enuig  al  molt  alt  e  molt  poderós 
príncep  nostre  molt  car  Senyor  lo  Rey.» 


Del   terç   seny   corporal  de  l'animal 

«T  o  terç  seny  corporal  de  l'animal  es  Toldre. 
-^  Quin  home  es  huy  al  món,  fra  Encelm,  qui 
pusca  oldre  e  flayrar  neguna  odor  bona  o  avol 
de  la  distancia  d'un  git  de  pedra?  E  los  gats  e  los 
rats  olen  e  flayren  lo  formatge  o  altra  vianda  de 
la  llonguea  d'un  tret  de  ballesta.  E  encare  lo 
mestre  de  les  proprietats  qui  es  fill  d'Adam  com 
vós,  dóna  testimoni  d'açò  dihent  que  lo  voltor 
sent  les  coses  mortes  de  cent  lleugues  lluny.» 


De  la  natura  de  l'escarabat 

«T  os  escarabats  son  veats  a  viure  de  la  femta 

^  dels  cavalls,   muls  e  asens,  e  si  volets  sguar- 

dar  quan  algun  dels  dits  animals  ha  femetat  per 

lo  camí,  no  hi  haurà  al  món  un  sol  escarabat,  e 


CONTRA  FRARE  ENCELM  31 


tantost  en  veurets  venir  infinits  de  totes  parts, 
tant  es  sotil  llur  sentiment  que  de  deu  o  dotze 
Ueugues  senten  e  flayren  llurs  viandes.» 


De  la  natura  dels  llebrers  e  cans  corredors 

«■yET-ACi  encare  una  cosa  pus  meravellosa:  que 
'  los  cans,  tots  en  general,  e  los  llebrers  qui 
son  pus  dignes,  en  especial,  per  manera  de  parlar, 
seguiran  les  petjades  oient  los  rastres  del  conill, 
llebre  o  perdiu,  seguint  tostemps  la  via  aon  seran 
passats  los  dits  animals.  A  açò,  fra  Encelm,  no 
es  suficient  negun  fill  d'Adam,  mas  al  contrari, 
si  los  dits  cans,  qui  són  de  nostres  animals,  no'ls 
mostraven  la  caça,  jamés  ells  meteixos  no  la 
porien  trobar.  E  leix  totes  altres  coses,  de  pahor 
de  perllongar  nostra  disputa.» 


Del  quart  seny  corporal  de  l'animal 

«T  0  quart  seny  corporal  de  l'animal  es  lo  gustar, 
-^  del  qual  si  bé  hi  esguardats,  fra  Encelm, 
veurets  los  cavalls,  muls,  bous,  moltons  e  altres 
animals  que  quan  pasturen  e  se  trobaran  entre 
moltes  herbes  de  diverses  gusts  e  sabors,  que  ells 
prenen  les  herbes  de  bona  e  dolça  sabor  e  les 
mengen,  e  les  altres  d'avol  e  amargosa  sabor  les 
leixen.  E  d'aquest  quart  seny  e  del  cinquè  donar- 
vos  n'he  de  present  cent  milia  proves  com  lo 
Déu  Tot-poderós  los  ha  donats  a  nosaltres,  ani- 
mals, pus  sencers  e  perfets  que  no  a    vosaltres. 


32  DISPUTA  DE  UASE 

Mas  de  pahor  de  donar  enuig  al  molt  alt  príncep 
nostre  Senyor  Rey,  e  a  sos  venerables  barons 
los  quals  no  demanen  ni  no's  plauen  sinó  en 
breus  propòsits,  havents  ampla  coneixença  de 
les  dites  coses,  jo'm  callaré.» 

«Mas,  quant  es  de  ço  que  dehits  que  lo  Déu 
Tot-poderós  vos  ha  donat  ab  los  dits  senys  cor- 
porals bona  memòria,  e  mellor  membrança  re- 
tentiva  que  no  a  nosaltres,  talment  que  us  re- 
cordats de  les  coses  passades,  ço  que  no'ns  ha 
donat,  e  que  no'ns  membre  sinó  de  ço  que  vehem 
en  presencia,  jo  vos  responch  que  vostre  dir  es 
fals.» 


L'ase  declara  a  fra  Encelm  la  bona  me- 
mòria dels  animals 

«(^AR  aixi  com  vós  meteix  sabets  e  per  experíença 
^  vehets  tots  jorns,  los  muls,  asens  e  bous 
havent  estat  menats  una  vegada  o  dues  dès  la 
vinya  o  l'hort  a  la  casa,  encontinent  après  hi 
saben  retornar  tots  sols  sens  que  algú  los  haja  a 
menar  o  guiar.  E  esdevindrà  que  vosaltres  anirets 
una  vegada  o  dues  per  un  camí,  e  retornant-hi 
un' altra  vegada  vos  foraviarets  e  fallirets  al  dit 
cami.» 


De  la  natura  de  les  oronelles 

«"PRA  Encelm,  vós  vehets  que'ls  polls  de  les  oro- 

-^   nelles  volen  après  que  són  grans,  e  que  quan 

l'estiu  passa  e  l'hivern  s'acosta,  per  ço  com  són 


CONTRA  FRARE  ENCELM  33 

fort  delicats  e  temen  lo  fretvan-se'nab  llurs  pares 
e  mares  exhivernar  a  les  partides  de  les  Índies 
als  quals  llochs,  quan  l'hivern  es  aci,  lla  es  l'estiu. 
E  fan  açò  per  star  en  tot  temps  caldament,  e 
après  la  primavera  qui  es  atemprada  entre  calt 
e  fret,  retornen  ad  en  nostres  terres,  e  si  les 
veurets  venir  tot  dret  cantant  en  gran  joya  e 
solaç  a  les  cases  o  llochs  aon  són  llurs  nius  que 
elles  havien  leixat  l'any  passat,  e  basteixen  altres 
nius  de  bell  nou  per  llur  repòs  e  per  en  aquells 
fer  llurs  polls;  e  après,  aixi  com  jo  us  digui,  l'estiu 
passat,  elles  se'n  retornen  totes  a  les  partides  de 
les  índies  tot  dret,  sens  foraviar-se  ne  faUir  ja 
mès  llur  camí,  anant  d'aci  en  lla  e  retornant  de 
lla  en  çà;  mas  en  tot  temps  membre'ls  del  Uoch 
de  llur  habitació.» 


De  la  natura  dels  aucells  e  altres  animals 


«Cemblant  cosa  fan  les  tórtores,  les  cigonyes  e 
^  molts  altres  aucells.  Que  si  jo't  volia  dir  com 
se  governen  en  llur  departir  e  retorn,  semblant- 
ment en  quina  manera  e  ab  quina  diligència  fan 
llurs  guerres,  anant  e  allotjant-se  ensems,  och 
e  ver  ordonant  lo  tot  fort  propriament,  jo  seria 
massa  llonch.  Que  aixi  sia:  les  grues  llavors  que 
lo  temps  ve  de  llur  departiment  fan  fer  la  crida 
a  dues  o  tres  qui  van  quinze  o  vint  jorns  cridant 
a  altes  veus  per  mig  l'ayre  que  totes  s'hagen  a 
aplegar  per  anar  exhivernar  en  llur  terra  calda. 
Mas  jo  me'n  callaré  en  aquesta  hora.»> 


34  DISPUTÀ  DE  VASE 


De  la   bona  memòria  o  membrança  dels 
homens 

«"M'Ò  es  pas  aixi  de  vosaltres,  fra  Encelm;  si  la 
-'^^  hu  de  vosaltres  qui  serà  de  Mallorques  se'n 
va  a  Barcelona  e  es  convidat  per  algun  seu  amich 
en  sa  casa,  ell  retornant  a  Mallorques,  si  un'altra 
vegada  torna  a  Barcelona,  ben  sovint  oblidarà 
lo  carrer  on  es  la  casa  de  son  amich  qui  l'havia 
convidat  l'altre  any,  e  si  ell  no  demanava  als 
habitadors  de  Barcelona  aon  es  la  casa  d'En 
Tal  jamés  no  la  trobaria.» 


Are  diu  l'ase 

*/^uiN  vos  sembla,  fra  Encelm,  qui  haja  mellor 
^  memòria:  o  nosaltres,  animals,  o  entre  vosaltres 
homens?  Perquè  si  havets  altra  rahó  diguets-la'm. 
Car  aquesta  no  es  suficient  per  a  provar  que  Déu 
vos  don  mellor  memòria  o  membrança  que  no  a 
nosaltres;  mas  es  tot  al  contrari  com  vos  he  dit 
e  declarat.  No  us  altets  donchs  gens  de  poder 
celar  o  cobrir  lo  sol  ab  un  garbell,  car  no  ho  sa- 
briets  fer.» 


Fra  Encelm  diu  a  mossenyer  l'ase 

«C ENYOR  ase,  puys  que  mes  rahons  sobredites 

'^  no  us  plauen,  mantinent  jo  us    provaré  per 

vives  rahons  que  entre  nosaltres,  fills  d'Adam, 


CONTRA  FRARE  ENCELM  35 

som  de  pus  gran  dignitat  que  no  vosaltres,  animals, 
e  que  es  cosa  digna  que  nosaltres  siam  vostres 
senyors,  e  vosaltres  nostres  vassalls  e  sotsmesos. 
E  açò  per  nostre  bell  saber  e  gran  discreció,  ab 
subtilitat  d'enteniment  e  moltes  sciencies,  bon 
consell  e  prudència  que  nosaltres  havem,  obser- 
vem e  guardem  en  nostres  governs,  fets,  merca- 
deries, e  molts  drets  que  havem,  per  los  quals 
seguim  les  vies  justes  e  bones,  e  leixem  e  avorrim 
les  falses  e  avols.  E  qui  segueix  la  bona  via  e  fa 
bones  obres  es  guardonat  e  recompensat.  Mas 
qui  segueix  la  via  contraria,  es  punit  segons  sa 
malvestat.  E  vosaltres  no  havets  res  d'açò,  ans 
com  a  bèsties  sens  rahó  fahets  tots  vostres  fets 
e  obres  bestialment  e  sens  que  hi  haja  neguna 
rahó  en  vostres  accions.» 


L'ase  respon 


«■pn,  frare!  Eh,  frare!  Pensar  abans  que  no 
■■-^  parlar,  ço  es  saviesa;  e  vós  fahets  lo  contrari 
qui  parlats  abans  que  no  pensats,  ço  que  es  una 
gran  e  altivola  follia  mesclada  ab  una  impuden- 
cia  molt  infame.  Mas  jo  us  dich  que  no  ja 
solament  en  nostres  grans  e  notables  animals, 
mas  aixi  meteix  en  los  pus  pochs  trobarets  sem- 
blant, och  encare  pus  gran  saber,  discreció,  soti- 
litat  d'esperit  e  bon  consell,  ab  prudència  mellor 
que  no  es  la  vostra.  Havem  entre  nosaltres  molts 
drets  e  usatges  per  los  quals  qui  fa  ço  que  no 
deu  es  punit,  e  qui  fa  bé  es  recompensat,  com 
jo  us  ho  declararé  (si  vostra  rudesa  e  groller  en- 


36  DISPUTA  DE  UASE 


teniment  ho  pot  compendre)  segons  mon  esperit 
e  enteniment;  hajats,  donchs  esguart  a  mon  dir.» 


La  natura  e  lo  govern  que  tenen  les  abelles 
0  mosques  de  mel 

«T  0  primer  dels  petits  e  sotils  animals  es  l'abella, 
^  que  si  n'havets  sguart,  fra  Encelm,  veurets 
com  elles  se  governen  en  llurs  habitacions  sots 
la  conduyta  e  obediença  de  llur  Rey,  lo  qual 
habita  al  mig  de  ses  gents.  E  après,  a  la  prima- 
vera e  en  estiu,  de  jorn  e  de  nit,  quan  la  lluna 
llu,  elles  surten  totes  generalment,  e  van  aplegar 
la  cera  sus  a  les  fulles  e  a  les  herbes  molt  sotilment 
ab  los  peus,  e  après  apleguen  la  mel  dedins  les 
fulles,  flors  de  les  herbes,  arbres,  e  de  les  altres 
plantes.  De  la  cera  elles  fan  llurs  cases  e  habita- 
cions en  diverses  maneres:  les  unes  rodones,  les 
altres  cayrades,  les  altres  en  triangle,  les  altres 
fetes  a  cinch  o  sis  cayres,  per  a  romandre-hi  e 
habitar;  altres  com  a  botigues  e  llochs  per  metre 
llurs  viandes  e  provisions  per  l'hivern,  e  altres 
com  a  cambres  per  Snodrir  llurs  fills  e  dormir 
en  hivern;  e  les  aparellen  com  botigues  o  magat- 
zems. E  après  que  les  han  omplert  de  mel  per  la 
provisió  de  l'hivern,  elles  les  tanquen  d'una  bona 
e  gentil  clausura  de  cera,  a  fi  que  neguna  d'entre 
elles  no  hi  toch  fins  al  temps  de  la  necessitat.  E 
llavors  totes  en  general  sens  proprietat  mengen 
en  comú.  Mas,  après  que  l'hivern  es  passat,  a  la 
primavera,  elles  retornen  a  llur  mester  aixi  com 
d'abans.  É  llurs  ordinacions  son  aixi  fetes  que 
aquelles  qui  no  venen  ben  d'hora  dormen  de 


CONTRA  FRARE  EhICELM  37 

fora;  qui  fa  mal  es  punit:  los  tallen  algunes  vega- 
des un  peu,  o  una  mà,  o  lo  cap,  segons  que  requir 
e  mereix  lo  crim,  metent  les  peces  en  la  via  per 
aon  elles  passen  per  donar  eximpli  a  les  altres 
per  a  bé  fer  e  leixar  lo  mal.» 


De  les  mosques  vespes 

«T  ES  mosques  vespes  fan  per  semblant,  exceptat 
-■^  que  elles  no  apleguen  gens  de  mel,  e  llurs 
reys  aixi  meteix,  de  les  quals  si  jo  us  deya  les 
enginyoses  fahenes  qui  fan  en  llurs  estades  per  a 
nodrir  llurs  fills,  e  com  elles  se  guarden  pro- 
priament  de  fret  e  de  calt,  n'hi  hauria  un  massa 
llonch  discurs,  talment  que  jo  no'n  diré  res  més. 
No  estimats  vós  mantinent,  fra  Encelm,  que  les 
abelles  e  vespes  hajen  lo  seny  de  l'indústria  e 
providencia  particular?  Och  certes;  elles  n'han 
molt  e  no  ho  podets  negar,  o  allegar  neguna  rahó 
en  contrari.» 


Del  natural  de  les  formigues 

«T  'altra  petita  e  sotil  bestioleta  es  la  sabia  e 
-'-'  prudent  formiga,  la  traça  e  indústria  de  la 
qual  ha  estat  notada  e  considerada  per  Salamó, 
l'un  dels  fills  d'Adam  e  lo  pus  savi  qui  sia  jamés 
estat  entre  los  homens.  E  pren  sobre  açò  ocasió 
de  reptar-vos  e  aesmar,  metent-vos  al  devant 
aquesta  bestiola  o  molt  petit  animal,  llavors  que, 
al  sisè  capitol  de  sos  Proverbis,  diu: — Vages,  pere- 
rós,  vers  la  formiga,  veges  ses  vies  e  sies  sabí; 


38  DISPUTA  DE  L'ASE 


la  qual  aparella  en  estiu  sa  vianda,  e  agavella 
durant  les  messes  sa  menjuça.— Fra  Encelm,  con- 
siderats a  part,  vós,  de  quina  prudència  e  traça 
aquests  petits  animals  són  dotats.  Les  formigues 
basteixen  llurs  casetes  sota  terra  en  forma  di- 
versa e  meravellosa;  algunes  són  llongues,  d'al- 
tres amples  e  espayoses.  Elles  se  serveixen  d'al- 
gunes per  habitar-hi;  d'altres  per  a  retraure-hi, 
estojar  e  guardar  los  viures  que  elles  agavellen 
com  en  graners,  ço  són  forment,  ordi,  llenties, 
faves,  pèsols  e  altres  semblants  llevors;  de  les 
quals  elles  prenen  llur  nodriment.  Si  donchs 
s'esdevé  que,  per  ocasió  de  l'humiditat  supèrflua 
del  lloch,  o  per  les  plujes  continues,  los  viures 
d'aquelles  bestioles  son  mullats,  quan  fa  bon 
temps  e  serè  elles  los  porten  defora  e  los  exposen 
al  sol  calt,  puys  los  remeten  après  en  llur  lloch.» 
«Per  aytant  aixi  que  elles  dubten  que  per  rahó 
de  la  calor  e  l'humiditat  (qui  són  dues  principals 
causes  de  la  generació)  los  viures  que  elles  han 
agavellat  porien  germinar  e  corrompre's  o  gastar 
del  tot,  elles  tendeixen  los  grans  de  forment  en 
dues  peces  o  partides.  E  tolen  l'escorça  de  l'ordi, 
faves  e  llenties,  coneixent  elles  meteixes  per  llur 
sabiesa  e  discreció  que  lo  gra  de  forment  separat 
en  dues  partides,  e  l'ordi,  faves  e  llenties  de  les 
quals  l'escorça  es  tolta  no  poden  jamés  germinar. 
Och  encara, 'aquests  petits  animals  en  l'estiu  se 
lleven  de  bon  matí  e  surten  de  llur  habitació, 
van  a  cercar  viures,  e  ço  que  cascun  d'aquells 
troba  per  meniar,  jatsia  que  haja  fam,  si  no'n 
voldria  per  re's  del  món  menjar,  mas  l'aporta 
fehelment  a  la  casa  a  fi  que  sia  repartit  en  comú, 
sens  que  negun  s'atribuesca  neguna  proprietat.» 


C0NTRy4  FRARE  ENCELM  39 

«Encara  més,  si  alguna  de  les  dites  formigues 
troba  gran  quantitat  de  viures,  ella  se'n  torna 
fort  sabiament  envers  ses  companyones,  portant 
un  gra  de  ço  que  ella  ha  trobat  per  a  mostrar- 
los-ho,  e  llavors  totes  ensems,  o  la  pus  gran 
partida  d'elles,  se'n  van  ab  l'altra,  entro  a  ço  que 
ella'ls  haja  mostrat  lo  lloch,  e  porten  los  viures 
en  llur  casa  e  habitació.» 

«Atressi,  si  alguna  d'elles  troba  gran  quantitat 
de  viures,  com  una  bresca  de  mel,  o  altra  semblant 
cosa,  vehent  que  ella  no  pot  sola  abastar  a  portar 
aixi  gros  feix,  ella  tot  encontinent  se'n  torna  a 
la  casa,  e  n'adverteix  les  altres.  E  lladonch  totes 
ensems,  o  aquelles  qui's  troben  en  la  casa,  van 
ab  ella  fins  al  lloch  en  lo  qual  los  dits  viures  se 
troben.  D'on  si  elles  ho  poden  portar  o  rodolar 
totes  ensems,  elles  lo  se'n  porten  tot  sencer; 
si  no,  parteixen  lo  tot  en  moltes  e  diverses  peces, 
de  les  quals  tot  seguit  après  cascuna  en  porta 
sa  part  a  la  casa.» 

«E  quan  elles  son  arribades,  les  altres  llur  dema- 
nen lo  lloch  de  la  vianda  o  vitualla  que  !a  dita 
formiga  ha  trobat,  e  dihent-los  les  senyes  del 
camí,  ixen  tantost  e  se'n  van  l'una  après  l'altra 
ab  aquelles  qui  les  conduhen.  La  primera  cosa 
que  fan  llavors  que  s'encontren  es  que  elles  s'atu- 
ren e's  besen  (aixi  com  fan  vostres  dones  catala- 
nes quan  encontren  qualcun  de  llur  coneixença 
en  lo  carrer  venint  de  les  perdonances)  e  los  de- 
manen lo  camí  seguint  les  senyes  tro  a  ço  que 
venen  al  lloch  on  es  la  vitualla,  d'on  elles  porten 
llur  part  a  la  casa  com  llurs  altres  companyones, 
governant-se  tostemps  segons  los  manaments  de 
llur  rey.» 


40  DISPUTA  DE  L'ASE 

«Aquella  qui  fa  mal  es  punida  segons  que  lo  crim 
es  gran  o  petit,  tallant-li  adés  la  mà,  adés  lo  peu, 
o  la  testa,  e  los  cossos  d'aquelles,  les  quals  per 
justa  sentencia  han  estat  trameses  a  mort,  són 
gitats  al  camí  al  pus  propinch  de  llurs  habita- 
cions per  a  donar  eximpli  a  les  altres  de  no  fer 
cas  semblant.  Mas  los  cossos  d'aquelles  qui  moren 
per  malaltia  són  meses  en  terra  e  lla  sebollits  en 
lloch  de  sepultura.» 

<(Och  e  pus,  si  per  ventura  s'esdevé  que  alguna 
d'elles  sia  nafrada  per  qualque  fill  d'Adam,  o 
altre  animal,  e  que  li  sia  tallat  algun  membre 
aixi  com  peus,  cuixes  o  mans,  per  la  qual  cosa 
ella  no  pusca  retornar  a  la  casa,  encontinent,  per 
lo  manament  de  llur  rey,  elles  se'n  van  totes  al 
lloch  aon  aquella  es  aturada  e  la  se'n  porten 
a  la  casa;  lla  es  ella  ben  curosament  pensada  tro 
a  ço  que  sia  del  tot  guarida  o  morta.  Per  què, 
fra  Encelm,  no  vos  sembla  que  en  nosaltres  haja 
aytant  de  sabiesa,  e  aytant  de  seny  com  en  vós? 
Certes  och  e  més.  E  no  hi  ha  negú,  si  voldrà 
usar  de  rahó,  qui  pusca  a  ço  contredir.» 


De  la  natura  de  les  llagostes 

« To  us  vull  parlar,  fra  Encelm,  de  la  sabiesa  de 
'^  la  llagosta,  com  après  que  l'estiu  es  passat 
elles  trenquen  la  terra  grassa,  e  hi  fan  un  clot 
en  lo  qual  meten  llurs  ous,  e,  havent-los  més  sota 
terra,  se'n  van  e  volen  en  altra  part,  lla  on  són 
la  major  partida  devorades  dels  aucells  e  les 
altres  per  causa  del  gran  fret  e  gelada  moren. 
Mas  après,  quan  la  primavera  es  venguda  e  que'l 


CONTRA  FRARE  ENCELM  41 

temps  es  calt  e  humit  (qui  son  dues  causes  gene- 
ratives), encontinent  los  dits  ous  grellen  e  d'aquells 
naixen  llagostes  aixi  petites  que  sembla  que  sien 
formigues  de  color  negra.  Aquelles  comencen  a 
menjar  e  rosegar  les  herbes,  les  ales  creixen-los 
e  volant  van-se'n  après  llurs  afers.  Puys  aquelles 
meten  llurs  ous  sota  terra,  com  ja  vos  he  dit,  e  fan 
tot  aixi  com  llurs  precehidores,  sabent  que  si 
leixaven  los  dessus  dits  ous  sus  en  la  terra  se- 
rien guastats  per  lo  temps  de  gelada  e  per  lo  fret, 
talment  que  gens  no  grellarien,  ço  que  seria  causa 
que  llur  nació  seria  en  breu  temps  finida  e  exter- 
minada  del  món.  En  après  elles  se  governen  e's 
conduhen  totes  sots  un  rey,  e  nulla  de  llur  com- 
panya no  gosa  volar  tro  a  ço  que  lo  dit  rey  vola. 
Aytambé  hi  ha  entre  elles  diverses  ordinacions  e 
costumes,  a  les  quals,  si  qualcuna  contravindrà,  n'es 
greument  punida.  Aquelles  massa  serien  llongues 
a  recontar;  perquè  cercats  altres  rahons  o  proves 
per  sotstenir  vostra  falsa  opinió  e  haurets  sob- 
tana  resposta,  mas  no  parlets  fins  a  ço  que  hajats 
pensat  ço  que  devets  dir  e  no  porets  fallir.» 

Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«C ENYOR  ase,  ja  no'm  cal  llonch  temps  pensar 
^  sus  ço  que  vull  dir.  Mas  vós  sabets  assats,  e 
ço  es  cosa  palesa  a  tots,  que  les  gents  constituïdes 
en  dignitat  e  noblesa  mengen  les  delicades  e 
sumptuoses  viandes,  e  aquelles  de  menys  dig- 
nitat o  noblesa  mengen  les  viandes  grolleres  e 
de  menor  sabor.  Are  donchs,  nosaltres,  fills 
d'Adam,  menjam   moltes   precioses   e   delicades 


42  DISPUTA_  DE  UASE 

viandes,  aixi  com  pa  de  bona  e  blanca  flor  de  fari- 
na, grues,  coloms,  flaysans,  perdius, becades,  aucells 
de  riu,  agrons,  cigonyes,  anedes,  aloses,  capons, 
polles  d'Indi  e  comunes,  todons,  palomes,  tór- 
tores, e  tota  altra  volatería;  encara  més  cervos, 
cerves,  cabirols,  daynes,  porchs  senglars,  llebres, 
conills,  e  tota  altra  selvatgina;  cabrits,  anyells, 
vedells,  moltons,  bous  e  diverses  altres  carns 
tant  rostides  com  bullides,  o  en  pa,  en  moltes 
e  diverses  espècies  e  salses,  aixi  com  es  ara  salsa 
blanca,  salsa  negra,  salsa  bisa,  camellina,  pe- 
brada,  vinagrea,  agraç,  salsa  verda,  mostalla, 
naps,  alls,  cebes,  cols,  porros,  espinachs,  lletu- 
gues,  toronges  e  moltes  altres  salses,  segons  que  a 
cascuna  sort  de  carn  se  pertany.  Aixi  meteix  dels 
peixos:  estorions,  salmons,  truytes,  llampreses,  pa- 
layes,  molls,  raps,  barbs,  escorpes,  oblades,  to- 
nyines, mabres,  lluçons,  carpes,  persegues,  ten- 
ques,  çabogues,  cranchs,  anguiles  e  moltes  altres 
viandes  e  maneres  de  peixos  grossos  e  menuts. 
Quant  es  de  nostre  delitós  e  saborós  beuratge, 
jo  us  declare  que  havem  molts  delicats  e  sabo- 
rosos vins,  en  aixi  com  Malvasia,  Romania,  beu- 
na,  moscat,  vins  grechs  e  de  Corcega,  vernaça, 
rosset,  brocàs  e  infinits  altres  vins  blanchs  e 
vermells  fort  sotils,  forcegals,  pruhents,  aspres, 
plens  de  llecor,  dolços  e  sechs,  dels  quals  be- 
vem a  nostre  plaer  en  tots  temps  de  l'any, 
segons  que  la  disposició  e  qualitat  del  temps  ho 
requer  e  permet.  E  vosaltres,  animals,  no  havets 
semblants  viandes  ne  beuratges;  no  es  ço  assats 
suficientment  provat  que  entre  nosaltres,  fills 
d'Adam,  som  de  pus  gran  dignitat  e  noblesa  que 
no  vosaltres,  animals?  E  a  tot  açò  null  hom  qui 


CONTRA  FRARE  ENCELM  43 


ha  usatge  de  rahó  no  pot   ni  deu  dir  al   con- 
trari.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«üRA  Encelm,  vós  me  fahets  quaix  riure  jatsia 
-•-  que  no  n'haja  talent.  Bon  hom  de  Déu,  aon 
es  vostre  seny  e  la  subtilitat  que  soliets  haver.'' 
Sembla  que  ja  siats  pus  feixuch  e  pus  taujà  que 
no  es  un  pagès.  Vós  cuydats  llohar  los  fills  d'Adam 
e'ls  vituperats  o'ls  blasmats,  com  sia  aixi  que 
no  podets  haver  les  viandes  que  havets  dites 
sinó  comprant-les  a  gran  preu  de  diner.  E  no 
podets  haver  lo  diner  sinó  ab  gran  treball,  dolor, 
tribulació  e  temença  mesclada  ab  pena,  merca- 
dejant,  batallant,  navegant,  cavalcant.  Moltes  e 
diverses  vegades  vos  esdevé  que  volent  agave- 
llar  lo  diner  vos  morits  e  sots  negats,  penjats, 
escorxats,  escapçats,  cremats,  encalçats  e  em- 
presonats, perdent  membres,  aurelles,  mans  e 
peus,  e  après  que  havets  guanyat  qualsque  diners, 
sots  en  pus  gran  temor  que  no  erets  abans  pen- 
sant com  los  guardarets,  en  quina  sort  los  farets 
multiplicar,  havent  tostemps  pahor  e  temença 
que  no  us  sien  tolts  per  la  Senyoria.  Vos  leixats 
de  pendre  molts  plahers  e  delitances  per  la  temor 
qui  es  en  vosaltres,  dihent: — Si  jo  fas  aytal  cosa 
la  justícia  se  porà  adreçar  a  mi  e  fer-me  perdre 
mon  bé. — Aixi  havets  a  soferir  diverses  vergo- 
nyes, injuries  e  despits,  dels  quals  no  us  gosats 
venjar  per  temença  de  la  justícia  e  pahor  de  no 
perdre  los  diners.  E  après,  en  l'altre  món,  havets 
a  retre  compte  com  los  havets  guanyat,  ne  en 


44  DISPUTA  DE  L'ASE 


què'ls  havets  esmerçat  e  despesat.  E  si  n'havets 
mal  usat,  anirets  al  foch  infernal  del  qual  jamés 
no  porets  eixir.  E  après  que  havets  agavellat 
lo  diner  no  podets  encare  haver  pa  de  blanca 
flor  de  farina  sinó  ab  gran  mal,  gran  treball  e  suhor 
de  vostra  cara,  car  havets  a  llaurar,  sembrar,  segar, 
collir,  batre  e  destriar  la  palla  del  gra,  garbellar, 
moldre,  pastar  e  coure  al  forn;  e  tot  açò  amb 
gran  angoixa  e  treball.  E  aixi  meteix  a  coure 
les  altres  viandes,  asclant  llenya,  encenent  foch, 
plorant  per  causa  del  fum  qui  entra  pels  uylls, 
picant,  atriçant,  passant,  deixetant,  prement  e 
scalfant  les  salses  e  espècies  per  vós  nomena- 
des.» 


L'ase  diu  a  fra  Encelm  les  viandes  que'ls 
son  propries 

«üRA  Encelm,  nosaltres  menjam  delicadament 
-■-  les  viandes,  com  lo  bon  forment,  l'ordi, 
civada,  sègol,  mill,  faves,  pèsols,  llenties,  arroç 
e  semblants  sements.  E  quant  es  dels  fruyts, 
nosaltres  menjam  rahims,  figues,  préssechs, 
mores,  aubercochs,  prunes,  pomes,  peres,  cireres, 
magranes,  llimones,  melons  e  moltes  altres  bones 
fruytes  de  diverses  sorts,  e  no  menjam  jamés 
sinó  de  les  pus  madures  e  de  les  mellors.  E  esdevé 
que  quan  vosaltres  volets  collir  d'aquells  fruyts 
per  al  vostre  menjar,  no  trobats  sinó  los  pus  àvols 
e  vells.  E  menjarem  tot  açò  gojosament  en  des- 
pit de  vosaltres  sens  que'n  paguem  malla  ne 
diner.  Vosaltres  pagats  e  nosaltres  menjam; 
vosaltres  plantats  los  horts  e  nosaltres  menjam 


CONTRA  FRARE  ENCELM  45 

los  fruyts;  vosaltres  cavats  los  pous  e  nosaltres 
bevem  l'ayga.  Encare  més,  menjam  moltes  bones 
hortalices  com  cols,  naps,  Uetugues,  espinachs,  e 
moltes  altres  sorts  de  les  quals  jo'm  calle  de 
pahor  d'ésser  massa  llonch,  e  açò  sens  fastich 
ne  treball  de  llaurar,  sembrar,  collir,  moldre, 
pastar,  cuynar  ne  encendre  foch,  e  menjam 
cascun  jorn  tant  com  nos  es  mester,  e  lo  roma- 
nent leixam  a  vosaltres  qui'ns  ho  guardats  fins 
al  sendemà,  e  cal-vos  que'n  paguets  la  guarda  als 
vinyaters,  hortolans  e  altres  guardians.  Quant  es 
de  les  altres  viandes  de  carn  e  peix,  e  de  les  salses 
de  què  havets  parlat,  en  despit  de  vosaltres, 
nosaltres,  animals,  en  menjam  moltes  e  diverses 
vegades  abans  vosaltres:  aixi  com  fan  cans,  gats, 
rats,  mosques,  formigues,  e  açò  per  llur  glotonia, 
car  negun  dels  altres  animals  no'n  voldria  haver 
menjat.  Jo  us  dich  més  encare,  que  per  les  diver- 
ses sorts  de  viandes  les  quals  après  grans  penes 
menjats,  vos  sobrevenen  moltes  sorts  de  malal- 
ties, com  febres  quotidianes,  terçanes  e  quarta- 
nes,  mal  de  ventrell  e  de  costat,  mal  de  ronyons, 
ronyes,  pohagres,  hidropesia,  gotes,  còlichs,  e 
soferits  aytant  de  sorts  de  malalties  com  havets 
de  viandes.  E  encare  més,  volent  haver  guarició 
de  les  dites  malalties,  vos  cove  de  soferir  moltes 
penes  e  turments:  de  faher  entretall  en  vostres 
carns,  cauteritzar  ab  lo  ferre  calt  lo  lloch  del 
mal,  beure  aixarops,  prendre  porgacions  de  ruda 
e  avol  sabor,  les  quals  vos  fan  tornar  flachs, 
soferir  sagnies,  dietes,  e  vos  cal  abstenir  dels 
desigs  de  la  carn,  e  molts  altres  treballs,  los  quals 
serien  llonchs  de  contar,  dels  quals  nosaltres 
som  exempts  e  assegurats.  Donchs,  fra  Encelm, 


46  DISPUTA  DE  L'ASE 


quina  es  la  vida  dels  senyors?  La  nostra,  no  es 
pas  sens  treball  o  perill  e  reposada?  Certes,  ço 
es  la  nostra,  e  la  vostra  es  tot  al  contrari.  Perquè 
si  havets  altra  rahó  ultra  la  dessus  dita,  bé  us 
servirà.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 


«Deverent  ase,  l'altra  rahó  per  la  qual  apar 
■*-•^  clarament  e  palesa  que  nosaltres  som  de 
pus  gran  dignitat  que  no  vosaltres  es  presa  dels 
grans  plaers  e  copioses  voluptats  que  havem  en 
nostres  alts,  grans  e  amples  palaus  e  cases,  belles 
dances  de  diverses  sorts  de  dames,  per  riure, 
cantar,  sonar  d'orguens,  llahuts,  harpes,  guitarres, 
violes,  violes  d'arch,  psaltiris,  rabaquets,  corna- 
muses,  xeremies,  corns,  trompes,  clarons,  aldufs, 
flahutes,  flaviols,  caramelles,  gralles,  e  moltes 
altres  sorts  e  maneres  d'esturments  a  les  nopces, 
festins,  banquets  e  aplechs;  vestint  belles  ves- 
tedures,  aornant-nos  de  moltes  belles  cadenes, 
imagens,  empreses  d'or  e  d'argent,  ab  molts 
bells  joyells,  ço  es  assaber:  pedres  precioses  de 
moltes  e  diverses  colors,  qui  semblen  bé  ésser 
coses  dignes  de  senyors  e  no  de  vassalls.  Jo  us 
he  donchs  clarament  provat  ma  opinió  ésser 
vera,  e  que  es  rahonable  que  siam  vostres  se- 
nyors, e  vosaltres  siats  nostres  sotsmesos.» 


CONTRA  FRARE  ENCELM  47 


Com  l'ase  prova  a  fra  Encelm  lo  contrari 
de  son  dir 

«Cembla'm,  fra  Encelm,  que  sots  un  poch  dolç 
•^  de  sal  e  vos  leixats  menar  per  vostra  volen- 
tat  desordenada:  ço  que  proceeix  de  petit  e  dèbil 
enteniment.  Mas  jo  no  ho  prench  per  tant  en  la 
mala  part,  e  vos  excuse,  car  sots  are  e  adés  vell, 
e  havets  perdut  la  memòria.  Bon  hom  de  Déu, 
no  sabets  que'ls  plaers  dels  quals  segueixen-se'n 
plors  e  dolors  no  deuen  ésser  apel•lats  plaers? 
Com  vos  podets  donchs  gloriejar  de  ço  qui  no  es 
als  mas  fum  qui  tantost  passa.''  Car  vosaltres 
havets  en  lloch  e  canvi  de  la  festa  de  noces, 
lo  convit  qui's  fa  quan  sots  morts  per  a  soterrar- 
vos;  lla  en  lloch  de  riure  hi  ha  plors;  en  lloch 
de  goig,  desplaer;  en  lloch  de  cançons,  grans 
crits  o  complantes  contra  la  mort;  en  lloch  de  les 
grans  cases  e  somptuosos  palaus  havets  estretes 
e  petites  fosses;  en  lloch  de  les  cambres,  presons; 
en  lloch  de  les  empreses,  cadenes  e  cordes  al  coll; 
och  e  ver  en  lloch  de  bé  esdevé-us  mal  e  damnatge. 
Per  què  cercats  altra  rahó  per  provar  vostra 
falsa  opinió,  car  jo  crech  que  poch  n'haurets  a 
trobar  d'aci  avant.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«IvroSTRE  mestre  l'ase,  l'altra  rahó  per  la  qua 

-'•^  nosaltres    devem    ésser    vostres  senyors    e 

vosaltres  nostres  vassalls  es  que  Déus  nos  ha 


48  DISPUTA  DE  UASE 


donat  Lley,  e  a  vosaltres  no;  la  qual  Lley  nos 
mana  que  façam  bé,  e  que  evitem  lo  mal.  En 
après  nosaltres  fahem  oracions  e  dejunis,  donem 
delmes  e  primícies,  fahem  almoynes;  e  nos  són 
venguts  profetes  e  missatgers  de  Déu  qui  no  són 
pas  venguts  a  vosaltres.  Perquè  aquestes  coses 
reten  testimoniatge  que  som  en  dignitat  de  se- 
nyors e  majors  e  vosaltres,  animals,  no  havets 
res  de  tot  açò.» 


La  resposta  de  l'ase 

«Ura  Encelm:  en  multitut  de  paraules  hi  ha 
-■-  molta  vanitat,  talment  que  qui  molt  parla, 
sovint  erra.  E  de  fet  pren-vos-en  aixi.  E  tota 
via  volets  que  vostres  rahons  sien  confessades 
e  rehebudes;  eixament  aon  cuydats  fer  honor  als 
fills  d'Adam  vós  los  carregats  de  vilania,  ver- 
gonya e  deshonra,  per  ço  com  gens  no  entenets 
ço  que  enantats  e  dehits.  E  tot  aixi  com  vos  es- 
timats e  us  gloriejats  de  ço  que  Déus  ha-us  do- 
nada Lley  e  gens  no  l'ha  donada  a  nosaltres,  en 
açò  vos  fahets  gran  deshonra  e  vituperi,  e  a 
nosaltres  gran  honor,  com  sia  en  aixi  que,  si 
l'home  fos  romàs  en  l'estament  que  Déu  l'havia 
creat,  no  hauria  estat  mester  que  Déu  li  hagués 
donada  Lley,  car  Déus  lo  creà  just,  pur,  inno- 
cent, e  sens  pecat;  mas  ell,  transgredint  lo  ma- 
nament de  Déu,  pecà:  perquè  ell  fon  encontinent 
punit  e  foragitat  de  paradís  terrenal.  Sos  fills 
aytambé  per  enveja  se  mataren  lo  un  a  l'altre. 
En  après  feren  lladronicis,  rapinyes,  falsos  tes- 
timonis,   adulteris,    flastomies,    fals    juraments, 


CONTRA  FRARE  ENCELM  49 

e  molts  altres  mals,  vicis,  abominacions  e  àvols 
pecats  en  tal  manera  que  foren  sodomites  e  ho- 
meyers:  per  tals  coses  ha  estat  necessari  que  la 
Lley  vos  fos  estat  donada  puys  que  tals  coses 
eren  en  vosaltres.  Quant  es  de  nosaltres,  no  n'ha- 
vem neguna  fretura,  car  tot  aixi  com  Déu  nos  creà 
lo  primer  jorn,  aixi  som  romasos  fins  a  huy, 
llohant-lo  e  benehint  sens  cometre  negún  mal 
pecat.  Perquè  sguardats  si  açò  es  honor  o  vitu- 
peri, e  si  ab  rahó  vos  devets  llohar  del  fet  que 
dehits.  Quant  és  de  les  oracions  per  les  quals 
pregats  Déu  que  us  perdó  los  pecats,  ofenses  e 
mals  que  fahets,  nosaltres  no  n'havem  nulla 
fretura,  car  no  fahem  mal  ne  pecat.» 

Ací  l'ase  declara  a  fra  Encelni  lo  dejuni 
que    los    fills    d'Adam    fan 

«T  0  dejuni  que  dejunats,  Déu  vos  l'haordonat, 
-"-^  per  lo  pecat  de  glotonia,  fahent-ho  justament 
e  aixi  com  se  pertany;  mas  vosaltres  no  fahets 
com  Déu  vos  ho  mana,  ans  lo  jorn  de  dejuni 
cometets  molt  pus  de  pecat  per  glotonia  que  no 
los  altres  jorns,  car  vos  cal  pus  de  viandes  e 
d'exquisitats,  e  per  dejunar  un  jorn  n'esmerçats 
tres  a  omplir- vos  e  menjar  a  tot  vostre  sadolla- 
ment.  Car  lo  jorn  d'abans  lo  dejuni  vos  dehits: — 
Menjam  e  bevem  bé,  car  demà  dejunar  nos  calrà. 
— Lo  jorn  del  dejuni,  dehits: — Menjam  e  bevem  bé 
huy,  car  dejunam.— Lo  sendemà  del  dejuni  dehits: 
— Menjam  e  bevem  bé  huy,  car  ahir  dejunàrem, — 
Tal  dejuni,fra  Encelm,  no  és  bo  ne  just,  ne  aixi 
fet  com  Déu  ho  mana.  E  aixi  aquell  gran  profeta 


50  DISPUTA  DE  UASE 


Isaies  en  la  persona  de  Déu  dehia: — E  es  aquest  lo 
dejuni  (diu  Déu)  que  jo  heeslehit? — E  veges  que  ell 
vol  dir: — Certes  no.  Mas,  vols  tu  saber  lo  dejuni  que 
he  eslehit?  Parteix  ton  pa  ab  aquells  qui  han  fam 
e  fes  entrar  en  ta  casa  aquells  qui  han  necessitat 
e  són  malalts,  donant-los  de  ço  que  Déus  t'haurà 
donat.  Veuràs  ton  prohisme  tot  nuu,  e  seràs  tu 
per  tot  cobert?  Car  ço  és  ta  carn,  perquè  tu  no 
menysprearàs  gens  ton  prohisme.  Havent  fet 
aixi,  tu  invocaràs  Déu  e  t'exaudirà,  tu  cridaràs 
a  ell  e  te  dirà: — Veus-me  aci. — Mas  vosaltres, 
fra  Encelm,  no  fahets  res  de  tot  açò  a  vostre 
prohisme,  ans  pus  tost  en  dehits  mal,  e  en  par- 
lats malament  per  gran  trayció,  car  part  denant 
riets  e  fahets  semblant  de  voler-li  bé:  mas  encon- 
tinent,  part  derrera,  dehits  mal  d'ell,  e'l  detrac- 
tats.  E  nosaltres,  fra  Encelm,  no  fahem  res  d'açò, 
ne  no  som  llagoters,  dihent  bé  e  llohant  nostres 
semblants  en  llur  presencia,  ne  no  som  traydors 
dihent  mal  derrera  d'ells.» 


L'ase  declara  a  fra  Encelm  los  furts  que 
los  fills  d'Adam  fan 

«T  os  delmes,  primícies  e  almoynes  que  fahets, 
^  ço  són  furts,  e  de  ço  que  vos  desrobats  lo 
un  a  l'altre,  tolent  ço  del  llur  de  vostres  sem- 
blants a  abscost,  alguna  volta  a  palès  e  per  força 
e  fahent  mal  per  fals  pes,  falses  e  deslleyals  me- 
sures, aplegats  mal  acquirint  tot  ço  que  podets; 
e  vosaltres,  malhaurats,  qui  aplegats  e  agavellats 
per  aquells  qui  no  us  en  sabran  grat,  ço  és  assaber 
per  al  marit  de  vostra  muller  quan  serets  morts. 


COhITRA  FRARE  EhICELM  51 

o  per  al  marit  de  vostra  filla,  o  la  muller  de  vos- 
tre fill,  los  quals  se  donaran  bon  temps  ab  los  béns 
que'ls  leixarets,  e  vosaltres  retre  compte  n'haurets 
a  Déu:  mas,  quant  és  de  nosaltres,  som  nets 
d'aquests  pecats  e  malvestats,  ço  qui  es  un  grahó 
de  senyoria.» 


L'ase  -parla   a  fra   Encelm  dels   profetes 
tramesos  als  fills  d'Adam 

«T  os  profetes  que  dehits  qui  no  són  venguts 
^^  a  nosaltres,  mas  solament  a  vosaltres,  ço  és 
a  vostre  ahontament  e  vergonya.  Car  los  profe- 
tes gens  no  son  tramesos  sinó  per  fer  fer  ço  qui 
es  bo,  e  evitar  ço  qui  es  dolent,  tot  aixi  com  diu 
l'Escriptura.  E  nosaltres  no  n'havem  que  fer: 
car,  com  jo  us  he  dit,  no  fahem  sinó  tot  bé,  sens 
agreujar  altri.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«r^uiN  bé  es,  senyor  ase,  que  vosaltres  fahets 
Ni  sens  mal.!"  Ço  es  cosa  vera  que  les  llagostes 
fan  gran  mal  e  damnatge  als  blats  e  fruyts,  e 
aixi  meteix  molts  altres  aucells,  aixi  com  cucales 
e  corbs.  Encare  més:  los  rats  fan  damnatge  a 
totes  coses  qui's  menjen,  e  a  les  robes  e  vestedu- 
res;  los  cans  e  los  gats  roben  les  viandes;  e  lo  llop 
e  molts  altres  animals  viuen  de  furts  e  rapinyes 
aixi  com  les  guineus  qui  roben  les  gallines.  Per- 
què vostre  dir  es  fals.» 


52  DISPUTA  DE  UASE 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«ÜRA  Encelm:  me  sembla  que  vós  sots  un  poch 
-*-  dolç  de  sal  e  lleuger  de  pès,  ço  es  a  dir  que 
hi  ha  ben  poch  de  saviesa  en  vós.  Com  sia  així 
que  los  furts  e  mals  que  fan  los  fills  d'Adam  no'ls 
es  gens  licit  de  faher-los,  e  Ics  damnatges  que 
dehits  que  fan  nostres  animals  dessus  dits  gens 
no  són  pecat  envers  Déu,  ans  los  es  permès 
e  llegut  de  ço  fer;  car  Déus  los  ha  donat  e  ordo- 
nat  vida  en  tals  coses,  e  lo  meteix  diu  Jesús 
Christ  en  l'Evangeli,  parlant  als  homens: — Esguar- 
dats  als  ocells  del  cel,  los  quals  no  sembren  ne 
llauren,  e  vostre  pare  celestial  los  apeixa  e  sado- 
lla.— No  devets,  però,  entendre,  fra  Encelm,  que 
Déu  los  done  a  menjar  ab  la  mà,  mas  ell  vol 
dir  que'ls  ha  ordonada  vida  e  manera  de  viure,  ço 
es  assaber  de  les  coses  davant  dites.  Açò  es  una 
dignitat  de  grans  senyors  menjar  e  beure  e  gens 
no  treballar  com  fahem  nosaltres.  Per  què,  bon 
home,  jaquits  aquesta  fantasia,  e  tenits-vos  per 
vençut,  puys  que  no  podets  donar  neguna  rahó 
qui  sia  justa  e  vera.» 


Fra  Encelm  parla  a  l'ase  de  les  vestedures 
dels  fills  d'Adam 

«C ENYOR   ase,   un'altra   rahó   per    què   devem 

^  ésser  vostres  senyors,  es  per  causa  de  les 

belles  vestedures  de  seda  que  portem,  així  com  de 

porpra,  vellut,  cetí,  damàs,  cotó,  lli  e  llana,  ben 


CONTRA  FRARE  ENCEI.M  53 

folrats  d'arminis,  marts,  lludries,  fusines,  cervers 
e  moltes  altres  matèries,  de  les  quals  volent  parlar 
de  present,  seria  cosa  fort  llonga.  Are,  donchs, 
puys  que  tals  vestedures  no  són  sinó  per  als 
senyors,  e  vosaltres  sots  privats  de  semblant  cosa, 
rahó  e  justícia  volen  que  nosaltres  siam  senyors 
de  vosaltres,  e  que  siats  nostres  vassalls  e  sots- 
mesos.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«üRA  Encelm,  qui  no  sguarda  denant  sí,  cau 
^  enrere.  Així  vos  en  pren:  car  vós  parlats  e 
no  pensats  a  ço  que  dehits,  en  sguart  que  vostres 
paraules  són  totes  contre  vós,  e  cuydant-vos 
Ilohar,  vos  vituperats,  car  dehits  clarament  que 
sots  lladres  e  vos  tenits  per  tals;  tant  sótsaltat 
per  vostra  volentat  desordonada,  car,  com  sabets 
les  pus  nobles  vestedures  que  portats  o  vestits 
són  de  seda  e  de  llana.  E  sabets  assats  que'ls 
cuchs  e  animals  qui  fan  la  seda  per  llur  gran 
indústria  e  saviesa  fan  llurs  cases  de  seda  per 
en  aquelles  romandre,  dormir  e  reposar,  per  estar 
caldament  en  l'hivern,  per  a  guardar-se  de!  vent 
e  de  la  pluja,  e  per  faher  llurs  ous  dedins;  e  vosal- 
tres los  en  tolets  per  força,  robant-les  per  a  fer-ne 
vostres  vestedures.  Posat,  donchs,  que  la  seda  surt 
de  llur  cors,  ells  deurien  pus  tost  ésser  apel•lats 
senyors,  e  se'n  deurien  mills  gloriejar  e  pus  jus- 
tament que  on  vosaltres  qui  la'ls  tolets  e  rapits 
per  gran  Uadroníci.» 


54  DISPUTA  DE  L'ASE 


L'ase  declara  a  fra  Encelm  la  natura  dels 
animals 

«  A  ixí  es  aytambé  de  la  llana.  Déu  l'ha  donada 
-^  als  animals  per  a  guardà'ls  del  fret,  del 
vent  e  de  la  pluja.  E  vosaltres  la'ls  tolets  per  força 
e  en  fahets  vostres  vestedures;  vosaltres  vos  vanats 
donchs  falsament  d'açò;  ço  que  pus  tost  deuriem 
fer  entre  nosaltres,  retrahent  a  vosaltres,  fills 
d'Adam,  que  vos  donem  per  a  vestir- vos;  per 
mijà  de  les  quals  vestedures  sots  guardats  del 
vent,  del  fret  e  de  la  pluja.  Aixi  n'es  de  les  folra- 
radures  que  dehits  haver:  car  ço  són  pells  de  nos- 
tres animals  les  quals  prenets  e  desrobats.» 


L' ase  declara  a  fra  Encelm  les  penes  que 
han  los  homens  per  a  ells  vestir 

«IVJ'AS  Déus  Tot-poderós,  lo  qual  no  leixa  negun 
^^^  mal  impunit,  vos  puneix  de  vostre  malifet 
e  furt  en  aquest  món  d'abans  que'n  l'altre,  do- 
nant-vos  molts  treballs  e  torments:  la  dita  seda 
e  llana  havent  a  rentar,  nedejar,  blanquehir, 
cardar,  filar,  devanar,  torçre,  ordir,  teixir,  tenyir 
e  tallar,  e  milia  altres  treballs  los  quals  serien 
Ilonchs  a  recontar,  e  dels  quals  haurets  vergonya 
e  ahontament  contant-los.  No  sots  donchs  gens 
ahontat  de  parlar-ne  solament,  llohant-vos  de 
ço  de  què  nosaltres  per  rahó  deuriem  haver  la 
llohança.?  Perquè  pensats  altra  rahó,  e  haurets  tal 
resposta  que  jo  us  faré  callar.» 


CONTRA  FRARE  ENCELM  55 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«IV/rosSENYER  l'ase,  encarc  més  devem  nosaltres 
■'•'■'•  ésser  vostres  senyors  per  aytant  com  ha- 
vem reys,  prínceps,  duchs,  marquesos,  comtes, 
barons,  senyors,  prelats,  doctors,  filosophs,  pre- 
sidents, consellers,  advocats,  procuradors,  secre- 
taris, notaris,  rimadors,  cantayres  e  llauradors. 
E  aytals  coses  totes  se  pertanyen  a  senyors  e  no 
a  vassalls  tals  com  vosaltres,  animals,  sots.» 

L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«"PRA  Encelm,  un  benifet  no  costa  res:  vós  des- 
-*-  cobrits  tostemps  vostres  mals  volent-vos  fal- 
sament Uohar.  Car  nosaltres,  animals,  havem 
reys,  senyors,  oficials,  cantayres  e  bells  parlers, 
com  vosaltres  havets.  E  que'n  sia  aixi,  esguardats 
les  abelles  com  són  totes  sots  l'obediença  de  llur 
rey,  aixi  com  aci  dessus  vos  he  dit,  e  trobarets 
que  Déu  les  ha  creades  ab  un  agulló  per  la  de- 
fensa de  llur  cors,  e  ha  creat  llur  rey  sens  agulló, 
per  donar  entenent  que'ls  reys  e  senyors  deuen 
ésser  misericordiosos  e  benignes,  sens  agulló  de 
crudeltat  e  malvestat.» 

L'ase  diu  a  fra  Encelm 

«To  Rey  nostre  Senyor,  que  primer  devem  no- 

-*-^  menar,  es  rey  de  tots   nostres    animals  per 

sa  gran   valença,    noblesa   e   magnanimitat   de 


56  DISPUTA  DE  L'ASE 

coratge.  Ell  es  llarch  e  lliberal  sens  avaricia,  e 
açò  es  clar  e  notori  a  tothom,  e  quan  pren  alguna 
vianda  menja'n  fort  poch,  e  lo  romanent  menjen 
sos  servidors  e  cortisans,  los  quals  segueixen  sa 
noble  cort.  Quant  es  de  sa  valença  no  es  mester 
de  parlar-ne,  car  ell  tot  sol  escometrà  milia  de 
vosaltres,  fills  d'Adam,  e  vostre  rey  ensems,  lo 
qual  per  temença  no  girarà  ja  solament  sa  cara. 
E  quan  vosaltres  meteixos  voleu  Uohar  qualque 
fill  d'Adam,  dihets  comunament: — Es  valent  com 
un  lleó.» 


L'ase    parla  a  fra   Encelm   dels   ocells    e 
altres  animals 

«T  os  aucells  han  aytambé  per  llur  rey  l'aliga; 
-'-'  les  formigues  e  les  llagostes  han  llur  rey  com 
jous  he  dit  aci  dessus:  d'escrivans  e  notaris 
no'ns  en  cal  gens,  altrament  n'hauríem  aixi  bé 
com  vosaltres.  Car  tais  gents  no  serveixen  sinó 
per  escriure  los  processos,  plets,  e  qüestions  qui 
tots  jorns  són  entre  vosaltres  per  los  furts  e 
rapinyes  que  exercehits  e  fahets  los  uns  als  altres, 
negant  la  veritat  e  sotstenint  la  monçonega;  e 
nosaltres  no  fahem  res  de  tot  açò.  Nosaltres 
havem  aytambé  molt  bons  arquitectes  qui  bas- 
teixen fort  propriament:  com  les  oronelles,  ves- 
pes, e  molts  altres  animals,  los  quals  edifiquen 
llurs  nius,  cases  e  habitacions.  De  doctors,  filo- 
sophs,  rimayres  e  bells  parlers  n'havem  assats; 
mas  per  ço  com  vosaltres  no  n'entenets  llurs 
llenguatges  en  fahets  escarn,  tot  aixi  com  fa  lo 
christià  del  moro,  e  lo  moro  del  christià,  e  de 


CONTRA  FRARE  ENCELM  57 

son  parlar,  e  açò  s'esdevé  per  ço  com  la  un  gens 
no  entén  l'altre.  De  la  mateixa  fayçó,  altretant 
com  vosaltres  gens  no  entenets  lo  parlar  o  llen- 
guatge dels  animals,  pensats  que  no  hi  haja  ne- 
guna  sciencia  en  ells.  E  us  vull  assegurar  que  totes 
les  cançons  que  canten  los  aucells,  aixi  com  papa- 
galls,  rossinyols,  passarells,  cardeneres,  aloses  e 
verdums,  són  totes  fetes  en  ritme,  e  ben  retòri- 
cament dictades,  talment  que  si  les  entenguessets 
vos  semblarien  molt  més  sotils  e  mills  ordonades 
que  no  són  les  vostres;  nosaltres  havem  aixi  me- 
teix  bons  cantayres  e  musichs  com  los  aucells 
sobre  dits,  dels  quals  vosaltres  meteixos  dehits 
quan  volets  llohar  algun  cantayre  dels  fills 
d'Adam:— Canta  aixi  dolçament  que  sembla  un 
rossinyol.» 

L'ase  declara  lo  bon  govern  del  Rey  dels 
animals 

«TOUS  vull  ben  dir  e  declarar,  fra  Encelm,  que 
^  nostres  reys  són  mellors  e  pus  propris  per 
ben  governar  llurs  sotsmesos  que  no  los  vostres,  e 
son  pus  misericordiosos  ad  aquells  qui  són  sots 
llur  dominació  que  no  los  vostres;  car  vostres  reys 
no  aymen  llurs  sotsmesos  sinó  per  lo  profit  que 
trauen  d'ells,  així  com  són  delmes,  trehuts,  talls, 
imposicions,  gabelles  e  vitualles,  e  molts  altres  pro- 
fits e  utilitats  que  reheben  d'ells.  E  per  ço  com  per 
ells  se  defenen  de  llurs  enemichs.  E  açò  es  un 
senyal  de  cupiditat  e  misèria,  car  la  rahó  vol  que'l 
Rey,  o  Senyor,  sia  clement,  pietós  e  misericor- 
diós, just,  fahent  justícia  en  tot  temps,  qui  es 


58  DISPUTA  DE  UASE 

retre  a  cascun  ço  qui  es  séu,  no  desfreçant  la 
justícia  per  avaricia,  per  favor,  ne  temor,  guar- 
dant e  acomplint  tostemps  ço  que  Déus  vol  e 
mana,  qui  es  lo  ver  Rey  dels  Reys,  e  Senyor  dels 
Senyors,  aixi  com  són  los  reys  dels  animals 
segons  que  aci  après  vos  declararé.  Lo  molt  alt 
príncep  e  rey  dels  animals  es  lo  lleó,  e  sapiats 
que  als  ajusts,  bregues,  guerres  e  batalles  ell 
es  tostemps  lo  primer  e's  met  sovent  en  perill 
de  mort  per  ses  gents,  e  açò  per  la  pietat  que  ha 
d'elles;  leixa'ls  així  bé  ço  que  ells  han,  sens  que 
vulla  res  haver  pres  d'ells,  ne  per  llur  proprí  grat 
ne  per  força.  Aytambé  vull-vos  dir  dels  reys  de 
les  formigues  e  de  les  llagostes  com  són  pietosos 
e  misericordiosos  en  tots  llurs  fets  e  govern, 
sens  que  prenguenj  amés  nuU  dret  sus  llurs  gents. 
E  aixi  bé  com  los  reys  de  les  grues,  per  la  gran 
pietat  e  compassió  que  ells  han  de  llurs  sotsme- 
sos,  ells  meteixos  fan  l'aguayt  de  nit  dementre 
que  llurs  gents  dormen.  E  per  semblant  fan  tots 
los  altres  reys  dels  animals,  per  ço  com  ells  han 
pietat  de  llurs  vassalls,  e  no  usurpen  ja  més  negun 
dret  ni  trehut,  e  no  demanen  jamés  res  a  negú. 
Quant  es  dels  servidors  e  oficials  de  vostres  reys 
difunts,  lladonchs  que  vostres  reys  novells  entren 
en  nova  senyoria,  ells  fan  deservey  an  aquells  qui 
servien  llurs  pares,  e'ls  recompensen  mal  de 
llurs  bons  serveys  fahent  altres  nous  servidors, 
e  ben  sovint  (a  fi  que  la  senyoria  sia  tota  d'ells) 
maten  llurs  germans,  oncles  e  parents,  o'ls  meten 
en  presó,  o  bandejen  perpetualment.  E  tement 
perdre  la  senyoria  temporal,  leixen  anar  e  perdre 
la  espírital.  Mas  entre  nosaltres,  animals,  no 
fahem  res  de  tot  aço  quan  s'esdevé  que  un  altre 


CONTRA  FRARE  EJ^CELM__  __    59 

entra  en  novella  senyoria.  Per  què  cercats  altra 
rahó  per  provar  vostra  falsa  opinió  ésser  vera, 
e  haurets  resposta.» 

Fra  Encelm  diu  a  l'ase 


«gE 


^ENYOR  ase,  l'altra  rahó  que  nosaltres  som 
de  pus  gran  noblesa  e  dignitat  que  no  vosaltres, 
e  per  rahó  devem  ésser  vostres  senyors  e  vosaltres 
nostres  vassalls,  es  per  ço  com  nosaltres  som 
fets  tots  a  una  semblança  qui  es  semblant  a  l'uni- 
tat de  Déu,  lo  qual  es  un  tant  solament,  e  vosal- 
tres sots  fets  a  infinides  semblances  e  figures. 
Aixi  Déu  ha  compost  en  nosaltres  tres  coses  dignes 
de  gran  admiració.» 

La  primera  meravella  qui  es  en  la  sem- 
blança dels  fills  d' Adam 

«T  O  primer  punt  es,  que  de  cent  milia  homens 
^^  o  fembres  gens  no'n  trobarets  cinch  o  sis 
qui  s'assemblen  de  cara;  quant  que  tot  ço  qui 
es  a  la  cara  de  la  un  es  a  la  cara  de  l'altre,  car 
ells  han  tots  front,  celles,  palpebres,  uyls,  nas, 
llavis,  barbes,  e  ab  tot  açò  no  s'assemblen  los  uns 
als  altres.» 


De  la  segona  meravella  qui  es  lo  parlar 

«T  o  segon  es  que  ells  han  tots    llengua  ab  la 

■*-'  qual  parlen  e  canten.  Emperò  no  veurets 

ja  més  que  lo  parlar  e  lo  cant  de  lo  un  s'assemble 


60  DISPUTA  DE  UASE 


al  parlar  e  cant  de  l'altre:  mas  si  algun  d'ells  ha 
un  amich,  coneixent,  privat  o  familiar,  lo  qual 
sia  en  lloch  aon  ell  no'l  pusca  veure  e  l'ou  parlar 
o  cantar,  coneixerà  qui  ho  farà,  e'l  nomenarà  per 
son  nom,  sens  que  en  açò  ell  defallga  jamés.» 

De  la  terça  meravella  qui  es  l' escriptura 

«T  o  terç  es  que  les  lletres  de  les  quals  ells  es- 
^  criuen,  son  xxiij  en  nombre,  e  cascuna 
lletra  ha  sa  figura  o  semblança:  e  si  hi  ha  cent 
milia  escrivans  e  que  tots  escriuen  una  meteixa 
cançó,  jatsia  que  escriuen  tots  d'una  tinta,  e  ab 
una  meteixa  ploma,  encare  ab  tot  açò  jamés 
l'escriptura  no  s'assembla,  ans  cascuna  escrip- 
tura serà  coneguda  de  la  mà  d'aquell  qui  l'haurà 
escrita.  E  açò  es  una  gran  gràcia  que  Déus  nos 
ha  feta.  Car  si  tots  los  homens  o  les  fembres 
s'assemblaven,  molts  mals  e  inconvenients  se'n 
seguirien:  car  lo  pare  poria  haver  sos  plers  ab  sa 
filla  pensant  que  fos  sa  muller,  o  haver  son  fet 
ab  la  muller  de  son  fill  pensant  que  fos  un'altra 
fembra.  E  aixi  meteix  farien  mal  les  fembres 
rehebent  en  llurs  cases  altres  que  no  llurs  marits, 
e  açò  per  què  la  semblança  seria  tota  una.  Lo 
un  entraria  en  la  casa  de  l'altre,  e  li  emblaria 
tot  ço  que  ell  trobaria,  e  per  aquest  mijà  tot  lo 
món  seria  destrohit  e  desfet.  Aixi  meteix  hom 
no  sabria  quin  es  lo  Papa,  o  quin  es  lo  Rey:  car 
cascun,  vestint-se  de  vestedures  reyals  o  papals, 
se  poria  dir  un  Rey  o  un  Papa,  ço  que'l  poble 
no  poria  contradir  o  contrastar:  e  açò  per  la 
semblança  qui  seria  tota  una.  Encara  més:   lo 


COhITRA  FRARE  ENCELM  61 


juheu  no  seria  conegut  del  chrestià,  ni  lo  sarrahí 
del  juheu,  e  porien  faher-ho  ab  les  cristianes, 
e  infinits  altres  mals  se'n  seguirien  si  tots  los 
homens  s'assemblaven  al  parlar.  Car  de  nit  hom 
poria  trucar  a  la  porta  de  qualcun  qui  seria  ab- 
sent, dihent: — Obrits,  madona — ;  e  llavors  la  dona, 
per  la  semblança  de  la  veu  de  son  marti,  li  obri- 
ria, e  infinits  altres  mals  e  errors  se'n  seguirien 
que  si  jo'ls  volia  tots  declarar  ço  seria  cosa  massa 
llonga.  Aixi  meteix  de  l'escriptura:  si  totes  les 
letres  s'assemblaven,  un  simple  home  poria  es- 
criure, en  Uoch  e  persona  d'un  rey,  qualque  lletra 
adreçada  a  un  governador  o  catUar  lo  qual  tin- 
dria qualque  castell  per  aquell  Rey  manant-li, 
sots  pena  d'encorrer  sa  ira  e  indignació,  que  en- 
continent  aquesta  lletra  reyal  vista  ell  metes 
entre  les  mans  d'aquell  qui  port  la  lletra  lo  cas- 
tell que  ell  té  en  guarda,  e  que  ell  vengués  pre- 
sentar-se encontinent  denant  la  reyal  presencia. 
Och  encara,  escrivint  en  la  persona  del  Papa,  que 
la  present  vista,  En  Tal  fós  més  en  possessió  d'un 
tal  bisbat  o  dignitat.  Oltra  e  pus,  se  poria  es- 
criure, en  la  persona  d'algun  mercader,  a  qualque 
seu  factor  estant  en  Alexandria,  o  on  se  vulla 
que  seria: — Que,  la  present  vista  e  sens  tota  triga, 
tu  dons  e  pagues  tant  de  ducats  a  En  Tal,  los 
quals  són  per  la  valor  que  jo  he  ací  rebuda 
d'ell. — De  les  quals  coses  esdevendria  un  gran  mal, 
e  per  destrohir  lo  món  en  un  any.  Mas  vosaltres, 
animals,  no  havets  res  de  tot  açò,  ni  d'aquestes 
meravelles,  ans  vos  assemblats  tots:  ço  es  assaber, 
tots  los  lleons  s'assemblen;  tots  los  bous  són 
semblants  lo  un  ab  l' altre;  tots  los  moltons  han 
qualque  semblança  entre  ells;  e  per  açò,  entre 


62  DISPUTA  DE  L'ASE 

vosaltres,  lo  fill  fa  sos  fets  ab  sa  mare,  lo  frare 
ab  sa  sor  pensant  que  sia  sa  femella,  per  ço  com 
tots  s'assemblen  en  la  cara  e  en  tots  los  altres 
membres.  E  per  ço  com  vos  assemblats  en  la  veu 
0  crit,  quan  lo  fill  de  la  vaca  crida,  encontinent 
la  mare  s'atança  d'ell  pensant  que  sia  son  mascle, 
e  lo  fill  fa  son  fet  ab  ella  pensant  que  sia  sa  fe- 
mella; e  tot  açò  esdevé  per  aytant  com  ells  s'as- 
semblen de  crit  e  de  veu.  Tal  es  la  fayçó  dels 
cavalls  e  eugues,  lleons  e  lleones.  E  en  aquesta 
sort  los  animals  pochs,  aixi  com  cans,  gats,  rats, 
se  conduhen.  Apar  donchs  assats  clarament  que 
nosaltres  som  de  pus  gran  noblesa  e  dignitat  que 
no  vosaltres.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm  e  diu 

«üRA  Encelm,  sembla'm  clarament  que  sots  fora 
^  de  seny  e  que  havets  oblidat  o  mès  enrere 
tota  bona  consideració:  car  per  vostre  oltracuy- 
dament  vostres  paraules  són  follies  e  fantasies, 
sens  que  entengats  ço  de  què  es  qüestió.  Car  si 
vosaltres  no  sots  tots  d'una  semblança,  mas 
tots  de  diverses  e  quasi  infinides  volentats  e 
llengües,  aytambé  sots  dividits  en  una  cosa,  en  la 
qual  si  fossets  savis,  o  que  hi  hagués  en  vosaltres 
qualque  discreció,  deuriets  ésser  tots  d'un  acort, 
ço  es  assaber  en  la  lley  de  Déu  e  en  la  fè  de 
Jesús  Christ  son  Fill  en  la  qual  devets  ésser  sal- 
vats. Mas  ha-n'hi  entre  vosaltres  de  malvats, 
de  juheus,  de  chrestians,  de  turchs,  de  sarrahins, 
de  tartres  e  selvatges,  e  altres  infinits,  los  quals 
no   han   ne   entenen  neguna  lley,  e  noresmenys 


CONTRA  FRARE  ENCELM  63 


cascun  d'ells  diu  e  creu  que  té  e  segueix  la  veritat, 
e  que  tots  los  altres  troben  e  segueixen  la  mon- 
çonega  e  falsetat;  e  d'açò  jura  e  fa  sagrament,  e 
creu  fermament  que  és  aixi.  Altres  d'entre  vos- 
altres leixen  lo  Déu  Tot-poderós  e  adoren  lo  sol; 
los  altres  la  lluna;  altres  les  imatges  e  idoles  d'or, 
d'argent  e  de  pedres,  les  quals  no  han  negun 
poder  e  no  poden  ajudar  nullament  ni  ells  me- 
teixos  ni  los  altres.» 


Dels  animals,  los  quals  són  tots  fets  en 
diverses  semblances ,  e  com  són  tots  d'un 
pensament  e  volentat  d'adorar  un  sol 
Déu  qui'ls  ha  creat 

«"[Vosaltres  ab  nostres  diverses  semblances, 
■'•^  tots  en  un  acort  e  d'un  pensament,  crehem 
e  adorem  un  sol  Déu,  lo  qual  nos  ha  fets.  E  ell 
ohint  nostra  bona  e  pura  intenció  nos  dóna  a 
beure  e  a  menjar  sens  pena  o  treball  de  llaurar, 
sembrar  e  cavar  pous;  e  vosaltres  ab  tal  e  així 
bella  semblança  que  dehits  haver  per  ço  com 
no  fahets  ço  que  ell  vol  e  comana,  nous  dóna 
a  menjar  ne  a  beure  sinó  ab  gran  treball  e  suhor 
de  vostra  cara.  Donchs,  fra  Encelm,  que  vos 
sembla  de  pus  gran  noblesa  e  dignitat,  de  men- 
jar e  beure  en  leticia  e  repòs,  o  menjar  e  beure 
en  treball  e  tristor?  E  quant  es  de  ço  que  dihets  de 
nostres  veus,  ab  ocasió  de  les  quals  dihets  que 
havem  afer  ab  nostres  mares  e  ab  nostres  sors, 
vós  no  sabets  què  us  dihets.  Car  gens  no  fahem 
semblants  coses  per  falta  de  coneixença,  mas  les 


64  DISPUTA_DE  UÀSE 

fahem  per  ço  que'ns  es  llegut  e  Déu  no'ns  ho 
ha  vedat,  e  vull-vos-ho  declarar,  fra  Encelm, 
aixi  com  podets  veure  per  clara  e  manifesta  ex- 
periença.  Tots  los  jorns  esdevé  que  en  una  nit 
cent  o  dos  cents  animals,  vedells  o  cabrits,  naixen 
e  lo  sendemà  llurs  mares  van  a  la  pastura,  e 
llurs  fills  romanen  a  la  casa;  e  sus  a  l'hora  de 
vespres,  al  retorn  de  la  pastura,  jatsia  que  totes 
s'assemblen  en  llurs  cares  e  llurs  veus,  tota  ve- 
gada cascun  dels  infants  va-se'n  tot  dret  a  sa 
mare,  sens  que  sia  mester  que  algú  la'ls  mostre, 
e  gens  no  falliran,  ço  es  assaber  que  negun  d'entre 
elis  no  s'adreçarà  a  altra  sinó  a  sa  mare.  Podets 
donchs  assats  clarament  veure  que  haver  a  fer-ho 
ab  nostres  mares  e  sors,  no  es  pas  per  falta  de 
coneixença  que  hajam;  mas  Déu  la'ns  ha  donada 
mellor  e  pus  perfeta  que  a  vosaltres:  car  vosaltres, 
quant  que  no  us  assemblats  en  res,  ans  cascun 
ha  sa  semblança  e  veu  tota  diferent  de  l'altre, 
ço  qui  es  cosa  pus  fàcil  a  conèixer,  totavia  quan 
naixets  estats  cinch  o  sis  mesos  que  tots  jorns  vehets 
vostres  pares  e  mares,  mas  noresmenys  no'Is 
coneixets  e  no  sabriets  faher  discreció  o  diferencia 
d'ells  ab  altres  persones  estranyes,  mas  apellats 
tots  los  homens  que  vehets,  papa,  e  totes  les  fem- 
bres,  mama,  pensant  que  tots  los  homens  són 
vostres  pares,  e  totes  les  fembres  vostres  mares. 
Donchs,  bon  hom  de  Déu,  quan  voldrets  parlar 
pensats-vos-hi  bé  primerament  e  gens  no  falli- 
rets.  E  si  havets  altres  rahons  per  provar  vostra 
falsa  opinió,  metets-les  enant,  e  haurets  resposta.» 


CONTRA  FRARE  ENCELM  65 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«T3EVERENDISSIM  ase,  la  rahó  per  a  provar  que 
-■■  *-  nosaltres  som  de  pus  gran  noblesa  e  dignitat 
que  vosaltres,  animals,  e  que  per  justa  rahó  devem 
ésser  vostres  senyors,  es  que  vos  venem  e  com- 
pram,  vos  donem  a  menjar  e  a  beure  e  vos  guar- 
dam  de  calt  e  de  fret,  dels  lleons  e  dels  llops,  e 
vos  fahem  medecines  quan  sots  malalts,  fahent 
tot  açò  per  pietat  e  compassió  que  havem  de 
vosaltres.  E  null  hom  comunament  no  exerceeix 
aytals  obres  de  pietat  sinó  los  senyors  envers  llurs 
sotsmesos  e  esclaus.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«üRA  Encelm,  vostra  rahó  es  de  petita  valor: 
*-  car  si  per  comprar-nos  e  vendre  devem 
ésser  vostres  sotsmesos  e  esclaus  e  vosaltres  nos- 
tres senyors,  per  semblant  rahó  e  meteix  dret  los 
chrestians  e  los  moros  seran  sotsmesos  los  uns  dels 
altres;  mas  açò  no  es  sinó  per  força  e  usurpació, 
e  aon  la  força  regna  lo  dret  e  rahó  no  han  negun 
lloch.  E  quant  es  de  ço  que  dihets  que'ns  donats  a 
menjar  e  beure,  e'ns  guardats  de  fret,  de  calt  e 
de  tots  mals,  vosaltres  no  ho  fahets  sinó  pel  pro- 
fit de  vosaltres  meteixos:  car  nostre  bé  es  vostre 
profit,  e  nostre  mal  es  vostre  dampnatge,  e  no 
ho  fahets  pas  per  pietat  e  compassió  que  hajats  de 
nosaltres,  mas  ho  fahets  de  temor  que  havets  que 
no'ns  muyram,  car  per  nostra  mort  perdets  los  di- 


66  DISPUTA  DE  L'ASE 

ners  ab  los  quals  nos  havets  comprat.  E  no  beu- 
riets  gens  de  llet,  ne  menjariets  gens  de  fromatge, 
de  mantega,  ni  de  mató;  no  hauriets  gens  de  llanes 
per  fer  draps,  ne  d'anyines  per  faher  folradures; 
ans  morriets  de  fret,  aniriets  a  peu,  esi  portariets 
les  càrregues  a  coll  com  bastaixos  sens  nostra 
ajuda.  E  de  ço  que  dihets  que  havets  pietat  de 
nosaltres,  vosaltres  prenets  los  anyells,  vedells 
e  cabrits,  e'ls  tancats  separant-los  de  llurs  mares, 
e'ls  leixats  morir  de  set  a  fi  de  beure  llur  llet,  la 
qual  Déus  ha  ordonat  per  llur  peixement,  e  en 
fahets  fromatge,  jatsia  que  hajats  fort  bona  ayga, 
e  moltes  e  diverses  sorts  de  vins  que  podets  beure. 
Havets  jamés  vist,  fra  Encelm,  esdevenir  que 
alguns  d'entre  nosaltres,  animals,  beguenllet  après 
que  són  deslletats  e  que  no  mamen  més?  Mas 
vostra  glotonia  e  golafreria  es  aixi  gran  que  hom 
noia  pot  dir  ne  suficientment  contar:  vosaltres 
sots  vells  e  menjats  llet.  Och  e  pus,  ço  qui  es  en- 
care  pijor,  prenets  los  vedells,  cabrits  e  anyells, 
e'ls  matats  e  après  los  escorxats,  e'ls  pecejats,  so- 
fregits llurs  freixures,  e  fahets  bullir  llur  carn 
dedins  l'olla,  e  la  rostits  en  la  presencia  de  llurs 
pares  e  mares,  als  quals  fahets  aixi  per  semblant 
rostint-los  en  la  presencia  de  llurs  fills,  e  ells 
callen  e  en  gran  pasciencia  sofiren  totes  aquestes 
penes  e  crudeltats.  On  es  donchs  la  pietat  e  la 
misericòrdia  que  vós  dihets  haver  dels  animals.' 
Pus  parlats  e  pus  errats,  e  fahets  gran  vergonya  a 
vós  nieteix.  Car  les  gents  vos  estimen  sabi  e 
entès,  mas,  ohint  vostres  paraules,  vos  estimaran 
foll  e  ignorant.  Per  què  si  havets  altra  rahó, 
diguets-la'm,  e  haurets  resposta  suficient,  e  potser 
tal  que  us  farà  callar  e  tornar  mut.» 


CONTRA  FRARE  ENCELM  67 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«C ENYOR  ase,  un'altra  rahó  e  prova  que  entre 
^  nosaltres,  fills  d'Adam,  som  de  pus  gran  dig- 
nitat e  noblesa  que  no  vosaltres,  animals,  es  que 
nosaltres  som  molt  enginyosos  a  bastir  cases, 
torres  e  palaus  per  habitar,  fahent-los  de  moltes 
maneres  e  fayçons:  rodons,  quayrats  e  de  totes 
altres  formes  e  talls.  E  açò  procehix  de  la  gran 
sotilitat  e  prudència  de  nostre  enteniment,  mas 
vosaltres  sots  privats  de  tal  cosa.  E  qui  sab 
faher  açò  es  digne  d'ésser  senyor.  E  al  contrari: 
qui  no  fa  o  no  sab  faher  tals  e  semblants  coses,  la 
justícia  e  rahó  volen  que  sia  jusmès  e  vassall.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«ppA  Encelm:  aytant  pus  vós  parlats,  altretant 
■*-  demostrats  vostra  error,  així  com  me  sem- 
bla, e  cuydant  haver  assats  de  saber,  en  sots  de 
tot  en  tot  llunyat.  Car  si  hi  havia  en  vós  rahó,  o 
discreció  alguna,  veui-iets  palesament  que  tota 
la  llohança  que  us  donats  de  la  mestria  vos  fahets 
gran  follia  de  dir-ho,  e  me  sembla,  en  veritat, 
que  sots  d'un  fort  rohí  e  feble  enteniment,  e  açò 
es  clar  a  tot  cascun,  per  la  pega  llohança  que  us 
donats  d'edificar,  car  fahent  comparació  de  totes 
vostres  obres  ab  les  nostres,  sembla  que  ço  sia 
scarn.» 


68  DISPUTA  DE  L'ASE 


Com  l'ase  prova  al  frare  tot  lo  contrari  per 
vives  rahons 

«"PRA  Encelm,  no  vehets  donchs  les  abelles  com  en 
-*-  bona  ordinació  e  sots  un  rey  se  governen, 
aixi  com  assats  evidentment  vos  he  dit  e  declarat 
ací  dessus,  e  com  elles  fan  e  edifiquen  llurs  cases 
per  compàs,  les  unes  a  sis  cayres,  les  altres  a  vuit; 
adés  a  triangles,  adés  quayrades  e  aixi  pus  o 
menys  segons  que'ls  es  mester,  e  les  edifiquen 
d'una  sola  matèria,  com  es  de  cera?  E  los  homens 
ja  més  no  fan  ni  no  poden  faher  llurs  habitacions 
d'una  sola  matèria:  mas  los  cal  sauló,  calç,  terra, 
ayga,  pedres,  fust,  ferre  e  algeps.  E  encare  après 
totes  aquestes  matèries,  han  mester  de  martells, 
picots,  regles,  serres,  destrals,  esquayres,  llimes, 
cordetes,  e  altres  mesures  e  ginys,  sens  los  quals 
no  les  porien  bastir  ne  edificar.  E  les  abelles  nchan 
per  res  a  fer  de  tot  açò,  tant  es  gran  llur  enginy 
e  sotilitat,  e  no  hi  ha  hom  al  món  qui  aixi  gen- 
tilment e  aixi  compassades  e  mesurades  pusca 
faher  les  cases  com  elles  les  fan  d'una  sola  ma- 
tèria. Les  aranyes  fan  aytambé  llurs  habitacions 
e  palaus  tot  d'una  sola  matèria:  ço  es  assaber, 
de  bell  fil,  e  tixen-les  pus  delicades  de  seda  en 
diverses  fayçons  e  a  claraboya,  llongues,  quay- 
rades, en  triangles,  rodones  que  sembla  que 
sien  crespells,  ab  moltes  cordes  e  fils  sens  que 
hajen  mester  de  fus,  ne  filosa,  ne  devanadora,  ne 
torteres,  ne  cardes,  ne  sartre,  ne  tixador.  E  los 
fills  d'Adam  no  poden,  ne  saben  faher  una  alna 
de  drap  o  de  tela  sens  los  dits  enginys.  Donchs, 


COhITRA  FRARE  ENCELM  69 

fra  Encelm,  quins  son  pus  sotils  en  llurs  obres: 
los  fills  d'Adam  o  nosaltres,  animals?  Certes  (si 
no  estats  forassenat)  vós  ccneixets  clarament  e 
bé  que  nostres  animals  són  pus  sotils  de  gran 
res  que  no  són  los  homens.  Mantinent  donchs,  jo'm 
callaré  de  pahor  de  donar  enuig  al  molt  alt  e 
poderós  Rey  nostre  Senyor.  Car  semblant  cosa 
poria  dir  de  les  oronelles  pertocant  l'edificació 
de  llurs  habitacions,  e  dels  altres  aucells  a  fer 
llurs  nius  sus  als  llochs  alts,  tant  propriament 
fets  que  semblen  bé  haver-hi  aplicada  tota  l'art 
o  sciencia  de  bona  geometria  e  mesura.  Per  aixi 
donchs  cercats  altra  rahó  e  pensats  bé  a  provar 
altrament  vostra  falsa  opinió.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«lyfOSSENYER  l'ase:  senspensar-hi  pus  avant  jo  us 
■'•*-'■  provaré  que  entre  nosaltres,  fills  d'Adam, 
som  de  pus  gran  dignitat  e  noblesa  que  vosaltres, 
animals.  E  açò  per  ay  tant  com  menjam  los  animals 
de  la  terra,  de  la  mar,  e  de  l'aire,  ço  es  assaber 
los  aucells,  de  moltes  e  diverses  sorts,  d'on  la 
cosa  es  clara  e  certa,  que  lo  menjador  es  pus 
noble  que  no  es  la  cosa  menjada:  perquè  apar 
que  som  pus  nobles  que  no  vosaltres.* 


L'ase  respon 

♦"pN  boca  closa,  fra  Encelm,  no  hi  entra  mosca. 

-"-^  Bon  hom  de   Déu,  valdria-us  més  que  ha- 

guessets  la  boca  closa,  que  de  parlar  aixi  orada- 


70  DISPUTA  DE  UASE 


ment.  Car  per  la  vigor  de  vostra  rahó,  los  verms 
serien  vostres  senyors,  car  ells  vos  mengen;  aixi 
bé  serien  los  lleons  e  voltors  vostres  senyors,  e 
tots  los  altres  animals  e  aucells,  ab  los  peixos  de 
la  mar,  car  ells  vos  mengen,  e  los  llops,  los  cans 
e  molts  altres  animals  consegüentment  serien 
vostres  senyors  per  la  meteixa  causa.  E  ço  qui 
es  encare  pijor,  los  polls,  pusses,  xinxes,  les  lle- 
menes,  nadelles,  briants  e  altres  serien  vostres 
senyors:  car  tots  aquells  mengen  vostra  carn. 
Diguets-me  donchs,  pervostrafè,  si  vostra  disputa, 
qui  es  sens  rahó  que  puscats  donar  ni  assignar,  es 
suficient.» 


Com  una  mosca  demana  llicencia  a  l'ase 
de  parlar 

Açò  dit  per  l'ase,  vets-aci  una  mosca  qui's 
■^  llevà  en  peus,  dihent  a  l'ase:  «Molt  reverent 
responent,  jatsia  que  no'm  procehisca  de  gran 
discreció  de  parlar  sens  que'n  sia  requesta,  tota 
vegada  per  la  gran  temeritat,  audàcia  e  ambició 
que  veig  en  aquest  frare,  no'm  pusch  estar  sens 
que  li  diga  qualsque  rahons,  per  les  quals,  si  ell 
ha  poch  o  prou  d'enteniment,  coneixerà  que'ls 
animals  són  de  pus  gran  noblesa  que'ls  fills  de 
Adam.  Perquè  us  plaurà  permetre  que  jo  pusca 
parlar  a  ell.» 


CONTRA  FRARE  ENCELM  71 


L'ase  respon  a  la  mosca 

«Il/ÍADONA  mosca:  sots  lo  bon  voler  del  Rey  nos- 
^^^  tre  Senyor,  vós  e  tot  altre  animal  qui  sabrà 
donar  o  assignar  alguna  rahó,  per  la  qual  pusca 
aparèixer  que  nosaltres  som  de  pus  gran  noblesa 
e  dignitat  que'ls  fills  d'Adam,  que  l'haja  a  donar 
e  proferir  mantinent.» 


La  mosca  diu 

«"PRA  Encelm,  jo  no  dich  ja  los  pus  honorables, 
^  nobles  e  grans  animals,  mas  encare  los  pus 
petits  e  malastruchs,  són  de  pus  gran  dignitat  e 
noblesa  que  vosaltres.  E  primerament  vos  diré 
de  nosaltres,  mosques,  de  les  quals  no  fahets  nulla 
estima  e  no'ns  prehats  res:  e  aquesta  es  la  prova.» 


La  primera  prova  de  la  mosca 

«T  0  principal  e  pus  gran  Senyor  de  vosaltres, 
-"^  fills  d'Adam,  es  lo  Papa,  l'Emperador  e  lo 
Rey.  E  quan  les  grans  festes  venen,  ells  se  ves- 
teixen e  habillen  de  riques  vestedures  de  seda, 
com  porpra  e  vellut;  e's  perfumen  de  diverses 
bones  olors,  com  ambre  gris,  algalia,  almesch 
e  altres,  e  llavors  en  gran  ergull  los  sembla  que 
al  món  no  hi  haja  honor,  ne  noblesa  pus  gran 
que  la  llur.  E  llavors  que  ells  han  tanta  de  glòria, 
nosaltres,  mosques,  sortints  delasutzuraehavents 


72  DISPUTA  DE  L'ASE 


les  mans  horreues  e  sutzes,  e  los  peus  emmerdi- 
çats,  nos  metem  en  la  barba  de  vostre  Papa, 
Emperador  o  Rey,  e  lla'ns  torcam  e  eixugam 
nostres  peus  e  nostres  mans  emmerdiçades.  E 
après  si'ns  vé  en  volentat  de  pixar  o  de  cagar, 
nos  cagnm  e  pixam  en  llurs  barbes  e  vestedures. 
E  llavors  sentint  lo  Papa,  Emperador,  o  Rey  la 
olor  de  nostra  merda  que  havem  més  en  llurs 
barbes,  diuen  a  llurs  servidors  qui  són  alentorn 
d'ells:— Sentits  aquesta  pudor  que  jo  sent? — E 
responen  de  no;  e  no  sab  lo  pobre  que  nosaltres 
li  havem  emmerdiçat  la  barba.  Donchs,  fra  En- 
celm,  quin  vos  sembla  que  sia  de  pus  gran  dig- 
nitat e  noblesa:  nosaltres  qui  cagam  e  pixam 
en  vostres  barbes,  e  dels  Papes,  Reys  e  Empera- 
dors, e  nos  torcam  les  mans  e'ls  peus  emmerdi- 
çats  en  llurs  barbes  e  a  les  vostres,  o  los  fills 
d'Adam?  Certes  vós  sabets  e  coneixets  bé  que 
nosaltres,  mosques,  qui  som  dels  pus  malastruchs 
animals  qui  sien  a!  món,  som  de  pus  gran  noblesa 
e  dignitat  que  no  sots  entre  vosaltres.  Quant 
més  encare  deuen  ésser  donchs  los  pus  nobles  e 
grans  animals  de  pus  gran  noblesa  e  excel•lència 
que  no  vosaltres?  Certes,  qui  haurà  dubte  en 
açò  es  poch  sab  i.» 


Lo  randell  diu  a  l'ase 

APRÈS  que  la  mosca    hach  parlat,  llevà's  en 
peus  un  petit  randell,  lo  qual  dix    al   frare: 
Fra  Encelm,  la  Uenga  gens  no  ha  os,  e  si'l  trenca 
ben  gros;  aixi  vos  en  pren.   Car  parlats  e  dihets 
moltes  folles  e   temeràries  paraules  contra  los 


CONTR/i  FR.4RE  ENCELM  73 

nobles  animals  no  cuydant  res  dir:  mas  ço'ls 
es  un  aixi  gran  desplaer,  que  ells  voldrien  pus 
tost  haver  tots  los  ossos  e  membres  trencats  que 
no  ohir  vostres  paraules,  les  quals,  certes,  porten 
la  ensenya  de  poch  saber.» 


La  raJw  e  prova  del  randell 

«r>ON  hom  de  Déu,  si  nosaltres  qui  som  dels  pus 
^  petits  animals  qui  sien  al  món,  vencem  e 
sobrepujam  vostres  Papes,  Reys,  Emperadors, 
e  altres  grans  Senyors,  quant  en  pus  farien  los 
altres  grans  e  nobles  animals?  Car  nosaltres  en- 
tram  en  llurs  cambres  en  despit  d'ells,  e  contra 
llur  volentat,  cridant  quan  ells  volen  reposar, 
no  leixant-los  dormir,  mossegant-los,  bevent  llur 
sanch  fins  a  ço  que'n  siam  sadolls,  e  fahent-los 
tant  de  despit  picant-los  e  mossegant,  que  mol- 
tes vegades,  per  lo  gran  despler  que  ells  prenen 
de  nosaltres,  donen-se  ells  meteixos  de  grans 
bofets  cuydant-nos  matar,  e  llavors  volant  nos 
escapam.  E  après  retornam  tant  de  vegades  com 
nos  plau  e  tro  a  ço  que  siam  plens  e  sadollats 
de  llur  sanch,  que  solament  no's  poden  defendre 
de  nosaltres.  Donchs,  bon  hom  de  Déu,  callats- 
vos  e  contentats  a  vostre  molt  reverent  respo- 
nent, car  segons  vostra  rahó  dessus  dita,  que 
lo  menjador  es  pus  noble  e  de  pus  excel•lent  dig- 
nitat que  la  cosa  menjada,  apar  assats  clarament 
que  nosaltres  som  pus  nobles  e  pus  dignes  que 
vosaltres,  car  nosaltres  menjam  e  bevem  vostra 
sanch:  perquè  apar  clarament  e  manifesta  vostra 
opinió  e  fantasia  ésser  falsa  e  no  vera.» 


74  DISPUTA  DE  L'ASE 


La  xinxa  diu  a  fra  Encelm 

«Tj^RA  Encelm,  dix  la  xinxa,  nosaltres  aytambé 
^  en  despit  de  vosaltres  estem  e  habitam  en 
vostres  cases,  palaus  e  cambres,  dedins  les  col- 
gues, llits,  banoves,  matalafs,  cobrellits,  coixins 
e  llençols;  e  menjam  vostra  carn,  e  bevem  vostra 
sanch,  e  cagam  en  vostres  barbes  e  robes  una 
merda  pus  pudenta  que  la  vostra,  e  no'ns  podets 
vedar  o  empatxar  de  faher-vos  totes  aquestes 
coses.  En  aixi  podets  conèixer  e  veure  clarament 
en  quina  estima  vos  tenim,  e  quant  vos  preham. 
Car  si  us  prehassem  ne  poch  ne  prou,  gens  no'ns 
cagaríem  sus  a  les  barbes.  On  es,  donchs,  vostra 
noblesa  de  la  qual  fahets  tant  gran  menció? 
Sembla'm  e  a  vós  meteix  deu  semblar,  si  volets 
dir  veritat,  que  nosaltres,  animals,  som  de  pus 
gran  noblesa  que  no  vosaltres  fills  d'Adam.» 


Lo  poyll  diu  a  fra  Encelm 

Après  que  la  xinxa,  tot  en  callant-se,  fon  asse- 
-^  guda,  un  poyll  se  llevà  en  peus,  fort  gros  e 
gras,  dihent:  «Fra  Encelm,  nosaltres  menjam 
vostra  carn  e  bevem  vostra  sanch,  e  de  les  vostres 
mullers  e  infants,  e  dormim  en  vostres  veste- 
dures,  llits,  llençols,  e  cagam  en  vostres  cabells 
e  barbes,  les  omplim  de  llemenes,  e  vosaltres  no 
fahets  res  de  totes  aquestes  coses  a  nosaltres, 
animals.  Apar  donchs,  e  ço  es  una  cosa  tota 
evident  e  clara,  que  nosaltres  som  de  pus  gran 
noblesa  e  dignitat  que  no  vosaltres.v 


CONTRA  FRARE  ENCELM  75 


Après 


La  pussa  parla 

que'l  poyll  hach  acabat  sa  paraula, 
llevà's  una  puça  denant  fra  Encelm,  dient: 
«Tot  en  aixi  com  nostre  cosí  germà  lo  poyll  vos 
ha  dit,  aixi  vos  dich  jo  que  nosaltres,  en  despit 
de  vosaltres  e  contra  vostra  volentat,  dormim 
en  vostres  llits  e  bevem  vostra  sanch.  E  per  a 
fer-vos  pus  gran  despit  vos  entram  a  les  orelles 
talment  que  no  us  leixam  dormir  ne  reposar,  e 
vos  emmerdam  los  llençols;  vosaltres  fahets  les 
bugades,  e'ls  rentats  a  fi  que  sien  bells  e  nets. 
Quina  vos  sembla  donchs  pus  gran  noblesa:  la 
nostra,  qui  no  voldríem  haver  cagat  sinó  en 
llençols  bells  e  nets  o  en  vostres  camises,  o  la 
vostra,  qui  cagats  a  les  secretes  pudentes  que  us 
fahets?  E  per  la  gran  pudor  vos  tapats  lo  nas  per 
la  gran  abominació  que  n'havets.  E  après  cal 
a  vosaltres  meteixos  tolre  la  sutzura  de  les 
dites  secretes;  e  nosaltres  gens  no  rentam  nostra 
sutzura^  mas  vosaltres,  com  a  nostres  servidors 
e  esclaus,  rentats  ab  bell  lleixiu  e  sabó  los  llençols 
e  camises  on  nos  havem  cagat  e  devem  cagar. 
Es  donchs  assats  clar  e  notori  que  nosaltres  som 
de  pus  gran  dignitat  e  noblea  que  no  vosaltres.» 

Lo  brianí  diu  a  fra  Encelm 

A  PRÉs  que  la  puça  hach  parlat,  se  llevà  en 
^^  peus  un  briant  parlant  per  gran  ardiment, 
dihent:  «Fra  Encelm,  lo  comú  proverbi  diu: — Si 
vols  que  digué  bé  de  tu,  no't  cal  dir  mal  de  negú; 


76  DISPUTA  DE  L'ASE 

— e  aixi  pe'l  contrari: — Si  tu  diràs  mal  d'algú, 
pitjor  en  serà  dit  de  tu. — Per  ço  que  entre  vosal- 
tres, fills  d'Adam,  dihets  que  jo  só  poca  cosa  e 
valch  encare  menys,  totavia  nosaltres,  qui  som 
los  pus  petits  animals  del  món,  som  de  pus  gran 
prouesa  e  valor  que  no  vosaltres.  Que  aixi  sia 
la  cosa  es  clara,  que  nosaltres  entram  e  correm 
dedins  vostra  carn,  e  per  la  gran  pruija  que  us 
donem,  vos  gratats  e  us  fregats  en  sort  que  moltes 
vegades  vos  escorxats  e  esgrafinyats  vostra  carn, 
e  no  us  podets  guardar  ne  defendre  de  nosaltres. 
Es  donchs  assats  notori  e  evident  que  entre 
nosaltres,  animals,  som  de  pus  gran  noblea  e  dig- 
nitat que  no  vosaltres.» 


Lo  cuch  dels  queixals  diu 

A  PRÉS  que'l  briant  hach  parlat,  llevà's  un  cuch 
''*■  dels  queixals  dihent-me  aixi:  «Fra  Encelm, 
vós  sabets  assats  quants  de  treballs  e  molèsties 
havem-vos  donat  l'any  passat:  talment  que  us 
havem  leixat  ben  poch  de  dents  dedins  la  boca. 
Per  què  aixi  com  per  experiença  havets  esprovat 
per  vós  meteix,  sabets  que'n  semblant  cas  fahem 
encare  pitjor  tots  jorns  a  vostres  propris  Reys, 
Emperadors  e  altres  grans  Senyors,  donant-los 
tant  d'enfelloniments  e  dolors  que  no'ls  leixam 
dormir  ne  reposar.  E  per  la  gran  e  extrema  dolor 
que'ls  fahem,  moltes  vegades  desigen  la  mort. 
E  per  qualsevulla  medecines  que  ells  prenguen 
no  poden  ja  més  gorir,  fins  a  ço  que'ls  facen 
arrencar.  E  en  aquesta  manera  los  fahem  estar 
sens  queixals  e  sens  dents  en  la  boca.  Per  la  qual 


CONTRA  FRARE  ENCELM  77 

cosa  ells  perden  la  meytat  del  plaher  del  menjar, 
car  ells  masteguen  les  viandes  ab  gran  pena  e 
treball,  e  no  poden  menjar  sinó  viandes  molles, 
qui'ls  es  gran  despler  e  malinccnia,  de  la  qual 
no's  poden  defendre  de  nosaltres.  Apar  donchs 
manifestament  que  nosaltres  havem  pus  de  sobi- 
rania sobre  vosaltres  que  no  vosaltres  sobre 
nosaltres.  E  per  consegüent  som  de  pus  gran 
noblea  e  dignitat  que  no  vosaltres.  Responets  sus 
are,  si  ço  que  jo  e  mos  companycns  vos  havem 
dit  es  ver  o  fals.  Car  per  cert  no  sots  aixi  gros 
ni  rustech  d'enteniment    que  no  ho  conegats.» 


Fra  Encelm  pensa  e  diu  en  si  meteix 

Après  que  haguí  ohit  les  paraules  dels  dits 
-^^  set  animals,  jo  fuy  fort  torbat,  e  mig  fora 
de  seny,  vehent  clarament  llurs  proves  ésser 
veres,  e,  no  havent  què  dir  contra  aquelles,  jo'm 
digui  en  mi  meteix:  «Jo  he  bé  stat  poch  avist  e 
encare  menys  sabi  que  no'm  só  donat  per  vençut 
a  l'ase  pus  tost,  que  mantinent  a  palès  me 
calga  donar  e  tenir  per  vençut  d'aixi  malas- 
truchs,  malhaurats  e  mesquins  animals  com 
són  los  set  dessus  dits,  car  encara  es  lo  dit  ase 
de  pus  gran  honor  entre  nosaltres,  fills  d'Adam, 
que  no  són  los  davant  dits  animals.  Com  aixi  sia 
que  la  pus  gran  part  dels  Profetes  cavalcaven 
dessus  asens  e  someres:  com  lo  profeta  Balaam, 
e  sus  un  ase  estava  la  benaventurada  verge 
Maria  fugint  ab  Joseph  e  Jesús  Christ  en  Egipte 
per  la  temença  d'Herodes.  Och  e  pus,  nostre 
Senyor  Jesús  Christ  fill  de   Déu  eternal,  entrà 


78  DISPUTA  DE  L'ASE 

sus  un  ase  en  Jerusalem.  Donchs,  per  totes  aques- 
tes rahons,  hagués  estat  mellor  e  pus  honorable 
per  a  mi  que  jo'm  fós  donat  per  vençut  a 
l'ase,  que  de  present  per  forma  e  vigor  de  rahó 
cal  que'm  dongue  e  tingué  per  vençut  als  set 
animals  davant  dits.»  De  la  qual  cosa  jo  vingui 
a  suhar  d'angoixa,  e  del  gran  destret  que  jo  en- 
durava,  no  podent  contendre  ne  contredir.  Volent 
donchs  donar-me  e  tenir  per  vençut  als  set 
animals  pochs  davant  dits,  e  pensant-me  la 
resposta  que  devia  fer,  l'ase  proferí  e  dix-me  les 
paraules  següents. 


L'ase  parla  de  bell  nou  a  fra  Encelm 

«"PRA  Encelm,  me  sembla  ab  vostre  continent 
-■-  que  hajats  son  e  que  vullats  dormir.  Vós 
havets  ohit  les  paraules  dels  nostres  set  animals 
petits:  jatsia  que  no  hajats  a  respondre  sinó  a 
mi  e  a  mes  rahons.  E  per  si  vos  resta  alguna 
altra  rahó  per  a  provar  vostra  opinió,  digats-la'm 
mantinent  e  haurets  suficient  e  vera  resposta.» 

Fra  Encelm  diu  aquestes  paraules 

ÜNCONTINENT  que  jo  haguf  ohit  les  paraules 
-"-^  de  l'ase,  jo  fuy  semblant  d'un  hom  qui  re- 
torna de  mort  en  vida,  e  de  mortal  malaltia  en 
sanitat:  e'm  semblava  que  ço  fós  un  àngel  que 
Déus  m'hagués  tramès,  e  diguí-li  en  així:  «Senyor 
ase,  la  rahó  per  la  qual  nosaltres  som  de  pus 
gran   dignitat   e   noblea,   es    que    quan   morim 


CONTRA  FRARE  ENCELM  79 

entram  en  Paradís,  al  qual  lloch  havem  glòria 
infinida;  e  vosaltres,  animals,  no  havets  res  d'açò, 
car  quan  vostre  cors  mor,  vostra  anima  mor 
aixi  ensems;  e  no  havets  resurrecció  ne  glòria 
e  açò  es  un  gran  grau  e  dignitat  de  senyors. 
Apar  donchs  evidentment  que  ma  opinió  es  vera 
e  no  falsa.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«Ura  Encelm,  un  mal  entenedor  gira  les  parau- 
-*■  les  al  revers.  Aixi  fahets  vós:  llegits  l'Escrip- 
tura e  no  l'entenets.  Car,  com  diu  lo  savi  Cató, 
fra  Encelm,  que  llegir  e  no  entendre,  ço  no 
es  llegir  mas  es  desprear  lo  bé.  Vós  sabets  bé 
que  Salamó,  qui  ha  estat  lo  pus  sabi  qui  ja  més 
haja  estat  entre'ls  fills  d'Adam,  diu  en  son  Eccle- 
siastes,  cap.  iij:  — Qui  es  aquell  qui  sab  si  les 
animes  de  les  eugues  e  altres  animals  devallen 
a  baix? — Com  si  volgués  dir: — Null  hom  no  ho  sab, 
sinó  aquell  qui  les  ha  creades. — E  vos  assegur, 
fra  Encelm,  que  vostre  parlar  es  poch  sabi  en 
açò.  Volets  determinar  ço  que  Salamó  met  en 
dubte,  parlant  sabiament.''  E  quant  es  de  ço 
que  dihets  que  entrarets  en  Paradís  après  la  re- 
surrecció, així  anirà  la  pus  gran  partida  de  vos- 
altres en  infern  al  foch  eternal  e  perdurable, 
aon  verament  ja  més  lo  foch  no  cessarà,  ne  los 
vius  no  morràn,  aixi  com  diu  l'Escriptura.  E 
desitjarets  que  fossets  morts  al  ventre  de  vostres 
mares;  e  poch  de  vosaltres  aniran  en  Paradís, 
car  aixi  diu  l'Evangelista  Sant  Matheu,  capítol 
vintè,  dihent:— Que  molts  son  apel•lats,  e  pochs 


80  DISPUTA  DE  L'ASE 

elets. — E  Daviu  lo  profeta,  al  psalm  quinzè, 
diu: — Senyor  Déus,  qui  serà  aquell  qui  habitarà 
en  ton  tabernacle?  (ço  es  assaber,  en  Paradís.) — 
Respon  Déu: — Aquell  qui  camina  sens  macula, 
ço  es  assaber,  sens  pecat, — aixi  com  som  entre 
nosaltres.  Si  havets  donchs  alguna  altra  rahó 
per  a  provar  vostra  falsa  opinió  ésser  vera,  diguets- 
la'm,  e  haurets  tal  resposta  que  jo  us  faré  callar.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«Cenyor  ase,  l'altra  rahó  que  som  de  pus  gran 
'^  noblea  e  dignitat  que  no  vosaltres,  es  que 
nosaltres  som  fets  e  creats  a  imatge  e  semblança 
de  Déu,  e  vosaltres  no.  E  açò  es  un  gran  e  su- 
perlatiu grau:  per  la  qual  cosa  es  sant  e  just  que 
nosaltres  siam  vostres  Senyors,  e  que  vosaltres 
siats  nostres  sotsmesos  e  vassalls.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

<<"PRA  Encelm,  qui  molt  parla,  sovint  erra:  aixi 
-■-  vos  n'esdevé,  e  cuydats  haver  vençut  la 
qüestió  per  la  susdita  rahó,  ço  es  assaber,  que 
vós  dihets  que  sots  fets  a  imatge  e  semblança  de 
Déu  e  nosaltres  no.  No  sabets  pas  que  vostres 
pecats  repugnen  a  ço  que  dihets.''  Bon  hom  de 
Déu!  Pensats  vosaltres,  fills  d'Adam,  que  Déu  sia 
fet  a  vostra  semblança?  Ja  a  Déu  no  placia,  car 
Déu  no  ha  ne  testa,  ne  uylls,  ne  boca,  ne  mans, 
ne  peus,  e  encare  més,  ell  no  es  corporal:  m.as 
vós,  frare,  vos  fundats  sus  aquella  autoritat  qui 


CONTR/í  FRARE  ENCELM  81 

es  en  Gènesi,  que  Déus  diu:— Fahem  l'home  a 
nostra  imatge  e  semblança. — E  sens  null  dubte 
es  ver  e  no  "hi  ha  què  dir  en  açò:  mas  vós  no  ho 
entenets  ne  sabets  com  se  degà  entendre.  Nores- 
menys,  jatsia  que  jo  no  haja  stat  als  estudis  de 
Paris,  ne  a  Bolunya,  com  vós,  jo  us  ho  declararé 
mantinent  molt  palesament  si  vostre  feixuch 
esperit  ho  pot  entendre  o  compendre.  Obrits 
donchs  mantinent  les  orelles,  havent  esguart  a 
mes  paraules,  e  veurets  com  se  deu  entendre  la 
dita  autoritat.» 


L'ase  declara  com  al  cors  de  l'home  hi  ha 
dotze  conduhits  a  semblança  dels  dotze 
senyals 

«Capiats,  fra  Encelm,  que  los  filosophs  diuen 
^  e  afermen  que  l'home  deu  ésser  apellat  petit 
món,  e  aixi  lo  nomenen  en  llurs  llibres,  e  açò  per 
aytant  que,  com  ells  dihen,  troba's  en  l'home 
tot  ço  qui  es  al  gran  món,  ço  es  assaber  al  cel  e 
en  la  terra:  car  tot  en  aixi  com  al  cel  hi  ha  dotze 
signes,  aixi  meteix  en  l'home  trobarets  dotze 
conduhits.  Primerament  dos  a  les  orelles,  dos  als 
ulls,  dos  al  nars,  un  en  la  boca,  dos  a  les  mamelles, 
un  al  melich,  e  dos  a  les  parts  jussanes.» 

Ací  l'ase  parla  dels  quatre  elements 

«'Tot  en  aixi  com  al  gran  món  ha  hi  quatre  ele- 

-■-   ments,  ço  es  assaber,  lo  foch,  l'ayre,  l'ayga 

e  la  terra,  aixi  al  petit  món  de  l'home  hi  ha  quatre 


82  DISPUTA  DE  UASE 

membres,  ço  es  assaber,  lo  cervell,  lo  cor,  lo  fetge 
e  lo  polmó;  e  aixi  com  per  los  dits  quatre  elements 
es  regit  e  governat  tot  lo  gran  món,  aixi  per  los 
dits  quatre  membres  es  regit  e  governat  tot  lo 
petit  món,  ço  es  assaber,  lo  cors  de  l'home;  e 
aixi  com  per  les  humors,  vapors,  fredures  e  hu- 
miditats  qui  pujen  alt  en  l'ayre,  se  congrien  e 
engenren  (apropinquant  lo  moviment  del  cel  e 
de  les  planetes)  vents,  trons  e  plujes,  aixi  pujen 
les  vapors  de  les  parts  inferiors  a  les  partides 
superiors,  e  fan  vent  com  rotar,  trons  com  ester- 
nudar e  lo  tossir,  e  plujes,  aixi  com  són  les  11a- 
gremes  e  l'escopina.  E,  per  breument  parlar,  la 
carn  del  cors  de  l'home  es  semblant  a  la  terra, 
car  ell  es  creat  de  terra,  e  en  terra  deu  retornar; 
los  ossos  són  com  les  montanyes,  les  aurelles  com 
les  mines  dels  metalls  qui  són  a  les  concavitats 
e  interiors  partides  de  les  montanyes;  lo  ventre 
es  com  la  mar,  los  budells  són  com  los  rius,  les 
venes  com  les  deus  e  fonts,  la  carn  com  la  terra, 
aixi  com  vos  he  dit,  e  los  pels  e  cabells  com  les 
herbes  e  plantes:  e  les  partides  on  no  creix  gens- 
de  pel,  són  aixi  com  la  terra  salinosa  e  argilosa 
on  no  creix  jamés  d'herbes.» 

L'ase  declara  a  ço  que  es  comparada  la 
part    de   devant   del    cors    de   l'home 

«  Atressi,  la  cara  e  la  part  davant  del  cors  de 
^  l'home,  es  aixi  com  les  partides  poblades  e 
habitades  del  gran  món.  Car,  aixi  com  les  dites 
partides  son  poblades  de  ciutats,  viles  e  castells, 
aixi  es  poblada  e  habitada  la  partida  davant  del 


CONTRA  FRARE  ENCELM  83 

cors  de  l'home,  ço  es  assaber  de  nas,  boca,  ma- 
melles, llombrigol,  ensems  les  parts  jussanes  e 
les  mans  e'ls  peus.» 

A  ço  que  es  comparada  la  part  derrera  del 
cors  de  l'home 

«T  'espinada  e  la  part  derrera  del  petit  món 
^-^  ço  es  assaber  del  cors  de  l'home,  es  aixi  com 
les  partides  del  gran  món  qui  no  són  poblades 
ne  habitades.  Atressí,  la  partida  davant  del  cors 
de  l'home  es  aixi  com  lo  llevant,  e  lo  derrere  es 
aixi  com  lo  ponent.  La  mà  dextra  es  com  lo 
mijorn,  e  la  senestra  es  com  tramontana:  l'es- 
ternudar, cridar,  tossir,  e  lo  brogit  e  remor  que 
fan  los  budells,  son  com  los  trons,  aixi  com  dessus 
vos  he  dit  e  declarat.  E  les  llagremes,  la  saliva, 
e  l'orina  són  aixi  com  la  pluja.  Lo  riure  es  com 
la  claretat  del  jorn;  lo  plorar  com  l'obscuretat 
de  la  nit.  Lo  dormir  com  la  mort;  lo  vetllar  com 
la  vida.  Lo  temps  de  la  poquesa  com  la  prima- 
vera. L'adolescència  com  l'estiu.  La  jovenesa 
com  l'autumne.  La  vellea  com  l'hivern.  E  aixi 
com  lo  gran  món  es  regit  e  governat  per  nostre 
Senyor  Déu,  aixi  lo  petit  món,  ço  es  assaber  lo 
cors  de  l'home,  es  regit  e  governat  e  senyorejat 
per  l'anima  inteliectiva  qui  fa  del  dit  cors  ço  que 
li  plau.  Car  al  mateix  punt  e  hora  que  l'anima 
vol  que  lo  cors  s'ature,  encontinent  s'atura.  E  al 
punt  que  l'anima  vol  que  lo  cors  se  lleve,  ell  se 
lleva.  E  aixi  generalment  al  punt  que  vol  faher 
algun  moviment  del  cors,  aixi  com  estendre  los 
peus  e  les  mans,    ensems    cloure-les,  o  clucar   e 


84  DISPUTA  DE  L'ASE 

obrir  los  uylls,  o  saltar,  o  córrer,  o  altre  movi 
ment  pus  gran  o  petit,  encontinent  es  fet  e  com- 
plit, sens  que  fretureje  o  sia  mester  que  l'anima 
fassa  al  cors  negun  parlament,  ne  li  dó  signe  o 
senyal,  mas  al  meteix  punt  e  instant  que  l'anima 
vol  que  alguns  dels  dits  moviments  sien  fets,  lo 
voler  e  lo  fet  són  tot  un.  Talment  que  no  es  mester 
que  l'anima  digué  als  uylls: — Clucats-vos.— O 
digué  a  les  cames:— Correts.—O  als  altres  mem- 
bres:—Fahets  aixi  e  aixi. — Mas,  com  ja  vos  he 
dit,  lo  voler  e  lo  fet  són  tot  un.» 

L'ase  declara  com  la  dita  autoritat  se  deu 
entendre 

<(T\t\]  Tot-poderós,  al  punt  e  instant  que  ell  vol 
-"-^  e  li  plau  que  sia  feta  qualque  cosa  al  món 
pus  gran,  ço  es  assaber,  al  cel  o  en  la  terra,  en- 
continent al  meteix  punt  e  al  meteix  moment 
es  fet  e  complert,  sens  que  li  sia  mester  de  dir: — 
Tal  cosa  sia  feta. — Mas,  al  meteix  instant  que  ell 
ho  vol  e  li  plau  que  qualque  cosa  sia  feta,  al  me- 
teix punt  e  instant  es  fet  e  acomplit:  talment 
que  lo  voler  e  ésser  fet  són  tot  hu.  E  aixi  fa  l'anima 
intel•lectiva  en  aquest  món  pus  petit,  ço  es  assaber, 
al  cors  de  l'home,  e  en  aquesta  manera  s'enten 
la  dita  autoritat,  ço  es  assaber: — Fahem  l'home 
a  nostra  imatge  e  semblança. — Car  ell  parla  de 
l'anima,  ço  es  assaber,  que  aixi  com  Déu  fa  tot 
ço  que  li  plau  al  món  pus  gran,  ço  es  dir,  al  cel 
e  en  la  terra,  aixi  e  per  semblant  manera  fa 
l'anima  al  món  pus  petit,  ço  es  dir,  al  cors  de 
l'home;  talment  que  vostra  anima  intel•lectiva 
es  feta  a  imatge  e  semblança  de  Déu.» 


COhITRA  FRARE  ENCELM  85 


L'ase  declara  com  en  l'ànima  intel•lectiva 
ha-hi  tres  potencies,  comparant-les  a  la 
Sancta  Trinitat,  e  diu  que  per  açò  la 
dita  ànima  es  feta  a  imatge  e  semblança 
de  Nostre  Senyor  Déus 

«"PRA  Encelm,  per  ço  que  (com  m'es  vijares) 
-*■  vós  no  m'entenets  assats  bé  pertocant  la  dita 
autoritat,  jo  la  us  declararé  en  altra  manera. 
Perquè  hajats  esguart  a  mes  paraules.  Segons 
que  dihen  los  filosophs  e  alguns  doctors  en  Me- 
decina, l'ànima  de  l'home  als  no  es  sinó  tres  po- 
tencies: ço  es  assaber,  la  memòria,  lo  seny  e  la 
volentat.'  E  aquestes  tres  potencies  fan  una 
ànima.  E  aixi  com  de  Déu  lo  Pare  naix  lo  Fill, 
e  del  Pare  e  del  Fill  egualment  procehix  lo  Sant 
Esperit,  aixi,  en  semblant  manera,  de  la  memò- 
ria naix  l'enteniment,  e  de  la  memòria  e  de  l'en- 
teniment egualment  procehix  la  volentat.  E  aixi 
com  la  persona  del  Pare  gens  no  es  aquella  del 
Fill,  ne  aquella  del  Fill  aquella  del  Sant  Esperit, 
ne  la  persona  del  Sant  Esperit  aquella  del  Pare 
ne  del  Fill,  aixi  l'acte  de  la  memòria  no  es  pas 
l'enteniment;  ne  l'acte  de  l'enteniment  gens  no 
es  la  volentat,  mas  en  aixi  aquestes  tres  potencies 
fan  una  ànima  intel•lectiva.  Vejats,  fra  Encelm, 
com  l'ànima  intel•lectiva  es  feta  a  imatge  e  sem- 
blança de  Déu,  E  en  aquesta  manera  s'enten 
la  dita  autoritat,  ço  es  assaber:— Fahem  l'home 
a  nostra  imatge  e  semblança.» 

«Atressi,  fra  Encelm,  sinó  que  siats  tant  oltra- 
cuydant  que  no  puscats  un  poch  pensar  abans 


86  DISPUTA  DE  UASE 

que  parlar,  per  vostra  rahó  meteixa,  ço  es  assaber, 
que  vós  sots  fet  a  imatge  e  semblança  de  Déu, 
jo  us  pusch  provar  que  nosaltres^  animals,  som, 
per  dret,  de  pus  gran  dignitat  e  noblea  que  no 
vosaltres,  fills  d'Adam.  Car  vós  dihets  que  sots 
fets  a  imatge  e  semblança  de  Déu,  e  nosaltres 
podem  dir,  e  tal  es  la  veritat,  que  no  tant  sola- 
ment Déu,  mas  encare  los  Sants,  són  fets  a  nostra 
imatge  e  semblança,  e  a  çò  no  podets  contrastar 
ne  contredir,  car  entre  vosaltres,  fills  d'Adam, 
pintats  Déu  Tot-poderós  a  semblança  d'un  anyell, 
e  pintats  los  Evangelistes,  que  són  los  Sants  prin- 
cipals que  havets,  a  semblança  de  nostres  animals: 
car  pintats  Sant  Lluch  a  semblança  d'un  bou  o 
taure,  e  Sant  Joan  a  semblança  d'una  àguila, 
e  Sant  March  a  semblança  de  la  sola  victorià. 
E  cantats  a  la  Pasqua  una  prosa  qui  diu  que 
Jesús  Christ  s'es  llevat  ab  gran  potencia,  e,  d'anyell 
que  era,  s'es  fet  lleó  per  victorià  solemnial.  Donchs, 
fra  Encelm,  quina  vos  sembla  pus  gran  noblea 
e  dignitat:  la  vostra,  qui  sots  fets  a  imatge  e  sem- 
blança de  Déu,  o  la  nostra,  qui  havem  Déu  e  los 
Sants  semblants  de  nosaltres?  Aixi  donchs,  com 
vosaltres  meteixos  cantats  a  Pasqües,  e  pintats 
per  totes  les  esglésies,  certes,  si  no  sots  fora  de 
seny,  coneixets  clarament  que  nosaltres  som  de 
pus  gran  dignitat  e  noblea  que  vosaltres  no  sots. 
Per  què  cercats  altra  rahó  per  provar  vostra  falsa 
opinió  ésser  vera.» 


CONTR/Í  FRARE  ENCELM  87 


Fra  Encelm  respofi 

«Deverendissim  ase,  l'altra  rahó  perla  qual 
■*■  *-  nosaltres  som  de  pus  gran  dignitat  e  noblea 
que  no  vosaltres,  es  que  nosaltres  havem  ordres, 
relligions  e  convents  de  Cordellers  e  framenors, 
Jacobins  e  frares  prehicadors,  Agustins  e  Carmeli- 
tans, e  diverses  altres  qui  serien  llonchs  a  comptar, 
als  quals  hi  ha  molts  sants  homens  menant  santa 
e  honesta  vida,  e  los  quals,  per  servir  Déu,  han 
leixat  e  abandonat  tots  los  plaers  mondanals; 
vivent  castament  e  no  prenent  ja  més  fembres, 
evitant  los  pecats,  principalment  los  set  pecats 
mortals.  E  entre  vosaltres  no  havets  res  d'açò 
qui  es  un  grau  de  gran  dignitat,  noblea  e  sante- 
dat; per  la  qual  cosa  es  provat  clarament  que 
nosaltres,  fills  d'Adam,  som  de  pus  gran  dignitat 
e  noblea  que  no  vosaltres,  animals.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm,  e  li  parla  dels 
convents,  ordres,  Relligions  e  monastirs 

«Ura  Encelm,  vós  volets  tostemps  que  jo  us 
-*■  cante  més  que  més  vostra  lliçó.  Bon  hom  de 
Déu!  Vós  me  constrenyets  de  dir  ço  que  no  vol- 
driets  volenters  ohir.  Mas  tingats-ho  secret:  car 
ço  es  a  vostra  gran  vergonya  e  vituperi.  E  per 
tant  no  us  sapia  greu  de  ma  resposta,  car  jo  us 
poria  un  poch  carregar  lo  bast,  parlant  tostemps 
veritat.  Fra  Encelm,  aixi  com  sabets  que  despuys 
la  mort  de  Sant   Francesch,  de  Sant  Lluys  de 


88  DISPUTA  DE  L'ASE 

Marsella,  e  de  Sant  Antoni  de  Padua,  qui  foren 
framenors,  jamés  no  s'es  trobat  en  l'ordre  un 
frare  qui  haja  estat  sant:  aixi  meteix  après  la 
mort  de  Sant  Diumenge,  de  Sant  Thomas  d'Aqui- 
no  e  de  Sant  Pere  Martre,  qui  foren  frares  prehi- 
cadors,  no  s'es  jamés  trobat  al  dit  ordre  un  frare 
qui  haja  estat  sant;  e,  per  no  perllongar  mon 
sermó  e  discurs,  no'm  cal  pus  parlar  de  tots  los 
altres  ordres,  ne  dels  preveres  e  seglars,  ni  de 
llurs  obres  poch  justes  e  encara  menys  bones. 
E  no  trob  al  món  neguna  diferencia  d'aquells 
als  homens  mundanals,  sinó  que'ls  homens  mun- 
danals  no  prenen  mas  sola  una  fembra  per  muller, 
fermant-li  capítols  de  matrimoni,  e  donant-li 
l'anell,  e  los  frares  en  prenen  tantes  com  en 
volen,  sens  metre  per  escrit  negun  tracte,  ne 
donar  anells.  E  tals  són  los  frares  especialment, 
e  la  més  part  de  les  monges  e  dones  de  relligió. 
E  r altra  part  són  fembres  maridades,  vidues  e 
poncelles,  les  quals,  moltes  e  espesses  vegades, 
sots  capa  de  devoció,  donen  scach  per  lo  roch  a 
aquells  qui  han  lo  bech  groch.  En  aquesta 
manera  fan  sovint  bona  bugada  sens  lleixiu, 
així  com  féu  un  frare  prehicador  ab  una  bona 
dona  confessant-se  a  ell,  mas,  per  a  fer  curt,  jo'm 
callaré  del  llur  fet  com  fonch  ne  com  no  fonch.» 
Ara  donchs  que  l'ase  volia  prosseguir  en  son 
discurs  o  resposta,  lo  rey  dels  animals  li  dix: 


CONTRA  FRARE  ENCELM  89 


Lo  Rey  dels  animals  parla 

«"Dell  responent:  plaurà  a  nostra  Senyoria  saber 
-^  lo  fet  del  frare  prehicador,  e  com  ell  stech 
ab  la  bona  dona,  e  no  us  cossirets  si  frare  En- 
celm  no  us  en  sab  grat,  car  l'eximpli  diu  que 
qui  diu  mal  ü'n  cal  ohir,  e,  per  aytant  que  ell 
ha  dit  mal  de  nosaltres,  la  rahó  vol  que  lo  sem- 
blant li  sia  fet.» 

E,  encontinent  que  l'ase  hach  ohit  parlar  lo 
Rey,  girant-se  envers  mi,  dix  aixi: 

L'ase  comença  a  descobrir  e  metre  a 
palès  les  malvades  obres  e  fets  dels  Relli- 
giosos,  e  parla  de  la  manera  que's 
segueix 

«"PRA  Encelm,  devets  saber  que  hi  ha  en  lo  Prin- 
-*•  cipat  de  Cathalunya  una  ciutat  qui  ha  nom 
Tarragona:  aquella  era  antigament  apellada  Se- 
cundina,  per  ço  com  era  la  segona  en  granea  après 
la  ciutat  de  Roma,  segons  que  hom  ho  pot  encara 
veure  e  reconèixer  per  los  antichs  edificis  e  somp- 
tuosos  bastiments  que  hom  troba  tant  en  la  dita 
ciutat  com  a  la  contrada  d'aquella.  Vós  havets  aixi 
bé,  fra  Encelm,  regonegut  sens  dubte  que  hi  ha 
defora  la  dita  ciutat  un  convent  de  frares  Prehica- 
dors,  al  qual  altre  temps  estava  albergat  un  frare 
que  hom  apel•lava  Joan  Juliot.  Aquest  frare  Juliot 
era  de  sa  persona  assats  bell,  gallart,  ben  dispost 
de  tots  sos  membres,  e  ab  açò  ben  parlant,  de  la 


90  DISPUTA  DE  UASE 

qual  cosa  tot  lo  poble  de  Tarragona  li  volia  gran 
bé  e  l'havien  en  gran  estima:  talment  que  molts 
dels  principals  s'adreçaven  a  ell  per  a  confessar- 
se  ensems  ab  llurs  mullers  e  fills.  Esdevench-se 
doncs  que  un  cert  hom  de  bé  de  la  dita  ciutat, 
qui  era  nomenat  Joan  Desteller,  havia's  mulle- 
rat  ab  una  ben  bona  fembra  apellada  per 
son  nom  Madona  Tecla,  e  era  lo  dit  En  Joan 
fort  spiritual  e  devot,  e  la  fembra  eixament.  E 
era  una  de  les  belles  dones  de  tota  la  ciutat, 
talment,  que  semblava  per  sa  bellesa  que  fos 
un  àngel  de  l'alta  jerarquia.» 


La  dona  parla  a  son  marit 

«\/'ENGUDA  la  Coresma,  Fra  Encelm,  e  Mado- 
^  na  Tecla  vehent  que  ses  vehines  anaven  tots 
jorns  a  confessar-se,  parlà  a  son  marit  en  la  ma- 
nera que's  segueix: — Mossenyer  mon  marit,  vet 
ja  deu  jorns  que  la  Coresma  ha  començat;  nores- 
menys  jo  gens  no'm  só  encara  confessada.  Per- 
què si  vós  no  ho  trobavets  mal  jo  desijaria  bé 
d'anar  una  vegada  a  confessar. — Açò  plach  gran- 
ment  al  marit,  per  aytant  com  ell  percebia  que  sa 
muller  era  bé  intencionada  com  ell  e  molt  devota. 
Ell  la  hi  respòs  donchs:— Jo  só  molt  content  que  us 
anats  confessar.  Tota  vegada  per  ço  com  vós 
sots  encara  jove,  delicada,  e  no  exercehida  en 
aquestes  matèries,  per  causa  de  ço  que  no  havets 
encare  estat  a  confessar,  adreçar-vos  haurets 
a  fra  Joan  Juliot,  monjo  del  convent  dels  frares 
prehicadors,  qui  es  ben  honrat  hom,  sabi  en  son 
prehicar,    e    es  fort  vehat  a  interrogar  les  per- 


CONTRA  FRARE  ENCELM  9t 

sones  e  disposar-les  a  confessar-se  propriament 
e  bé;  ell  sab  aytambé  examinar  e  sotspesar  tot 
cascun  dels  pecats  que  hom  li  confessa,  e  donar 
fort  propriament  l'absolució  aytal  com  cascun 
mereix.  Mas  en  sguart  que  gens  no'l  coneixets, 
vos  calrà  demanar-lo,  e  mostrar-vos  l'hauran  aixi 
tost.  E  diguets-li  que  jo  us  he  adreçat  a  sa  per- 
sona, ab  la  fi  que  ell  vos  oja  en  confessió. — » 


Com  Madona  Tecla  se'n  va  al  convent 
dels  frares  prehicadors  e  demana  per  fra 
Joan  Juliol,  lo  qual  li  fonch  amostrat. 

«T7NC0NTINENT  que  Madona  Tecla  hach  ohit  les 
-^  paraules  de  son  marit,  atifellà's  de  son  man- 
tell e  anà  sa  dreta  via  al  convent  dels  frares 
prehicadors.  E,  jatsia  que  la  dita  dona  passàs 
totes  les  altres  en  bellea,  ella  era  noresmenys 
assats  bajana  e  feixuga  d'enteniment  e  ab  bona 
fè  crehent  tot  ço  que  hom  li  dehia  que  fos  veri- 
tat. Sobtadament  que  ella  fonch  arribada  al  con- 
vent demanà  per  fra  Juliot,  lo  qual  encontinent 
fon-li  amostrat.  Llavors  Madona  Tecla  besant-li 
les  mans  dix: — Mossenyer  fra  Juliot,  mon  marit 
m'ha  tramès  a  vós  a  fi  que'm  mostrets  com  jo'm 
degà  confessar.— Vehent  fra  Juliot  la  beutat  de 
la  dona  e  coneixent  a  son  parlar  que  ella  era 
feixuga  d'enteniment,  fon  fort  gojós  e  dix  en  si 
meteix:— Certes  jo  us  mostraré  aixi  bé  a  confessar- 
vos  que  daciavant  no  serà  ja  mester  que  un  altre 
vos  ho  mostre.— E  llavors  la  féu  entrar  en  un  reco 
e  setial  de  l'esglesia  on    ell    havia    costuma  de 


92  DISPUTA  DE  UASE 


confessar,  e  era  lo  dit  reco  e  setial  fort  secret  e 
fosch,  talment,  que  aquells    qui    staven  dedins 

10  dit  setial  vehien  aquells  qui  staven  defora  e 
aquells  del  defora  gens  no  vehien  aquells  qui 
staven  al  dit  setial  per  la  gran  obscuredat  de 
aquell.» 

De  la  confessió  que  féu  fra  JuUot  a  Ma- 
dona  Tecla 

«"PNCONTINENT  demanà-li  fra  Juliot  si  ella  havia 
*-^  aymat  qualcun,  e  ella  respon:— Mossenyer, 
jo  gens  no'm  dubte  que  per  ma  gran  beutat 
molts  no  sien  enamorats  de  mi,  mas  que  jo  sia 
enamorada  d'algú,  jo  no  ho  fuy  jamés,  car  mon 
marit  me  diu  que  la  dona  qui  ayma  altre  hom 
que  no  sia  son  marit,  les  velles  fatilleres  venen 
de  nit  e  prenen-la  e  meten-la  en  un  sach  e  giten-la 
dedins  la  mar.  E  per  aquesta  rahó  jo  no  fuy  jamés 
enamorada,  e  no  he  volgut  bé  ne  aportat  amor 
a  altri  sinó  a  mon  marit,  de  pahor  d'entrar  al 
sach.— Encontinent  que  fra  Juliot  vehé  que  la 
tendreta  era  aixi  lleugera  de  pès,  hach  un  singu- 
lar plaher,  e  dix  en  si  meteix: — Sens  tota  falla 
jo  us  metre  huy  en  tal  sach  que  d'aci  avant  no 
haurets  pahor  del  sach  de  les  vellardes.—E  llavors 

11  demanà:— Ma  filla,  e  quant  hi  ha  que  sots  ab 
vostre  marit.'' — E  ella  respon:— Mossenyer,  hi  ha 
huy  sis  mesos  que'm  prench  com  a  muller.— Fra 
Juiiot  dix:— Ma  filla,  en  aquests  sis  mesos  quantes 
vegades  vostre  marit  ha  hautsosplers  ab  vós?— 
E  ella  respon:  -En  veritat,  mossenyer,  jo  nous 
ho  poria  jamés  dir,  tant  de  vegades  m'ho  ha  fet 


CONTR/Í  FRARE  ENCELM  93 


de  nit  e  de  jorn,  que  jo  no  n'he  sabut  tenir  compte. 
— Encontinent  que  fra  Juliot  hach  conegut  en 
aquesta  resposta  que  la  dona  era  un  poch  dolça 
de  sal,  dix  en  son  cor:— Certes,  vós  noeixirets  d'aci 
tro  a  ço  que  hajats  feta  la  rahó.— E  llavors  mos- 
trant-se fort  torbat  li  dix: — Quina  cristiana  sots 
vós  qui  no  tenits  compte  de  les  vegades  que  vostre 
marit  vos  ho  ha  fet?  E  per  aytant  que,  per  dret, 
n'hajats  a  donar  lo  delme  al  confessor  a  qui  us 
confessats,  com  poré  jo,  donchs,  pendre  lo  delme 
de  vós  si  jo  no'm  scé  quantes  vegades  vostre 
marit  ha  haut  afer  ab  vós?  Certes,  vós  mereixeriets 
gran  pena  e  penitencia. — Encontinent  que  Madona 
Tecla  hach  ohit  les  paraules  de  fra  Juliot,  ella 
li  dix  tot  plorant:— Mossenyer,  jous  prech  per 
l'amor  de  Déu  de  voler-me  perdonar,  car  jo,  po- 
breta,  só  cayguda  ignorantment  en  aquest  tant 
gran  pecat,  e  jo  us  promet  en  veritat  que  d'aci 
avant  n'hauré  bé  sguart  e  comptaré  quantes 
vegades  mon  marit  m'ho  farà  e  marcar-les  he  ab 
mos  paternostres  amb  la  fi  que  no  les  oblide,  e 
cascuna  vegada  que  ell  m'ho  farà  jo  hi  faré  un 
nus.  E  per  ço,  mossenyer,  que  mon  marit  sab 
que  jo  no  say  res  de  tals  coses,  m'ha  tramès  a 
vós  ab  la  fi  que  me  n'ensenyets.- Encontinent 
que  fra  Juliot  ohi  les  paraules  de  la  jove  dona, 
ell  hach  gran  goig,  car  ell  conegué  clarament  que 
ella  era  de  volentat  simpla,  e  per  a  confortar-!a 
li  dix: -Ma  filla,  de  Déu  e  de  mi  sia-us  perdonat, 
e  no  plorets  pus,  ne  no  us  donats  desplaer,  car 
jo  hi  donaré  bon  rescapte  a  tot,  e  faré  lo  compte 
sus  are.  E  si  hi  ha  qualque  poch  pus  o  menys, 
açò  no  hi  farà  res. — » 


94  DISPUTA  DE  UASE 


Del  compte  que  féu  fra  Juliol  a  madona 
Tecla 

«— Vf  A  filla,  segons  vostre  dir  hi  hahuy  sis  mesos 
^^*-  que  havets  estat  esposada.  E  per  l'amor  de 
vostre  marit  e  de  vós  no  comptaré  sinó  trenta 
jorns  per  cascun  mes,  jatsessia  que  alguns  n'han 
trenta  un  jorns,  e,  segons  ço  que  vós  dihets,  ell 
vos  ho  ha  fet  tant  de  vegades  de  nit  o  de  jorn 
que  no  n'havets  sabut  tenir  lo  compte.  Vejats 
tota  via  que,  per  l'amor  de  vós,  jo  no  metre  sinó 
a  rahó  d'una  vegada  aytant  la  nit  com  lo  jorn, 
qui  seria  sis  vegades  trenta,  qui  es  en  totalitat 
cent  vuitanta  vegades,  e  lo  delme,  ma  filla,  es 
de  dèu  una:  per  què  me'n  pertanyeria  desahuit 
vegades,  e  pus  de  desahuit  altres  vos  n'he  leixat, 
e  encara  més,  per  l'amor  de  vostre  marit  qui  us 
ha  adreçada  a  mi.— A  les  hores,  madona  Tecla, 
besant-li  los  peus,  li  dix:— Mossenyer,  cent  milia 
mercès  vos  ret  de  vostra  cortesia,  per  la  qual 
sens  alguna  precedent  coneixença  m'havets  fet 
tanta  de  gràcia.  E  per  tant,  mossenyer,  en  nom 
de  Déu  pensats  de  pendre  de  vostre  delme  tota 
aquella  part  qui  us  plaurà.—  » 


Com   fra    Juliol    començà    de    pendre    lo 
delme 

♦T/EHENT  açò  lo  dit  frare,  gità-la  gentilment  a 
^   terra,  e  prench  d'ella  lo  delme  de  vuit  vega- 
des; e  haver  pres  lo  dit  delme,  dix  a   la  dona: 


CONTR/i  FRARE  ENCELM  95 

— Ma  filla,  vejats  que  só  mantinent  pagat  de  vuit 
vegades,  e  no'm  vull  de  present  pagar  de  pus, 
car  vós  no  ho  poriets  comportar  per  aytant  com 
estats  feble  per  causa  del  dejuni.  Mas,  si  a  Déu 
plau,  jo  us  aniré  visitar  a  casa,  e  pendré  cascun 
jorn  la  resta  del  delme. — Mossenyer— dix  la  dona, 
— lo  pendre  e  lo  leixar  està  en  vós,  car  jo  gens  no 
só  aixi  bajoca  que  no  us  pusca  ben  pagar  de 
vostre  delme;  e,  per  dir-vos  veritat,  jo  no  volria 
res  deure  de  resta  si  possible  era:  perquè  jo  us 
prech  que  al  pus  tost  que  porets  prengats  de  mi 
la  resta  del  delme.— E  après  que  fra  Juliot  la  hi 
hach  demanat  aon  romania,  la  va  absoldre  de 
tots  sos  peccats,  dihent-li  ço  que's  segueix.» 


De  l'absolució  que  féu  fra  Juliot 

«— ^EJATS,  ma  filla,  mantinent  per  aquesta  con- 
^  fessió  sots  absolta  de  vostres  pecats,  e  sots 
aixi  pura  e  neta  com  lo  jorn  que  nasquerets  del 
ventre  de  vostra  mare.  Ab  carrech  e  condició, 
tota  vegada,  que  tingats  secret  tot  ço  qui  ha  estat 
entre  vós  e  jo  en  la  confessió,  fahent-vos  assaber 
que  qui  revela  o  descobreix  lo  sagrament  de 
santa  confessió,  la  llenga  li  es  tallada,  e  après 
sa  mort  va-se'n  a  cent  milia  diables,  e  no  veu 
ja  més  la  faç  de  Déu.— Madona  Tecla  respon  e 
diu: — Mossenyer,  a  Déu  no  placia  que  jo  digué 
res  de  la  santa  confessió.  Emperò,  mossenyer, 
jo  us  suplich  no  oblidets  de  venir  en  ma  casa  per 
pendre  la  resta  del  delme.-  E  açò  dit,  li  besà  les 
mans,  e  prench  comiat  de  fra  Juliot,  e  se'n  re- 
tornà en  sa  casa.» 


96  DISPUTA  DE  UASE 


Ço  que  dix  lo  marit  a  la  muller  en  retornar 
de  sa  confessió 

«"PSSENT  arribada  en  la  casa  trobà  son  marit  qui 
-^  l'esperava  per  dinar  e  li  dix:  — Dona,  beus 
sia  de  la  confessió;  què  vos  sembla  (dix  ell)  de 
fra  Juliot  e  de  sa  manera  de  confessar?— Certes — 
dix  ella -ell  es  ben  perfet  hom  e  molt  bon  con- 
fessor, e  hom  qui  sab  fort  bé  demanar  e  exami- 
nar los  peccats.  E,  quant  es  de  mi,  (dix  ella) 
senyor,  ja  més  no'm  voldria  confessar  ab  altre 
llevat  d'ell,  tant  johihetrobat  de  plaer. — Perçò, 
(dix  lo  marit)  jo  us  trameti  a  ell:  car  jo  scé  que 
ell  es  hom  fort  prudent  e  discret  a  examinar  los 
peccats.— E  açò  dit,  ells  dinaren-se  ab  gran  solaç 
e  goig.» 


Com  lo  frare  prench   la   resta   del  delme 

d  A  cap  de  pochs  jorns  fra  Juliot  vench  visitar 
^^  madona  Tecla,  e  prench  d'ella  una  partida 
del  delme.  E  aixi  de  la  un  jorn  en  altre  féu  tant 
de  visitacions  que  ell  fon  molt  bé  pagat  del  dit 
delme.— Vets  lla — dix  l'ase  a  fra  Encelm— la  san- 
tedat qui  es  huy  en  vostres  relligiosos  que  aci 
dessus  havets  nomenats.  Bon  hom  de  Déu,  vós 
faheriets  bé  de  callar  e  tenir-vos  per  vençut,  e 
si  no  ho  volets  fer,  tenits-vos  assegurat  que  jo 
pariaré  e  faher-vos  he  tal  resposta  que  n'haurets 
poch  de  plaer.  E  fas-vos  assaber,  a  fi  que  no 


CONTR/Í  FRARE  El•lCELM  97 

siats  enganat,  que  jo  scé  tant  dels  afers  de  relli- 
giosos  que  us  serà  vijares  que  jo  haja  estat  con- 
ventual o  relligiós  en  cascun  dels  dits  ordres.» 

'Fra  Encelm  respon  siis  la   avol  confessió 
de  fra  JuUot 

«i\,f0SSENYER  l'ase:  la  malvestat  feta  per  lo  dit 
-'■*■■■  fra  Juliot  no  fa  res  en  menyscapte  dels  altres 
relligiosos  ne  de  llurs  santedats;  aixi  com  lo 
peccat  de  Judas  qui  vené  nostre  Salvador  Jesús 
Christ  no  fon  en  menyscapte  dels  altres  Apòs- 
tols, car  Judas  per  sa  obra  malvada  es  punit  en 
infern,  e  los  altres  Apòstols  per  llurs  bones  e 
santes  obres  son  col•locats  en  Paradis.  Per  sem- 
blant manera  serà  lo  dit  fra  Juliot  punit  en  l'altre 
món,  e  los  altres  bons  relligiosos  seran  guardo- 
nats de  llurs  bones  obres.  Atressí,  senyor  ase, 
aixi  com  vós  sabets,  lo  peccat  de  luxúria  es  tant 
natural  que  no  hi  ha  hom  al  món  (si  no  es 
per  special  gràcia  de  Déu)  qui  se'n  puixa  excusar, 
E  après  la  beutat  de  la  fembra  qui  es  vera  metzi- 
na e  verí  mortal  qui  entuixega  la  vista  de  l'home 
e  la  fa  tostemps  girar  e  caure  al  dit  pecat.  E 
eixament  sabets  que  la  fembra  enganà  nostre  pare 
Adam;  que  ella  enganà  lo  gran  Rey  Daviu;  ella 
enganà  lo  gran  sabi  Salamó;  ella  enganà  lo  noble 
e  fort  Samsó.  E  aixi  com  lo  dit  fra  Juliot  no  havia 
tant  de  perfecció  com  nostre  pare  Adam,  ne 
aixi  gran  senyoria  com  lo  Rey  Daviu,  ne  tant 
de  sabiesa  com  Salamó,  ni  tant  de  força  com 
Samsó,  tots  los  quals  ab  llur  perfecció,  senyoria, 
sabiesa  e  força  no's  saberen  ne  pogren  contre- 


98  DISPUTA  DE  L'ASE 

guardar  de  les  fembres,  vós  devets  tenir  per  ex- 
cusat lo  dit  fra  Juliot,  ajustant  que,  aixi  com 
havetsdit  aci  dessus,  la  beutat  de  la  dita  madona 
Tecla  era  tal  que  semblava  que  fos  un  Àngel 
de  la  alta  jerarquia.  E  aquesta  gran  beutat  féu 
trabocar  lo  dit  fra  Juliot  al  dit  pecat;  mas  los 
altres  relligiosos  no  fan  ne  cometen  tal  pecat, 
ne  nulls  dels  altres  set  pecats  mortals.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

TjlRA  Encelm,  vós  me  volets  donar  garces  per 
-*-  coloms,  romanint  tostemps  en  vostra  per- 
tinacitat  o  obstinació,  dihent  que  vostres  relli- 
giosos esquiven  los  set  pecats  mortals.  E  per  tant 
vull-vos  avisar  e  fer  entenent  com  per  vostres 
relligiosos  son  comesos  los  dits  set  peccats  mor- 
tals, en  tal  sort  e  manera  que  us  caldrà  acordar 
per  força  que  mon  dir  es  veritat.  Fra  Encelm, 
sapiats  que  los  set  pecats  mortals  son  aquests, 
ço  es  assaber:  supèrbia,  avarícia,  luxúria,  ira, 
glotonia,  enveja  eperea.  Mantinent  vos  recitaré 
set  histories,  (per  cascun  pecat  una)  per  les  quals 
veurets  clarament  com  los  vostres  sobredits  relli- 
giosos cometen  los  set  pecats  mortals.  Salvant 
tota  vegada  que  jo  demanaré  llicencia  al  molt 
alt  e  poderós  Príncep  mon  Senyor  e  Rey,  a  fi  que 
açò  no  li  torn  a  enuig:  car  recitant-les  caldrà  que 
jo  perllongue  mes  paraules.» 

E  lladonch  dix  lo  Rey  a  l'ase:  «Bell  responent, 
bé'ns  plaurà  d'ohir  les  dites  histories,  e  sapiats 
que  vostre  parlar  nos  es  agradós  e  plasent.  Per 
tant  en  nom  de  Déu,  cuidats  de  recitar-les.» 


CONTRA  FRARE  ENCELM  99 

E  après  que  l'ase  hach  ohit  aquestes  paraules, 
girant-se  devers  mi,  dix-me: 


Del  primer  peccat  mortal,  supèrbia 

«■pRA  Encelm,  jo  començaré  del  primer  pecat 
-^  mortal,  qui  es  supèrbia,  e  en  quina  manera 
vostres  relíigiosos  l'eviten.  En  Toscana  ha  una 
ciutat  nomenada  Perusa,  assats  bella,  gran  e 
noble,  a  prop  de  la  qual  ha  un  estany  plè  d'ayga, 
que  los  toscans  apellen  lo  llach  de  Perusa,  fort 
gran,  e  en  aquell  llach  ha  tres  illes,  de  les  quals 
la  pus  gran  es  habitada  e  poblada  de  gents. 
Ha-hi  al  dit  llach  o  estany  de  moltes  sorts  de 
peixs,  e  han  acustumat  los  Senyors  de  Perusa 
de  fermar  o  arrendar  lo  dit  llach  o  stany  als 
peixcadors  a  rahó  de  deu  milia  franchs  per  un 
any,  qui  es  una  molt  bella  renda.  E,  al  temps 
que  r Església  senyorejava  la  dita  ciutat,  lo 
Papa  donà-la  a  un  abat,  nomenat  lo  gran  Abat, 
home  fort  soperb,  e  tant  omplert  d'orgull  que 
Llucifer  no  n'havia  gayre  més.  E  per  ço  que 
com  l' Església  hagués  presa  aquesta  ciutat  per 
força,  dubtant-se  de  rebellió  o  revolta  edificà 
un  bell  Castell  en  una  part  de  la  ciutat,  lo  qual 
era  molt  fort  e  inexpugnable,  e  habitava  en 
aquell  lo  dit  Abat  ab  sos  soldats,  e  tenia  fort 
sotsmesos  los  perusins,  en  tal  manera,  que  no 
hi  havia  null  perusí  qui  gosàs  portar  ab  ell,  ni 
tenir  en  sa  casa  negunes  armes  de  defensa,  ans 
los  tenia  pus  sotsmesos  que  si  haguessen  estat 
juheus.  E  quan  ell  sabia  que  algun  perusí  havia 
bella  muller  o  filla,  ell  trametia-la  encontinent 


100  DISPUTA  DE  L'ASE 

querre,  e  si  ella  li  era  refusada  per  lo  pare  o  marit, 
encontinent  lo  dit  Abat  fahia  falsos  correus  o 
falses  lletres,  e'ls  fahia  empresonar,  dihent  que 
ells  havien  scrit  lletres  als  enemichs  de  Sancta 
Mare  Església.  E  encontinent,  sens  pietat  neguna, 
los  fahia  penjar  pel  coll,  o  esquarterar,  e  tolre'ls 
tot  ço  que  ells  havien  al  món,  prenent  llurs  mu- 
llers e  llurs  filles,  e  les  tenia  presoneres  en  son 
dit  castell.  E  après  que  s'era  lassat  d'elles  les 
leixava  a  sos  soldats  per  bagasses.  E  vehent  los 
altres  preberes  e  relligiosos  que  l'Abat,  qui  era 
llur  cap,  exercia  aixi  gran  vilania,  feyen  encara 
pitjor.  E  per  aquesta  manera,  quan  algun  relli- 
giós  o  prebere  robava  la  muller  o  filla  de  qual- 
cun,  ell  no  gosava  parlar  ne  dir  un  sol  mot,  tement 
morir.» 

Com  un  capellà  féu  gitar  una  dona  prenys 
d'alt  a  baix  de  la  finestra 

«ÜN  açò,  fra  Encelm,  esdevench  que  un  gran 
-"-^  ciutadà,  nomenat  Mossèn  Joan  Ester,  havia 
una  bella  e  bona  dona  com  a  muller,  de  la  qual 
s'enamorà  un  prebere  parlant  ab  ella,  e  la  fes- 
tejà llonch  temps;  e  ella,  qui  era  casta  e  lleyal  a 
son  marit,  no  ho  volch  ja  més  consentir.  Per  què 
lo  dit  prebere,  com  aquell  qui  moria  per  ella,  un 
jorn  de  Divendres  Sant,  cantant  lo  Passi,  vehent 
lo  dit  ciutadà  a  l' església  e  gens  no  vehent-hi 
sa  muller,  al  pus  tost  que  ell  sabé  spatxà's  de 
dir  la  Passió,  e  dix  al  gran  Abat  que  ell  havia 
una  gran  dolor  de  cap  per  la  qual  no  podia  pro- 
cehir  en  l'ofici,  e  que  li  plagués  donar-li  llicencia 


CONTR/l  FRARE  ENCELM  101 

per  anar-se'n  en  sa  casa;  ço  que  lo  dit  Abat  li 
atorgà.  Així  donchs,  fra  Encelm,  que  lo  prebere 
fonch  sortit  de  l' església,  va-se'n  tot  dret  en  la 
casa  del  dit  ciutadà.  E  era  la  dita  casa  al  mig  de 
la  plaça  de  Perusa,  e  staven  les  finestres  d'aque- 
lla sus  la  dita  plaça.  Sobtadament  que'l  dit  ca- 
pellà arribà,  trobà's  la  porta  oberta  e  pujà  molt 
lleugerament  dalt,  e  trobà  la  dona  colgada  en 
un  petit  llit,  per  ço  com  ella  estava  prenys  de 
huit  mesos,  e  no's  sentia  pas  massa  bé.  Adés 
parlant  ab  ella  requés-la  de  sa  persona,  e  com 
ella  li  resistia  e'l  rebutjava,  pensà  d'acomplir  son 
desig  per  força  ab  ella.  Encontinent  que  la  dona 
vehé  que  ella  no  li  podia  resistir  per  ço  com  ella 
stava  prenys  e  fort  pesant,  dix  aquestes  pa- 
raules:— Mossenyer,  jo  só  presta  e  aparellada  per 
acomplir  vostra  volentat;  totavia,  ab  la  fi  que  no 
siam  descoberts  si  qualcun  pujava  com  vós  sots 
pujat,  jo  us  prech,  mossenyer,  que  tanquets  la 
porta  dels  graus,  e  après  façats  de  mi  a  vostre 
pler. — Encontinent,  fra  Encelm,  lo  prebere  no 
fonch  gens  pererós  d'anar  tancar  la  porta,  e,  en 
açò  stant,  la  dona  llevà's  e  corregué  a  la  finestra 
e's  gità  per  aquella  d'alt  a  baix  al  mig  de  la  plaça, 
e  ohint  lo  prebere  la  cayguda  de  la  dita  dona  e  lo 
crit  del  gran  nombre  de  gents  qui  lla  staven 
llavors,  se'n  fugi  lo  prebere  en  sa  casa.» 


Com  lo  marit  vench  de  V església 

«T^OT  lo  poble  corrent  en  aquella  part  e  vehent 

■'•  la  dona  qui  per  lo  gran  colp  que  havia  donat 

en  terra  stava  tota  trencada  e  afollada,  la  cria- 


102  DISPUTA  DE  UASE 

tura,  qui  era  eixida  de  son  ventre,  morta,  anaren 
encontinent  al  temple  anunciar  les  novelles  a  son 
marit  lo  qual  sobtanament  sortí  de  l' església, 
e'l  seguiren  molts  ciutadans  de  la  dita  ciutat, 
e  trobà  sa  muller  mig  morta  e  la  criatura  avor- 
tada; ells  la  pujaren  a  braços  dalt  a  la  cambra 
d'on  ella  era  cayguda  e,  après  que  ella  fonch  col- 
gada en  son  llit,  son  marit  demanà-li  com  era 
aixi  cabuda,  e  ella  contà-li  tot  lo  fet  dès  lo  co- 
mençament tro  a  la  fi,  e  son  marit  li  dix:— Dona, 
e  per  què  no  m'ho  havets  fet  assaber  per  abans? — 
E  la  dona  respos-li: — Senyer,  per  temença  que 
no  fahessets  qualque  ultratge  al  prebere,  per  lo 
qual  lo  gran  Abat  hagués  pres  odi  sobre  vós  e  us 
hagués  fet  perdre  e  destrohir.» 


Com  lo  marit  anà-se  n  plànyer  al  gran 
Abat,  e  de  la  malvada  e  superba  res- 
posta que  ell  rehebé 

«"TVE  lla,  anà-se'n  lo  dit  ciutadà  plànyer  al  gran 
^-^  Abat, lo  qual,  en  lloch  defer-li  justícia,  dix-li: 
— Vila,  sutze  e  mesquí,  ha-hi  en  tu  tant  d' audà- 
cia que  tu  carregues  mon  prebere  de  tal  renom 
e  li  mets  dessus  un  aixi  gran  blasme?  Per  lo  sant 
cors  de  Jesús  Christ,  si  jo  oig  d'aci  avant  que 
tu  dies  aytals  paraules,  jo't  faré  tallar  en  peces. — 
Coneixent  lo  bon  hom  la  crudel  resposta  del  gran 
Abat,  retornà-se'n  en  casa  e  trobà  sa  muller 
morta,  e  secretament  la  féu  soterrar  a  l'entrada 
de  sa  casa,  e  prench  la  criatura  morta,  e,  llevant-li 
les  entramenes,  la  salà  ab  sal  e  mès-la  en  un  petit 


CONTR/1  FRARE  ENCELM  103 

vaixell,  e  cavalcant  ab  son  scuder  isqué  de  la  ciutat, 
prenent  lo  camí  de  Florença.» 


Com  lo  dit  ciutadà  se'n  anà  a  Florença 
e  féu  relació  de  ço  que  li  era  sdevengiU 
ah  l'Abat  de  Per  usa 

«Après  poch  de  jorns  arribà  en  la  ciutat  de 
'^*•  Florença,  e  fon-li  feta  gran  honor  per  los 
governadors  de  la  ciutat,  los  quals  en  aquell 
temps  eren  rebetllats  contra  l' Església,  e  dema- 
nant-li la  rahó  de  sa  venguda,  ell  los  dix  tot 
l'ultratge  qui  li  havia  stat  fet,  e  la  resposta  del 
gran  Abat.  Encontinent  que  los  governadors  de 
Florença  ohiren  la  gran  malvestat  qui  li  havia 
estat  feta,  ells  romangueren  tots  astorats,  e  tan- 
tost  començaren  a  tractar  de  la  rebellió  contre 
r  Església  havent  en  membrança  lo  proverbi: 
quan  tu  veuràs  la  barba  de  ton  vehí  pelar,  met 
la  teva  a  remullar.  E  encontinent  ordonaren 
que'l  dit  ciutadà  fos  llur  missatger  secretament 
en  totes  les  terres  de  Romania,  e  a  les  terres  de 
r  Església  patrimonials  per  faher-les  rebetllar, 
donant-li  gran  poder  de  faher,  dir,  e  obligar  la 
comunitat  de  Florença,  que  ella'ls  donaria  socors 
e  ajuda  aytant  en  diners  com  gents  d'armes  e 
pehons,  e  tot  ço  que  ells  haurien  mester  per  a 
llur  defença.» 


104  DISPUTA  DE  UASE 


Com  la  clerecia  perdé  la  Senyoria  per 
V indústria  del  dit  ciutadà,  ah  l'ajuda 
d'aquells  de  Florença 

«"PNCONTiNENT  quc  lo  dit  ciutadà  hach  lo  poder 
^  dessusdit,  cavalcà  tant  que  ell  fonch  per  totes 
les  terres  de  l' Església,  mostrant-los  la  criatura 
morta  e  salada  e  dihent-los  tot  ço  que  li  havia 
stat  fet.  Ell  tramès  secretament  espions  en  la 
ciutat  de  Perusa  a  sos  parents  e  ben  amats,  en 
tal  sort  que  ell  féu  rebetllar  en  un  jorn  pus  de 
dues  centes  terres  de  T  Església  e  la  ciutat  de 
Perusa.  Sobtosament,  fra  Encelm,  que  lo  gran 
Abat  vehé  la  rebellió  de  la  terra  de  Perusa,  se 
féu  fort  dedins  lo  castell,  mas  poch  li  profità,  car 
los  florentins  trameteren  tant  de  gents  d'armes 
en  adjutori  als  perusins  que,  metent-los  dedins 
la  ciutat,  tengren  aixi  bellament  e  bé  assetjat  lo 
dit  gran  Abat  que  fon  constret  de  retre's  ab  certs 
pactes  e  retornà-se'n  a  Roma  on  estava  lo  Papa. 
E  foren  rehemudes  les  dites  terres  en  comunitat, 
governant-se  ells  meteixos.  Lo  dit  ciutadà  re- 
tornà ab  gran  honor  en  sa  ciutat  de  Perusa.  Aixi 
vehets,  fra  Encelm,  com  la  clerecia  perdé  sa  senyo- 
ria per  llur  gran  orgull  e  malvestat,  volent  tenir 
los  christians  pus  sotsmesos  que  si  eren  juheus. 
E  sapiats  que  après  que  la  clerecia  hach  perdut 
la  senyoria  en  Itàlia,  los  habitadors  se  venjaren 
bé  dels  ultratges  que  hom  los  havia  fet  e  dona- 
ren-los escach  per  lo  roch,  aixi  com  ells  feren  aun 
prebere  dedins  Perusa.» 


CONTRA  FRARE  ENCELM         105 

L'ase  fa  relació  del  prebere 

«ÜRA  Encelm,  la  ciutat  de  Perusa  estant  fora 
■*■  de  la  subjecció  de  la  clerecia,  los  perusins 
havien  un  prebere  rector  e  curat  de  la  parròquia 
de  Sent  Joan  degoUaci  en  la  qual  era  una  jova 
dona  plena  de  gran  beutat  nomenada  Marroca, 
fort  devota  fembra  qui  ben  sovint  trobava's  en 
l'esglesia  de  Sent  Johan  per  a  ohir  missa.  Are 
donchs,  lo  dit  curat,  vehent  la  beutat  d'aquesta 
dona,  s'enamorà  d'ella  aixi  desmesuradament  que 
ell  eixia  del  tot  fora  de  seny  quan  la  veya  en 
l'esglesia.  E  quan  ell  cantava  missa  les  festes  e 
apercebia  la  dita  dona  ell  bescantava  ab  gran 
contrapunt  los  Kiries,  e  refilava  los  Sandns  en 
tal  manera  que  semblava  que  fos  un  rossinyol 
e  fahia  meravelles  dels  Agnus  Dei.  Moltes  vega- 
des, girant-se  per  dir  Dominus  vobíscutn  e 
vehent  la  dita  dona  entre  les  altres,  torbava's 
així  molt  fort  que  en  lloch  de  dir  Dominus  vohis- 
cum  ell  dehia  altament  Alleluya.  Perquè  ell,  no 
podent  pus  sotstenir  la  pena  d'amor,  un  jorn 
trobant  la  dona  tota  sola  en  l'esglesia,  leixà 
tota  vergonya  enrere  e  revelà  lo  secret  de  son  cor. 
Encontinent  que  la  dona  (com  aquella  qui  era  bona 
e  casta)  li  hach  respost  molt  agrament,  ella  se'n 
vench  en  sa  casa  e,  planyent-se  a  son  marit,  li 
dix  distinctament  tots  los  propòsits  que'l  curat 
havia  tengut  ab  ella.  Llavors,  ohint  lo  marit 
les  paraules  de  sa  muller,  sens  pus  trigar  se'n 
anà  plànyer  al  Bisbe,  dihent:» 


106  DISPUTA  DE  L'ASE 


Com  lo  marit  se  plany  al  Bisbe 

«— Cenyor  Reverendissim,  jo  so  vengut  a  vós 
^  com  sia  així  que  sots  nostre  pastor  e  nosal- 
tres vostres  ovelles,  aixi  com  mils  sabets  que  no 
jo;  talment  que  sots  tengut  de  guardar-nos  dels 
llops  los  quals  nos  mengen,  e  de  faher  retornar 
al  camí  dret  aquell  qui  se'n  surt:  aixi  semblantment 
de  grau  en  grau  tots  los  rectors,  pastors  e  curats 
qui  tenen  esglésies  e  han  govern  d'animes  són 
pastors  d'aquelles;  e  lo  bon  pastor  deu  metre 
son  ànima  per  ses  ovelles,  com  ha  fet  lo  ver  pastor 
Jesús  Christ.  Ara  doncs,  aquell  qui  deuria  ésser 
nostre  pastor,  ço  es  assaber,  lo  curat  de  Sent 
Joan  degollaci  gens  no  fa  aixi,  mas  al  contrari. 
Car  ell  vol  fer  foraviar  ses  ovelles,  e  descarrerar- 
les  del  bon  camí  a  fi  que'l  llop,  ço  es  assaber  lo 
diable,  les  menge.  Perquè,  reverendissim  Senyer, 
per  aytant  com  vós  sots  son  pastor  e  lo  nostre, 
jo  só  vengut  a  vós  per  planyer-me  d'ell. — E  lla- 
vors recontà  lo  dit  jove  hom  tot  ço  que'l  curat 
havia  dit  a  sa  muller.» 


La  resposta  e  menaces  del  Bisbe 

*T  LAVORS,  fra  Encelm,  haguessets  vist  lo  Bisbe 
-^  havent  la  cara  crudel  e  mostrant  semblant 
d'ésser  fort  corroçat  e  malcontent  de  ço  que 
havia  fet  lo  dit  curat,  e  dix  al  dit  marit: — Jo't 
promet  que  fer  he  aytal  justícia  d'ell  que  tot 
altre  pastor  hi  pendrà  eximpli.— E  encontinent 


CONTRA  FRARE  ENCELM         107 

tramès  querre  lo  dit  curat  per  un  saig.  Lla- 
vors lo  jove  hom,  vehent  lo  gest  o  continent  del 
Bisbe  e  ses  grans  menaces,  dix  en  son  cor: — Sens 
tot  dubte  ell  lo  metrà  en  presó,  e  donar-li  ha 
qualque  bona  quantitat  de  bastonades,  e  après 
lo  condemnarà  a  carcer  perpetual,  ço  que  ell  ha 
molt  bé  merescut. — Tantost  après  lo  saig  amena 
lo  dit  prebere  ab  gran  confusió  e  vergonya  en 
sort  que  semblava  que  ell  hagués  mort  Jesús 
Christ:  de  què  lo  jove  hom,  marit  de  la  dona,  hach 
un  gran  e  sobirà  plaer.  Adés  lo  Bisbe  començà 
de  cridar  après  ell  ab  tal  fellonia  que  semblava, 
de  veure'l,  que'l  volgués  menjar,  e  dix.» 


Ço  que  lo  Bisbe  dix  al  prebere 

* — TRIGUES-ME,  vilà  e  sutze  brivall,d'on  t'es  ven- 
^^  guttant  d'ardiment  e  presomció  que  tu 
hajes  request  la  muller  d'aquest  teu  parròquia  de 
sa  persona? — Encontinent  lo  bon  prebere,  així  com 
aquell  qui  sabia  molt  bé  que  son  Bisbe  fahia  tots 
jorns  obres  semblants  e  encare  pijors,  sens  que 
n'hagués  neguna  temor  o  vergonya,  respon  al  bis- 
be, e  li  diu: — Reverendissim  Senyor,  ço  que  us  ha 
dit  lo  jove  hom  es  veritat.  Mas  cal  tota  vegada 
saber  que  tot  ço  que  jo  dich  a  sa  muller,  jo  no  lo 
hi  dich  sinó  per  joch,  e  sbargint-me  de  paraules  ab 
ella  tot  així  com  jo  fas  tots  jorns  ab  mes  altres 
parroquianes;  e  vostra  senyoria  me  coneix  sa- 
bent que  jo  no  só  home  qui  fassa  aixi  malvades 
obres. — Llavors  li  diu  lo  Bisbe: — Per  açò  stava 
jo  fort  meravellat.— Puys,  sguardant  lo  marit 
de  la  dona,  li  dix:» 


DISPUTA  DE  VASE 


La  resposta  e  justícia  que  féu  lo   Bisbe 
al  dit  jove  hom 

«— t>ON  hom  de  Déu,  tu  has  ohit  com  tot  ço  que 

^  aquest  prebere  ha  dit  a  ta  muller,  no  ha 
stat  sinó  per  joch,  e  no  ho  deus  pendre  a  la  mala 
part.— E,  girant-se  vers  lo  dit  prebere,  li  dix: 
— Jo't  coman,  en  virtut  de  santa  obediença,  que 
tu  stigues  tres  jorns  sens  entrar  en  l'esglesia. — 
E  tantost  que  lo  marit  vehé  la  bona  justícia  que 
lo  Bisbe  havia  fet  de  son  prebere,  sens  pendre 
comiat,  se  partí  e  anà-se'n  tot  dret  al  palau  de 
la  Senyoria,  per  a  planyer's  al  Potestat  de 
Perusa.» 


Com  lo  jove  hom  féu  sa  complanta  al 
Potestat  de  Perusa 

«UN  aquell  temps  era  Potestat  de  Perusa  un 
^  noble  hom  florentí  nomenat  Mossenyer  Lyppo 
de  l'Illa.  Aquest  Mossenyer  Lyppo  era  noble  e 
gran  justicier,  lo  qual,  après  haver  ohit  les  com- 
plantes  e  clams  del  dit  jove  hom,  li  dix: — Ves- 
te'n  a  plànyer  al  Bisbe. — Lo  jove  hom  li  dix: — 
Senyor,  jo'm  só  plant  a  ell  abans  que  venir 
a  vostra  senyoria — E  li  va  dir  e  recitar  tot  lo 
fet,  e  la  crudel  justícia  que  Mossenyer  lo  Bisbe 
havia  feta  al  prebere.» 


COl•JTRA  FRARE  ENCELM  109 


Del  manament  que  fe'u  Mossenyer  Lippo, 
Potestat,  a  Francesch  de  Nernia 

«r^UAN  mossenyer  Lyppo  hach  ohit  la  justícia,  dix 
^  al  jove  hom:— Ves-te'n,  e  demà  al  matí  pren 
dos  companyons  ab  tu,  e,  lladonchs  que  aquest 
galant  de  prebere  sortirà  de  l' Església,  prenets-lo 
e  donats-li  tant  de  bastonades  que'l  leixats  per 
mort;  mas  guardats-vos  no'l  matats,  e  après  ves- 
te'n  en  ta  casa,  e  no  te'n  cossirs,  car  sos  planys 
no  vindran  sinó  a  mi,  e  jo  scé  ço  que'm  cal  fer. 
— Si  aquestes  paraules  foren  dites  al  mut,  no 
foren  pas  dites  al  sord.  Car  lo  jove  hom  féu  pro- 
visió de  tres  bastons  de  nespler,  e  al  sendemà  ab 
dos  altres  anaren  aguaytar  llur  prebere.  Qu&n 
ell  doncs  isqué  de  l'esglesia,  l'emprengueren  e  li 
donaren  tant  de  bastonades  que'l  leixaren  per 
mort.  Los  altres  preberes  lla  sus  sortiren  encon- 
continent  de  l'esglesia  e  trobaren  lo  prebere 
aixi  mal  agençat,  sabents  que  altre  sinó  lo  marit 
de  la  dita  dona  no  havia  fet  aquesta  obra;  Ua- 
donchells  lo  llevaren  e'l  meteren  dedins  un  tahut, 
e  l'aportaren  així  com  estava  al  palau  del  Bisbe.» 


Com  lo    Bisbe   féu   sonar  les   campanes 
per  aplegar  tot  lo  Capítol 

«"PNCONTINENT  que  lo  Bísbe  vehé  son  prebere 
-'-'  aixi  agençat,  sobtanament  féu  sonar  la  cam- 
pana, e  tantost  los  preberes,  curats  e  relligiosos 


110  DISPUTA  DE  UASE 


de  totes  les  ordres  s'aplegaren  lla,  dihent  que  hom 
no  devia  soferir  tal  vituperi,  e  que  si  aytals  coses 
romandrien  impunides,  que  ells  no  sabrien  pus 
viure  al  món,  car  tots  jorns  los  llechs  en  faherien 
altretant  als  clergues. —  Per  tant  f aliem,  dehien 
ells,  nostre  deute  per  aytant  que'l  dit  jove  hora 
sia  penjat  pel  coll,  ab  la  fi  que  sia  eximpli  e  cas- 
tigament  a  tots  los  altres,  e  porem  faher  a  nostre 
albir,  e  ab  açò  null  hom  no'ns  gosarà  noure.» 


Com  tota  la  clerecia  anà  en  gran  pro- 
cessó denani  Mossenyer  Lippo 

fj  A  processó  fonch  prestamentordonadaalsò  de 
-^  les  campanes;  los  preberes,  cantant  Rèquiem 
aeternam,  se  n'anaren  vers  lo  palau  dels  Senyors, 
portant  lo  dit  prebere  dedins  un  atahut,  de  què 
la  ciutat  de  Perusa  meravellà's  fort  vebent  la 
dita  processó,  sens  saber  la  rahó  per  què  hom  la 
fehia.  E  vengueren  alguns  homens  de  la  dita 
ciutat  a  Mossenyer  Lyppo,  potestat,  dedins  lo 
palau  e  contaren-li  com  lo  Bisbe  ensems  los 
preberes  e  relligiosos  venien  en  gran  processó, 
tenint  lo  camí  del  palau.  A  les  hores  Mossenyer 
Lippo  féu  semblant  que  no  sabia  res  de  tot  açò.» 

Lo    gran   acolliment  que  féu   Mossenyer 
Lippo  al  Bisbe  e  al  seguici  d'aquell 

«  A  PRÉS  que  la  processófonch  arribadaal  dit  palau, 
-'^  Mossenyer  Lippo  llevà's  e  féu  seure  lo  Bisbe 
aprop  de  si,  e  après  tots  los  mestres  en  theologi?, 


CONTRA  FRARE  El•JCELM  111 


los  canonges  e  doctors,  cascun  segons  son  grau, 
talment  que  tot  lo  palau  fou  omplert  del  poble 
de  la  ciutat  qui  era  vengut  per  saber  per  què  hom 
fahia  tal  processó,  meravellant-se  fort  de  tal 
acte.  E  après  que  los  eclesiastichs  e  relligiosos 
foren  asseguts,  e  lo  poble  aquietat,  Mossenyer 
Lippo  los  dix:» 


Mossenyer  Lippo  parla  al  Bisbe 

«— Cenyor  reverendissim,  jo  e  tots  los  senyors  e 
^  consellers  d'aquesta  ciutat  som  molt  mera- 
vellats de  la  vostra  venguda  ab  tant  d'honorables 
e  nobles  senyors  de  relligió,  e  altretant  de  la  ma- 
nera en  la  qual  vosaltres  sots  venguts,  e  voldríem 
volenters  saber-ne  la  rahó.— » 


Del  sermó  que  féu  lo  Bisbe,  e  com  mostrà 
lo  prebere  nafrat 

«  A  PRÉs  que  lo  Bisbe  hach  fet  un  gran  sermó  en 
■^  quina  fayçó  Sancta  mare  Església  deu  ésser 
honorada,  temuda  e  prehada,  och  e  ver  que  ell 
hach  retret  que  Salamó  mana  que  sia  feta  honor 
al  metge  per  causa  de  la  gran  necessitat,  e  com  lo 
clergue  es  metge  de  les  ànimes,  e  per  tant  deu 
ésser  honorat,  ell  recontà  com  un  ciutadà  no- 
menat Francesch  Nernia  havia  occehit,  o  tant 
se'n  valia,  un  seu  prebere,  e  encontinent  féu  desco- 
brir l'atahut,  mostrant  lo  dit  prevere  qui  era  pus 
tost  mort  que  no  viu.  Emperò  Mossenyer  Lippo 


112  DISPUTA  DE  L'ASE 


havent  vist  lo  prebere  aixi  bastonejat,  féu  fort 
l'esbalahit,  e  dix  al  Bisbe:» 


Com  mossenyer  Lippo  tramès  querre 
Francesch  de  Nernia 

— Cenyor  Bisbe,  jo  trametré  mantinent  querre 
^  Francesch  de  Nernia,  e,  si  es  així  que  ell  haja 
comès  tal  crim,  jo  faré  en  ell  aytal  punició  que 
servirà  d'eximpli  als  altres. — E  encontinent  tra- 
mès deu  saigs  per  amenar  lo  dit  Francesch, 
dihent-los: — Anats  prestament  en  la  casa  de 
Francesch  Nernia,  e,  après  que  l'haurets  pres  e 
lligat,  amenats-lo'm. — De  ço  que  lo  Bisbe  e  tota 
la  clerecia  hagueren  gran  plaer  e  solaç,  pensant 
que  encontinent  lo  Potestat  lo  faria  penjar,  ve- 
hent-lo  tant  enfellonit.» 


Com  lo  dit  Francesch  fonch  amenat  denant 
Mossenyer  Lippo 

«ABANS  que  mija  hora  fós  passada,  los  saigs 
-^  amenaren  lo  dit  Francesch  lligat  e  garrotat 
ab  la  corda  pel  coll.  E  encontinent  Mossenyer 
Lippo  cridant  per  gran  crudeltat  li  dix: — Digues- 
me,  horreu  e  malvat  vila,  has  tu  haut  tant  d'or- 
gull e  presompció  que  tu  hajes  aixi  atuhit  aquest 
prebere? — » 


CONTRA  FRARE  ENCELM         113 


La  resposta  del  dit  Francesch 

« — Cenyor, — dix  Francesch, — la  veritat  es  que  jo 
'^  he  fet  aquest  joch  an  aquest  prebere,  e  açò 
en  recompensa  e  per  lo  semblant  que  ell  fes- 
tejava aixi  fort  ma  muller  requerint-la  de  sa 
persona. — Mossenyer  Lippo  dix: — Traydor  mal- 
vat, tu  no  devies  prendre  venjança  de  tes  mans, 
mas  te'n  devies  plànyer  al  Bisbe  qui  aci  es. — 
Senyor, — dix  Francesch, — jo  me  n'aní  plànyer  en- 
continent  al  Senyor  Bisbe. — Mossenyer  Lippo  dix: 
— Quina  justícia  te  féu? — Lo  jove  hom  respon: 
— Senyor,  fort  crudel  e  selvatge:  car  ell  manà-li 
que  hagués  a  romandre  tres  jorns  sens  entrar  en 
l'esglesia,  e  ell  es  un  malvat  qui  voldria  pus 
tost  estar  un  any  al  bordell  que  no  un  jorn  a 
l'esglesia.» 


De  la  justícia  que  féu  Mossenyer  Lippo 
del  dit  Francesch 

«— A  RE  ojats,  jo't  faç  molt  exprés  manament  que 
-'*■  per  açò  que  tu  has  fet  an  aquest  prebere,  tu 
stigues  tres  jorns  que  gens  no  entraràs  en  la 
taverna,  e,  si  tu  retornar-hi  has  altra  vegada, 
jo't  faré  estar  pus  de  deu  jorns  que  no  entraràs 
ne  en  taverna  ne  en  bordell. — E  llavors  lo  Bisbe, 
vehent  la  justicia  a  ells  feta  per  Mossenyer  Lippo, 
tenint-se  per  fort  trufats,  digueren  a  Mossenyer 
Lippo: — E  quina  justicia  es  aquesta  que  vós 
havets  feta?—» 


114  DISPUTA  DE  UASE 


Mossenyer  Lippo  respon  a  la  clerecia 

«— Cenyors, — dix  Mossenyer  Lippo, — jo  faç  me- 
^  llor  justícia  que  no  féu  lo  Senyor  Bisbe  al 
ditjovehom.Carçoespusgran  punició  ad  aquest 
jove  hom,  d'estar  tres  jorns  sens  entrar  en  la 
taverna,  que  no  es  a  vostre  prebere  d'estar  un 
any  sens  entrar  en  l'esglesia.  E  per  tant  hajats 
sguart  a  vostres  relligiosos,  que  d'aci  avant  jo  no 
m'haja  a  percebre  que  ells  facen  tals  jochs.  Car 
jous  jur  per  o  ver  cors  de  Jesús  Christ  que  jo'n 
faré  tal  justícia  que  tot  lo  món  en  parlarà.  E  ab 
açò  pensats  d'anar-vos-en  a  la  bona  hora,  o  a  la 
mala  hora.  Cuydats  vós  que  les  malvestats  que 
soliets  fer  quan  la  senyoria  era  vostra  vos  sien 
mantinent  comporíades  ne  sofertes?  Certes  no  ho 
seran.  Mas  serà-us  feta  honor  aytal  com  ho  me- 
reixets. — Encontinent  que  lo  Bisbe  e  tots  los 
altres  veheren  la  furor  de  Mossenyer  Lippo,  e 
hagueren  ohit  la  avol  e  crudel  resposta,  anaren- 
se'n  cascun  a  un  depart,  sens  processó  ne  sò  de 
campanes.» 


L'ase  parla  del  pecat  d'avaricia,  e  recita 
la  confessió  d'un  mariner  a  un  frare 

«"Ora  Encelm,  sapiats  com  en  la  ciutat  deMa- 
^  llorques,  en  l'ordre  dels  frares  prehicadors, 
havia  un  relligiós  nomenat  fra  Joan  Osset  e  era 
natiu  de  Catalunya,  lo  qual  un  jorn,  venint  a 
confessar-se   ab   ell  un  mariner  de  Mallorques 


COhlTRA  FRARE  ENCELM  115 

demanà-li  si  tenia  res  de  tort  a  alguna  persona. 
Lo  mariner  respon:— Jo  tinch  de  tort  un  florí 
e  mig. — Lo  relligiós  diu: — Fe  compte  que  sien 
dos. — Lo  mariner  respon: — Si  no  hi  ha  sinó  un 
florí  e  mig,  com  faré  jo  compte  que  sien  dos? — 
Lo  frare  diu: — Fé  com  jo't  dich. — Lo  mariner 
respon: — En  bona  hora,  mossenyer,  jo  tinch  dos 
florins  de  tort.— Lo  frare  diu: — Tens  tu  res  de 
tort  encare  més  a  algú? — Lo  mariner  respon: 
— Och,  mossenyer,  jo  tinch  de  tort  a  ma  muller 
tres  florins. — Lo  frare  diu: — Fé  compte  que  sien 
cinch. — Lo  mariner  respon: — E  si  no  hi  ha  sinó 
tres  florins,  com  faré  jo  compte  que  sien  cinch? 
— Lo  frare  diu: — Fé  ço  que't  dich. — Lo  mariner 
diu:— En  bona  hora:  jo  tinch  cinch  florins  de  tort 
a  ma  muller. — E  aixi  lo  frare  pujà  a  poch  a  poch 
tro  a  la  summa  de  deu  florins,  e  llavors  li  dix: — 
— Mon  fill,  tu  veus  que  la  summa  dels  diners 
que  tu  tens  de  tort  pujen  a  deu  florins,  de  què 
me'n  pertany  un  florí,  e  jo  t'absolré  de  tots  tos 
pecats. — Lo  mariner  respon: — Mossenyer,  jo  no 
he  ací  neguns  diners,  mas  donats-me  l'absolució 
e  encontinent  vos  los  aportaré,  car  ma  casa  es 
ací  prop.  Per  què  lo  frare  li  donà  l'absolució,  ab 
què  ell  li  aportaria  lo  florí.» 


La  truferia  que  féu  lo  mariner  al  relligiós 

«"P  com  lo  mariner  sortia  de  l'esgleya,  trobà  al 
*-^  camí  una  escorça  de  magrana,  e  ab  un  coltell 
l'arrodoní  que  semblava  que  fos  un  florí,  e  se'n  tor- 
nà a  l'esgleya  e  amostrà-la  de  lluny  al  dit  relligiós  e 
après  la  mès  sus  a  l'altar,  dihent:— Pater,  vets-lla 


116  DISPUTA  DE  UASE 

lo  florí  sus  a  l'altar. — E  gira  les  espatlles  e  se'n 
va.  E  lo  frare,  tot  sobtat,  abans  que'l  mariner  fós 
al  mig  de  l'esgleya,  prenent  lo  florí,  trobà  que 
era  una  scorça  de  magrana;  e,  cridant  al  mariner, 
dehia: — Digues,  oh  bon  hom  de  Déu,  açò  no  es 
pas  un  florí. — Lo  mariner  respon:— Pater,  fahets 
compte  que  ço  sia  un  florí. — Lo  frare  diu: — E  si 
açò  es  una  scorça  de  magrana,  com  faré  jo  compte 
que  ço  es  un  florí? — Lo  mariner  diu:— Fahets  ço 
que  us  dich. — Lo  frare  diu: — Sabets  què  n'es? 
No  us  tinguets  pas  per  absolt. — Lo  mariner  res- 
pon:— No  us  tinguets  pas  per  pagat. — E  així  se'n 
anà  per  lo  camí  en  sa  casa.» 


Uase  diu  a  fra  Encelm 

«  A  Cl  podets  veure,  fra  Encelm,  quina  manera 
■^  troben  e  observen  vostres  relligiosos  per  la 
llur  gran  malícia  e  per  aplegar  diners,  a  fi  que 
ab  lo  diner  pusquen  anar  en  cort  de  Roma,  e's 
facen  Bisbes  de  Nullatenensis,  e  ixen  d'obediença 
per  faher  del  tot  a  llur  plaer;  mas  a  la  fi  tot  fa 
mal  profit,  e  perden  los  diners,  enriquehixen  los 
altres  qui  gens  no  han  treballat,  així  com  a  un 
framenor  de  vostre  ordre  sdevench  una  vegada.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«C ENYOR  ase:  segons  lo  proverbi,  mala  capa 
'^  cobre  sovint  bon  bevedor.  Així  me  sembla  de 
vós.  Car  qui  us  veurà  així  magre,  scorxat  e  escó- 


CONTRA  FRARE  ENCELM  117 

hat,  pensa  que  nohajaen  vós  neguna  subtilitat, 
ans  que  siats  feixuch  e  bajà,  quant  que,  en  ço 
que  jo  veig,  vós  sots  un  gran  talla-moixons. 
E  si  jous  hagués  així  ben  conegut  al  comença- 
ment de  ma  disputa,  com  jo  fas  sus  are,  jo  us  jur 
en  veritat  que  no  m'hagués  ja  pres  ab  vós  en 
fet  de  disputa;  mas  puys  que  som  venguts  tant 
avant,  covindrà'm  veure'n  la  fi,  pregant-vos 
que  us  placia  dir-me  ço  que  sdevench  al  framenor, 
car  pendre  hi  he  plaher;  aixi  farà  lo  molt  alt  e 
molt  poderós  Princep  lo  Rey  vostre  Senyor,  car 
jo  veig  que  ell  s'es  pres  a  riure  de  la  truferia  feta 
al  frare  prehicador  per  lo  mariner.» 


L'ase  relata  ço  que  sdevench  a  Mallorques 
a  un  framenor,  lo  qual  perdé  milia 
reyals  per  sa  gran  avarícia 

«Ura  Encelm,  en  nostra  ciutat  de  Mallorques 
-•■  era  un  framenor,  nomenat  per  son  nom 
Francesch  Sitges,  lo  qual  jo  crech  que  encare  hi 
sia  enguany  que  comptem  mil  quatre  cents  e  disset. 
Aquell  frare  no  era  ne  massa  sabi,  ne  massa  pech, 
e  era  d'aquells  que  hom  apella  prehicadors  de 
fromatges,  d'assats  bona  condició,  e  havia  la  pa- 
raula tant  femenívola  que,  qui  no'lvehia  e  ohia  sa 
paraula,  hagués  dit  propriament  que  era  una 
fembra.  Era  aytambé  un  hom  fort  curós  d'aga- 
bellar  diners,  e  fort  noble  hom  e  seient  en  fet  de 
confessió,  e  havia  gran  mijà  a  demanar  e  exami- 
nar ordinàriament  dels  pecats,  per  la  qual  cosa  la 
més  gran  partida  de  les  gents  de  bé  de  Mallorques 


i  18  DISPUTA  DE  UASE 

se  confessaven  ab  ell;  perquè  en  poch  de  temps 
ell  aplegà  milia  reyals  d'aur,  los  quals  ell  més  en 
guarda  entre  les  mans  d'una  monja  d'aquelles 
de  son  ordre  nomenada  sor  Antonieta,  la  qual 
era  sa  pus  special  amiga,  per  aytant  com  ella 
servia  a  netejar  e  rentar  sa  roba,  e  a  aparellar-li 
qualsque  vegades  a  menjar,  e'l  servia  en  malaltia, 
fahent-li  confitures  a  la  Coresma,  e  molts  altres 
serveys.» 

Com  Nadalet  donà  una  punyalada  a  sa 
amiga,  e  com  ell  hach  los  milia  reyals 
d'or  del  framenor 

«TJi  havia  en  aquell  temps  un  bell  galant  arlot 
*■-'-  al  bordell,  lo  qual  havia  nom  Nadalet,  bell 
hom  de  sa  persona,  ben  fet  e  proporcionat  de  tots 
sos  membres,  gentil  e  polit,  e  anava  tostemps 
tant  gentilment  vestit  que  qui'l  vehia  no  hagués 
pas  dit  que  ell  hach  estat  rufià,  mas  pus  tost 
qualque  bon  mercader.  Aquest  Nadalet  havia 
una  amiga  al  bordell  nomenada  Na  Francesca, 
fort  bella  minyona  e  gentil  qui  havia  stat  juheva. 
Esdevench-se  un  jorn  de  festa  de  Nadal  que'l  dit 
Nadalet  jogant  a  la  graesca  perdé  sos  diners,  e 
demanà  a  la  dita  Francesca  son  amiga  dos  florins 
d'or  a  prestech  per  jogar,  los  quals  encontinent 
ella  li'ls  prestà.  E  après  haver-los  perdut,  tot 
sobtat  li  en  demanà  encare  altre  tant,  e  ella  no 
volent-li'ls  prestar,  ell,  ab  la  fúria  del  joch,  donà-li 
una  coltellada  al  ventrell,  per  què  ella  caygué 
a  terra,  e  la  sanch  eixint,  Nadalet  pensant  que 
ella  fòs  morta,  se'n  fugi  e  s'amagà  sots  un  altar. 


CONTRA  FRARE  ENCELM  119 

nomenat  l'altar  de  Sant  Christofol,  en  una  esglé- 
sia dels  framenors,  ab  un  seu  companyó  nomenat 
Antoni  Riussech.  E  encontinent  tramès  son  dit 
companyó  al  bordell  per  veure  si  la  dita  Fran- 
cesca era  morta,  o  no,  e  que  ell  retornàs  enconti- 
nent per  aportar-li'n  noves.» 

Com  sor  Antonieta  vench  al  convent  dels 
framenors 

«Are  sdevench,  fra  Encelm,  per  cas  fortuit, 
-^  que'l  dit  fra  Francesch  Sitges  havia  tramès 
querre  sor  Antonieta  dessus  dita,  e,  un  poch 
abans  que  ella  vengués,  lo  dit  Nadalet  s'era 
amagat  sots  lo  dit  altar.  Vet-aci  donchs  fra  Sitges, 
lo  qual  tirant  sor  Antonieta  a  un  depart,  vench 
ab  ella  tot  dret  aprop  de  l'altar  de  Sant  Christo- 
fol aon  lo  dit  Nadalet  estava  amagat,  e  lladonchs 
fra  Sitges  dix  a  sor  Antonieta:— Ma  ben  aymada 
sor  Antonieta,  jo  só  d'huy  més  vell,  e  no  pusch 
pus  soferir  les  penes  e  treballs  de  l'Ordre.  En 
açò  stant  aquells  jovens  frares  me  volen  tots 
mal,  per  ço  com  jo  no'ls  vull  res  donar  de  ço  del 
méu,  e'm  fan  molts  despits  e  befs,  e  encare  fra 
Galceran  s'es  enfellonit  per  ço  com  no  li  he  vol- 
gut prestar  cent  reyals  d'or  per  anar  en  Angla- 
terra faher-se  mestre;  ell  m'ha  menaçat  que  faher 
m'ha  sortir  de  Mallorques,  e  que  ell  me  farà  ésser 
conventual  a  Jaca.  E  aixi  meteix  fra  Jacme 
March  va'm  pregant  que  jo  li  prest;  ensems 
fra  Poncet  e  fra  Joan  Ximeno  me  van  continual- 
ment  assaltant  e  tenipestejant  a  fi  que  jo'ls  ajut 
de  mos  diners:  a  la  qual  cosa  faher  no  abastaria 


120  DISPUTA  DE  L'ASE 


tota  la  mar.  Perquè,  ma  sor,  jo  he  pensat  e  pens 
encare  d'anar-me'n  en  Cort  de  Roma  per  faher- 
me  bisbe  de  Nullatenensis,  aixi  com  han  fet  fra 
Benet  Sanç,  fra  Antoni  Badia  e  fra  Pere  Llofriu; 
per  aci  seré  fora  de  tota  pena,  e  ab  ço  que  he 
del  méu  viuré  noblement,  car  ab  cent  reyals 
que  donaré  al  Cardenal  d' Hostria,  lo  qual  es  fra- 
menor  e  mon  bon  amich,  per  ço  com  ell  era  mi- 
nistre de  la  provincià  de  França  en  lo  temps  que 
jo  era  studiant,  ell  tant  procurarà  per  mi  ab  lo 
Sant  Pare,  que  jo  seré  bisbe.  E  per  despesa  e 
altres  messio^ns,  dos  cents  altres  reyals  d'or  m'abas- 
taran— .» 

Fra   Citges   diu  a  sor  Antonieta  lo  nom 
del  mercader 

* — TT  pe^  tant,  ma  sor,  quan  vindrà  l'hora  de 
-'-^  vespres,  jo  us  trametré  un  jove  mercader 
de  Barcelona  lo  qual  es  mon  gran  amich,  e  li 
donarets  tres  cents  reyals  d'or  que  tenits  dins 
lo  cofre  que  jo  comprí  en  la  plaça  de  Sant  An- 
dreu l'altre  hir,  e  tots  los  milia  si  ell  los  dema- 
narà: car  ha'm  dit  que  d'aytant  de  reyals  com 
jo  li  donaré  per  exercehir  l'art  de  mercaderia 
ell  m'en  donarà  vint  per  cent  cascun  any,  qui 
es  un  bell  guany;  e'm  pusch  fiar  en  ell,  car  ell  es 
hom  de  bé,  e  mon  fill  de  confessió,  e's  nomena 
Lluys  Regolf,  fill  de  Joan  Regolf,  canviador  de 
Barcelona.  Are  anats-vos-en  a  la  bona  hora  e 
fahets  aixi  com  jo  us  he  dit. — Encontinent,  fra 
Encelm,  que  lo  dit  Nadalet,  lo  qual  era  amagat 
sots  l'altar  hach  ohit  les  paraules  de  fra  Citges 


CONTRA  FRARE  ENCELM  121 


ab  sor  Antonieta,  ell  prench  sguart  a  tot,  e  tench 
en  membrança  lo  nom  del  mercader,  lo  nom  del 
pare  del  mercader,  e  tota  l'historia.» 


Com  N'Antoni  Riussech  vench 

«■pNCONTiNENT  que  sor  Antonieta  fondepartida 
■'-'  e  fra  Sitges  entrat  dedins  lo  convent,  vet-aci 
venir  N'Antoni  Riusech,  companyó  d'En  Nadalet, 
lo  qual  ell  havia  leixat  celat  dessota  l'altar,  qui 
dix  al  dit  Nadalet: — Mon  companyó,  vine  en 
bon  hora,  e  no  hages  pahor  alguna,  car  Na  Fran- 
cesca no  ha  negun  mal,  e  ha't  fallit  la  coltellada 
la  qual  li  ha  solament  un  poch  escorxat  la  carn, 
e  gens  no'm  sò  partit  de  lla  tro  a  ço  que  havem 
begut  un  pitxer  plè  de  vi  grech,  e  es  sdevenguda 
tant  bona  que  ella  m'ha  promès  de  faherpaus 
ab  tu  e't  prestarà  volenters  deu  o  dotze  reyals 
d'or  si  tu  n'hauràs  fretura.  E  per  tant  vine-te'n 
en  bona  hora  e  no  hages  gens  de  dubte.—» 


En  Nadalet  diu  a  son  companyó 

«— IV'Antoni,  mon  amich,  (dix  En  Nadalet)  ves- 
-'•^  te'n  donchs  camí  del  bordell,  e  spera'm  al 
Portal  de  Sent  Miquel  fins  a  tant  que  jo  vinga, 
car  jur-te  per  Déu  que  ja  més  no  fon  tant  fortunat 
ne  tant  benhaurat  colp  de  coltell.— E  après  que'l 
dit  N'Antoni  se'n  fon  anat,  vet-aci  En  Nadalet 
qui  se'n  va  dreta  via  al  terç  ordre  e  era  prop 
d'hora  de  vespres.  Ell  trucà  a  la  porta  e  demanà 


122  DISPUTA  DE  UASE 


a  la  portera  on  stava  sor  Antonieta:— car,  (dix 
ell),  jo  he  afer  ab  ella.— E  la  portera,  entrant  de- 
dins la  relligió,  dix  a  sor  Antonieta: — Madona, 
ha-hi  un  jove  hom  a  la  porta  qui  us  demana. — 
E  sor  Antonieta  dix:— E  quin  home  es? — Ma- 
dona, (dix  la  portera),  es  un  hom  ben  vestit,  e 
sembla  que  sia  qualque  gran  mercader. — Sor 
Antonieta  dix: — Ves-te'n  davant,  ell  serà  lo  mer- 
cader que  fra  Citges  devia'm  trametre. — » 


Com  sor  Antònia  vench  a  la  porta 

«  A  IXI  com  aquella  qui  no  desijava  faltar  al  ma- 
^^  nament  de  fra  Citges,  encontinent  ella  se'n 
vench  ab  grans  passes  a  la  porta  aon  trobà  En 
Nadalet,  e  après  moltes  grans  salutacions,  En 
Nadalet  li  dix: — Madona  sor  Antonieta,  vets  que 
mon  pare  spiritual,  fra  Francesch  Citges,  m'ha 
tramès  a  vós,  e  us  prega  que'm  dongats  lo  cofre 
que  ell  comprà  l' altre  hir  a  la  plaça  de  Sant 
Andreu  ab  los  milia  reyals  d'aur  qui  son  dedins: 
car  ell  vol  pendre'n  tres  cents  per  anar  en  Cort 
de  Roma  per  a  faher-se  bisbe;  e  dels  set  cents  qui 
restaran  ell  ha  acordat  ab  mi  que  jo'n  degà  fer 
mercaderia  e  li'n  dech  retre  de  profit  vint  per 
cent  cascun  any. — » 


Com  sor  Antonieta  fon  enganada 

«T  ES  paraules  d'En  Nadalet  ohides  per  sor  An- 

*-^  tonieta,    ella    dix-li: — Mossenyer,    e    com  es 

vostre   nom.?— Nadalet   dix:— Jo   m'apell    Lluys 


CONTRA  FRARE  ENCELM  123 

Regolf,  fill  d'En  Joan  Regolf,  canviador  de  Bar- 
celona.— E  ohint  sor  Antonieta  lo  nom,  entrà 
en  la  relligió,  e  no  trigà  gayre  que  ella  aportà  lo 
coffre  ab  los  milia  reyals  d'or,  e,  venint  a  la  porta, 
dix  a  Nadalet: — Mossenyer,  vet  aci  lo  cofret  ab 
los  milia  reyals  d'or.  Per  què  pensats  de  contà'ls 
— E'n  Nadalet  qui  temia  que  En  Lluys  Regolf  no 
sobrevengués  per  ço  com  era  hora  de  vespra, 
trobant-se  torbat  en  si  meteix,  li  dix:» 


En  Nadalet  diu  a  sor  Antonieta 

— IVfADONA,  no  es  ja  mester  que  jo'ls  compte 
-'■'■^  après  vós. — Açò  dit,  ell  pren  lo  cofret  e'l 
met  sots  son  mantell,  pren  comiat  d'ella  e  se'n 
va  tot  dret  al  bordell;  e;  après  que  ell  hach  trobat 
son  companyó,  li  mostrà  lo  coffret  e  li  contà  tota 
l'historia,  e  ab  gran  goig  van-se'n  ajustar  ab 
Na  Francesca,  on  se  donaren  bon  temps  ab  los 
diners  que'l  pobre  frare  havia  agabellat  de  llonch 
temps  ab  gran  pena  e  treball.» 


Com  En  Lluys  Regolf  vench  tantost  après 

«T^N  Nadalet  no  estava  pas  encare  al  bordell, 
•*-'  que  fra  Citges  tramès  lo  dit  Lluys  Regolf  a 
sor  Antonieta  per  haver  los  diners  com  ell  li  havia 
dit  aprop  de  l'altar.  E,  venint  al  terç  orde,trucà 
a  la  porta  e  demanà  sor  Antonieta  per  haver 
los  diners  com  li  havia  stat  dit.  E  ella  venguda 
après  totes  salutacions,  En  Lluys  Regolf  dix:— 


124  DISPUTA  DE  L'ASE 

Madona  sor  Antonieta,  fra  Citges  tramet-me  a 
vós  a  fi  que'm  dongats  lo  coffret  ab  los  milia 
reyals  d'or. — Sor  Antonieta  dix: — E  com  es  vos- 
tre nom? — Madona,  dix  ell,  hom  m'apella  En 
Lluys  Regolf. — Encontinent  que  sor  Antonieta 
ohi  aquestes  paraules  caygué  esmortida  en  terra, 
gitant  un  gran  crit.  Sobre  què,  les  altres  monj  es 
sortiren,  e,  vehent-la  en  tal  estament,  arruixaren- 
li  la  cara  d'ayga  freda  e  ella  retornà's.  Mas  ella 
cridant,  esgrafinyant-se  la  cara  e  squinçant  sa 
roba,  prench  lo  camí  de  Sant  Francesch  e  lo  mer- 
cader ensems.  Adonch,  après  que  fon  lla  arri- 
bada, ella  féu  demanar  fra  Citges,  lo  qual  vench 
encontinent,  e,  vehent  sor  Antonieta  així  des- 
conhortada,  après  que  n'hach  ohit  la  rahó,  ell 
s'esmorti  de  gran  dolor,  e,  salva  vostra  honor,  se 
concagà  vilanament:  per  què  calgué  que'ls  frares 
lo  rentassen  ab  ayga  freda.  E  après  que  ell  hach 
un  poch  reprès  sos  esperits,  ells  lo  se'n  portaren 
en  sa  cambra,  e  meteren-lo  sus  alllit,  apréshaver-lo 
nedejat  de  sa  sutzura.  Adonch  lo  dit  Citges  prench 
aixi  gran  despler,  e  hach  tal  despit  de  ço  en  dessus, 
que  ell  en  caygué  en  greu  malaltia,  la  qual  li 
durà  tres  mesos  sencers;  e  quan  ell  fon  guarit, 
si  es  cert  que  ell  fon  tostemps  despuys  trist  e 
malinconiós.  En  açò  stant  lo  dessus  dit  Nada- 
let  passava  lo  temps  gojosament  ab  Na  Fran- 
cesca en  tota  dissolució.  E  vets  lla,  fra  En- 
celm,  com  vostres  relligiosos  esquiven  lo  peccat 
d'avaricia.» 


CONTRyi  FRARE  ENCELM  125 


Del  quart  peccat  mortal,  qui  es  ira 

«Ta  havets  ohit  aci  dessus  l'historia  del  terç 
^^  peccat  mortal,  qui  es  luxúria,  al  fet  de  la  con- 
fessió de  madona  Tecla  ab  fra  Juliot,  per  què  no 
es  mester  que  jo  us  ho  recite.  Tota  vegada  jo  us 
recitaré  l'historia  del  pecat  d'ira.  Sapiats,  fra 
Encelm,  que  en  vostra  ciutat  de  Mallorques, 
dedins  lo  convent  dels  framenors,  hi  havia  un 
bon  hom  apellat  fra  Aymerich  de  Grave,  lo  qual 
era  de  nació  francesa,  noble  e  gentil  hom  de  ver 
linatge:  car  ell  era  propinch  parent  del  comte 
d'Armenyac,  e  era  vengut  al  dit  convent  per 
estudiar  en  Theologia.  Un  jorn  que  ell  anava 
per  la  dita  ciutat,  passant  pel  carrer  de  la  mar, 
ell  vehé  una  bugiota  dedins  un  paner  e  la  com- 
prà per  a  fer-ne  un  present  al  dit  comte  d'Armenyac 
son  parent,  per  ço  com  en  França  no  hi  ha  molts 
d'aytals  animals.  Lladonch,  havent  comprat  la 
dita  bugiota,  quinze  jorns  no's  passaren  que  ella 
morí.  Esdevench-se  donchs,  fra  Encelm,  que  en 
lloch  que'ls  frares  han  custuma  de  donar-se  la 
hu  a  l'altre  plaher,  solaç  e  matèria  de  riure,  hi 
hach  tres  relligiosos  qui  volien  mal  al  dit  fra 
Aymerich,  e  havien  feta  una  cançó  de  la  dita 
bugiota  que  hom  comença  en  així: 

Un  plant  tots  jorns  faré, 
Pnys  que  fra  Aymerich 
Ha'm  pregat  de  ço  fer 
Per  sa  bugiota  gentil. 


126  DISPUTA  DE  UASE 


Ay  las!  fra  Aymerich, 
Quina  cosa  fareta? 
Per  tot  vostre  delit 
La  bu^iota  pagaretB. 

E  ella  ha's  mort: 
Lo  comte  que  sper 
Ans  que  hom  la  li  port. 

«No  US  membre,  fra  Encelm,  del  restant  de  la 
cançó»? 

Los  noms  dels  relligiosos,  e  ço  que  ells 
faheren 

«"C'  VET  ací  que  los  tres  relligiosos  dels  quals  jo 
-"^  parle  son  aquests.  Lo  primer  havia  nom  fra 
Francesch  Caravall,  natiu  de  Morella;  lo  segon, 
fra  Matheu  Ponça,  natiu  de  Pollença;  lo  terç,  fra 
Galderich,  natiu  de  Daroca,  qui  cantaven  la  dita 
cançó.  De  què  fra  Aymerich  hach  gran  desplaer 
e  començà  a  vituperar-los  e  injuriar,  tant  que 
ells  s'emprengueren  a  belles  mans,  e  no  hagués 
stat  que'l  guardià,  nomenat  fra  Jaume  Florença, 
los  manà  per  sancta  obediença  que  ells  se  depar- 
tissen  e  anassen  dormir,  ells  se  fossen  lla  quaix 
scanyats.» 

Com  fra  Aymerich  fonch  occis 

« A  PRÉs  que'ls  relligiosos  foren  anats  a  dormir, 
"^  los  dits  tres  relligiosos  prengueren  sengles 
bastons  en  mà,  e's  meteren  en  aguayt  prop  dels 


CONTRA  FRARE  ENCELM  127 

retrets,  on  ells  lo  meteren  per  terra,  e  li  donaren 
tant  de  bastonades,  que'l  bon  frare  no  visqué 
sinó  cinch  jorns.  Ara  vejats,  fra  Encelm,  com 
vostres  relligiosos  esquiven  lo  peccat  d'ira.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«C ENYOR  ase,  en  ventat  aquell  fon  avol  jorn  per 
'^  al  dit  frare:  aixi  en  fun  per  als  tres  relligiosos 
e  he  bona  membrança  d'aquest  fet  car  jo  era  fort 
jove  llavors  que  açò  sdevench,  e  membre'm  que 
dos  dels  relligiosos  se'n  fugiren,  e  l'altre,  ço  es 
assaber,  fra  Matheu  Ponça,  fon  pres,  justiciat 
e  condemnat  a  presó  perpetual,  e  hagueren  tos- 
temps  despuys  molts  de  mals.  Ara,  prech-vos 
hajam  l'historia  de  glotonia.» 


L'ase  parla  del  cinquè  peccat,  qui  es  glo- 
tonia 

«"PRA  Encelm,  al  camp  de  Tarragona  hi  ha  una 
-^  vila  nomenada  Cambrils,  qui  es  bona  e  grossa 
vila,  la  qual  es  del  Rey.  E  han  acustumat,  fra 
Encelm,  a  la  dita  vila  que  quan  hi  ha  qualque 
festa,  la  una  de  les  vegades  hi  van  prehicar  los 
framenors,  l'altra  vegada  los  frares  prehicadors. 
Esdevench-se  que  un  jorn  de  Nadal,  qui  era  llavors 
lo  dijous,  un  frare  prehicador  anà  prehicar  a  la 
dita  vila,  e  lo  sendemà,  tornant-se'n  de  bon  matí 
en  la  ciutat  de  Tarragona,  ell  se  trobà  en  passar 
lo  riu  apellat   Francolí  ab  dos  framenors  del  con- 


128  DISPUTA  DE  UASE 

vent  de  Tarragona,  apel•lats  per  nom  la  un  fra 
Joan  Companyó  e  l'altre  fra  Pere  Taverner,  e, 
après  llurs  salutacions,  ell  demanà'ls  aon  anaven 
e  ells  digueren-li  que  anaven  a  Tortosa.  E  après 
li  demanaren  com  havia  stat  tractat  lo  jorn  de 
Nadal  íb  lo  rector  de  la  dita  vila.  Lo  frare  pre- 
hicador  dix: — En  veritat,  mon  amich,  lo  dit 
rector  ha'ns  honestament  festejat  de  força  ca- 
brits rostits  e  carn  de  moltó  bollida,  ab  llurs 
salces,  e  bon  vi  vermell,  e  après  de  tórtores  e 
todons  ab  bella  pebrada,  de  sort  que'm  semblava 
estar  en  paradis  terrenal.  E  lo  dit  rector  comprà 
hir  set  lliures  de  congre  així  gros  com  jo  he  la 
cama.  E  jo  ohi  que  ell  dix  a  Na  Caterina,  s'aymia, 
que  ella  en  fahés  un  pastiç  al  forn.  E  per  aixi, 
mon  amich,  si  us  anats  un  poch  ivaç,  vós  porets 
bè  haver  un  bon  dinar  e  menjar  del  pastiç. — 
Encontinent,  fra  Encelm,  si  ell  dix  açò  al  mut, 
no  ho  dix  pas  al  sord,  e  vet-aci  fra  Companyó 
qui  atroça  sos  parrachs  e's  met  en  camí,  talment 
que  de  tres  passes  no'n  fehia  sinó  una  per  venir 
a  temps  ad  aquest  dinar  e  per  menjar  del  pastiç. 
E  per  ço  que  aquella  Caterina,  amiga  del  rector, 
volia  mortalment  mal  a  tots  los  relligiosos  en 
general,  per  ço  com  ells  cridaven  fort  après  lo 
dit  rector  de  ço  que  ell  tenia  una  amiga:  aquella, 
havent  fet  lo  pastiç,  e  l'hora  venguda  de  dinar, 
ella  dix  al  rector: — Mossenyer,  dinem-nos  abans 
que  sobrevingué  qualque  albardà. — Lo  rector  dix: 
— E  quin  albardà  nos  pot  arribar? — Na  Caterina 
respon: — Qualque  traydor  relligiós  qui  vindrà  e 
menjarà  del  pastiç: — Lo  rector  dix: — En  nom 
de  Déu,  Caterina,  anem  donchs  a  dinar. — En- 
continent, fra  Encelm,  que  començaven  ambdós 


C0NTRy4  FR/ÍRE  ENCELM  129 

asseure's  per  dinar,  envides  foren  asseguts  que 
vet-aci  arribats  fra  Companyó  e  son  companyó 
qui  molt  ardidament  trucaren  a  la  porta.  Lla- 
vors Na  Caterina,  corrent  a  la  porta,  esguardant 
per  los  forats  d'aquella  e  vehent  los  frares,  se'n 
vench  mig  morta  al  rector,  e'l  rector  li  dix: — 
— Qui  es  lla? — Na  Caterina  li  dix: — Aytal  mal 
com  a  la  porta  són  dos  relligiosos. — Lo  proverbi 
diu  bé  la  veritat,  (dix  lo  rector):  del  mal  que  hom 
ha  pahor,  d'aquell  meteix  mor.  —  Na  Caterina 
dix:— Per  la  Sancta  Passió  de  Déu!  ells  no  men- 
jaran ja  del  pastiç. — E  tantost  l'amagà  e  va 
obrir  la  porta.  E  vet-ací  los  framenors  qui  salu- 
daren lo  rector,  e  lo  rector  los  dix: — Mossenyers, 
jo  he  gran  desplaer  com  jo  no  haja  les  viandes 
per  a  tractar-vos  com  a  tals  senyors  se  pertany, 
mas  jo  no  he  altra  cosa  per  al  present  sinó  sar- 
dines salades.— Fra  Companyó  respon:— Mosse- 
nyer  rector,  vostra  bona  cara  e  bon  acolliment 
estimem  pus  que  les  bones  viandes. — Açò  dit, 
s'assigueren  a  taula,  e  fon  mès  un  tallador  ab 
set  sardines  denant  fra  Companyó  e  son  com- 
panyó, e  un  altre  tallador,  ab  altretant  de  sardi- 
nes, denant  lo  rector  e  Na  Caterina.  Vet-aci,  fra 
Encelm,  fra  Companyó  lo  qual  ab  lo  coltell  tallà 
lo  cap  a  una  sardina  e  après  que  ell  hach  menjat 
dos  o  tres  bocins  ell  prench  lo  cap  de  la  dita 
sardina  e  l'acostà  a  sa  orella  com  si  hagués  mos- 
trat que  la  sardina  li  responia  a  ses  demandes,  e 
dix  a  la  sardina: — Ço  que'm  dehits  responent-me 
jo  no  crech  pas  que  sia  així. — De  què  lo  rector 
e  Na  Caterina  eren  fort  meravellats,  vehent  Tacte 
que  fra  Companyó  fehia  a  la  sardina;  per  què, 
fra  Encelm,  après  que  fra  Companyó  hach  mcn- 


130  DISPUTA  DE  UASE 

jat  encare  dos  o  tres  altres  bocins,  de  bell  nou, 
prenent  lo  cap  de  la  sardina,  l'acostà  de  saau- 
rella,  e  dix: — Donna  Sardina,  jo  no  pusch  pensar 
que  ço  que'm  dehits  sia  veritat,  car  mossenyer 
lo  rector  no  es  pas  tal  que'm  fahés  aytal  cas. — 
Encontinent  que  Na  Caterina  ohí  aquestes  pa- 
raules, com  vós  sabets  que  les  fembres  volen 
tostemps  saber  les  coses  dubtoses,  ella  pregà  lo 
rector  que  pregàs  fra  Companyó,  e  aytambé 
ella  meteixa'l  pregava,  de  dir  de  què  era  son  par- 
lament ab  la  sardina.  E  fra  Companyó  fahent-se 
fort  pregar,  no  volent  res  dir  del  dit  parlament, 
li  dix: — Madona  Caterina,  no  us  cossirets  ja  de 
saber  mon  parlament  ab  la  sardina,  car  jo  li 
he  demanat  d'alguna  cosa  d'on  ella'm  respon.— 
Vet-aci  de  bell  nou  lo  rector  qui'l  pregà  fort  afec- 
tuosament.  E  no  volent  ne  podent  fra  Companyó 
contredir  als  prechs  del  rector,  dix-li  en  aixi: — 
Mossenyer,  jo  us  diré  lo  parlament  de  mi  ab  la 
sardina,  sots  tal  condició  emperò  que  si  la  sar- 
dina ha  dit  veritat  que  vos  no  la'm  celarets,  mas 
la'm  direts. — Encontinent  lo  rector,  jurant,  lo  hi 
va  prometre.  Llavors  fra  Companyó  recità  lo 
parlament  de  la  sardina,  dihent  així: — Mosse- 
nyer lo  rector,  jo  he  demanat  a  la  sardina  quin 
era  lo  pus  gran  e  lo  pus  gros  peix  qui  sia  en  la 
mar,  e  ella  ha'm  donat  per  resposta  que  hi  ha 
aixi  llonch  temps  que  ella  n'es  defora  que  no  li'n 
membre,  mas  que  jo  ho  haja  a  demanar  a  un 
congre  fresch  qui  esacens  en  la  casa  d' ençà  sinó  dos 
jorns  que  ell  es  eixit  de  la  mar,  e  m'ho  sabrà  dir. 
— Encontinent,  fra  Encelm,  vet-aci  lo  rector  qui 
ab  gran  ris  diu: — Per  lo  cors  de  tal,  la  sardina 
diu  veritat.  Llevats-vos,  Caterina,  e  aportats  lo 


COhITRA  FRARE  ENCELM  13^ 

pastiç.— E  llevant  les  sardines  de  dessus  la  taula, 
hagueren  bé  a  dinar.  Vet-aci,  fra  Encelm,  com 
vostres  relligiosos  esquiven  lo  peccat  de  glotonia. 
Car  a  fi  que  ells  pusquen  menjar  un  bon  bocí, 
caminen  dues   lleugues  senceres  a  trenca-coll.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«C ENYOR  ase,  en  veritat  fra  Companyó  fon  ben 
'^  subtil  en  trobar  així  sobtós  una  tal  argúcia 
o  cavil•lació  com  fon  aquella  que  mostrà  fahent 
semblant  que  la  sardina  li  parlava  per  venir  a  sa 
intenció  del  pastiç.  En  veritat,  pus  jo  us  oig  e 
pus  me  vé  en  volentat  d'ohir-vos  parlar:  car 
jo  us  jur  que  si  Déus  vos  hagués  creat  hom,  e  que 
haguessets  stat  prehicador,  jo  crech  que  tot  hora 
hagués  corregut  a  vostre  sermó,  leixant  los  altres 
prehicadors,  tant  es  lo  vostre  parlament  plasent. 
E  per  açò  jo  us  prech  que  us  placia  recitar-me 
l'historia  del  peccat  d'enveja  e  de  perea.* 


Del  sisè  e  setè  peccaís  mortals  qui  són  en- 
veja e  perea 

«■pRA  Encelm,  al  camp  de  Tarragona  hi  ha  una 
^  vila  a  les  montanyes  apellada  per  nom  Falcet, 
e  es  bona  vila  e  grossa,  e  poblada  de  bones  gents, 
e  pertany  al  comte  de  Prades,  al  qual  esdevench 
que  a  una  festa  de  Nadal  anaren  lla  per  prehicar 
dos  framenors  e  dos  frares  prehicadors:  lo  fra- 
menor  per  prehicar  lo  jorn  de  Nadal,  e  l'altre 


132  DISPUTA  DE  UASE 

lo  sendemà.  Encontinent,  fra  Encelm,  que  les 
festes  foren  passades,  los  frares  volent-se'n  re- 
tornar a  Tarragona  d'on  eren  venguts,  prenent 
comiat  del  Senyor  e  del  rector,  aquell  dix-los: 
—Senyors  relligiosos,  a  nosaltres  e  a  tot  lo  poble 
ha  plagut  vostra  seient  e  plahent  manera  de 
prehicar  e  perçò  sia-us  avinent  de  demanar-nos 
qualque  dò  qui  us  placia,  e  nosaltres  lo  us  dona- 
rem; mas  volem  que'l  frare  prehicador  demane 
lo  primer  dò,  e  après  demanarà  lo  framenor. — 
Sobtosament,  fra  Encelm,  que'l  frare  prehicador 
hach  ohit  açò,  dix  en  si  meteix: — Jo  he  fet  mal 
viatge,  car  si  jo  deman  lo  primer  lo  framenor  de- 
manarà pus  que  jo,  e,  ell  havent  pus  que  jo,  la 
mort  me  seria  mellor  que  la  vida:  mas  jo  sabré  pus 
que  no  ell. — E  lladonchs,  girant-se  vers  lo  comte, 
respon-li  dihent: — Senyor  comte,  jo  us  demanaré 
un  dò  ab  condició  que  la  cosa  que  jo  demanaré 
me  sia  donada  sens  tota  triga.— Ço  que'l  comte 
li  promès.  E  lladonchs  ell  li  dix:— Senyor,  jo  us 
deman  que'm  sia  donat  lo  doble  de  ço  que  us 
demanarà  lo  framenor. — E  lo  comte  lo  hi  acordà. 
Encontinent  que'l  fra-menor  hach  ohida  la  de- 
manda del  frare  prehicador,  ell  cuydà  morir 
d'enveja  e  desplaer,  dihent  en  si  meteix: — Mal 
encontre  pusca  haver  aquest  traydor  frare  pre- 
hicador; ell  haurà  lo  doble  de  tot  ço  que  jo  dema- 
naré, car  si  jo  deman  cent  florins  ell  n'haurà  dos- 
cents.  Adés  jo  desig  de  pus  tost  morir  content 
que  viure  mal  content. — A  les  hores  donchs  lo 
framenor  pensà  e  demanà  lo  dò,  dihent: — Senyor 
comte,  jo  us  deman  mantinent  que  us  placia  de 
faher-me  donar  bones  dues  centes  bastonades,  e 
en  açò  us  prech,  Senyor,  que  no  hi  haja  falla:  car 


CONTRA  FRARE  ENCELM  133 


açò  es  la  pus  gran  gràcia  e  recompensa  que'm 
pot  faher  en  aquest  món  vostra  Senyoria.— En- 
continent  lo  comte  dix  a  dos  escuders  qui  staven 
aprop  d'ell: — Anats  e  aportats  dos  bons  bastons 
de  nespler,  e  fahets-li  aquest  plaher  puys  que  ell 
ho  demana  ab  aixi  gran  devoció. — Après  que' Is 
dos  escuders  hagueren  aportat  dos  bons  bastons, 
ells  arraparen  lo  framenorper  la  caputxa  e  comen- 
çaren a  estrijolar-lo.  E  com  ells  hagueren  donat 
al  dit  framenor  cent  bastonades,  vet-aci  lo  frare 
prehicador  qui  comença  a  cridar,  dihent:— Ço  es 
assats,  Senyor,  car  lo  frare  menor  no  ha  demanat 
sinó  cent'  bastonades.— Quan  lo  framenor  ohí 
les  paraules  del  frare  prehicador,  dix  tot  supli- 
cant, plorant  e  cridant: — No  Senyor,  no  ascol- 
tets  gens  lo  frare  prehicador,  e  donats-me  altres 
cent  bastonades:  car  dues  centes  vos  n'he  dema- 
nat.—E  girant-se  vers  lo  frare  prehicador  li  dix: 
— Què  vos  sembla,  frare  prehicador,  del  dò  que 
jo  he  demanat?  Sembla'm  que  no  us  plau  pas 
molt:  vós  havets  per  vostra  cupiditat  demanat 
lo  doble  de  ço  qui'm  serà  donat,  e  per  ço  plau-me 
d'haver  mal  Nadal  a  fi  que  vóshajatspijors  Inno- 
cents e  pus  avols  estrenes. — Sobtanament,  fra 
Encelm,  que'l  framenor  hach  rehebuda  la  dita 
gràcia,  vet-aci  los  dos  escuders  qui  gafaren  lo 
frare  prehicador  per  l'escarcella  de  la  capa,  e  li 
donaren  quatre  centes  bastonades,  en  sort  que'l 
calgué  portar  sus  un  ase  a  la  ciutat  de  Tarra- 
gona. Vejats,  fra  Encelm,  com  vostres  relligiosos 
esquiven  lo  peccat  d'enveja.»/ 


134  DISPUTA  DE  L'ASE 


Fra  Encelm  parla  a  l'ase 

«C ENYOR  ase,  en  veritat  lo  frare  prehicador  fon 
•^  mal  avist  de  demanar  lo  doble  de  ço  qui  seria 
donat  al  framenor,  mas  la  traydora'  enveja  li 
féu  faher  açò,  e  la  cupiditat  d'haver  més  que'l 
framenor,  e  gens  no  pensava  a  ço  que  se'n  podia 
enseguir.  E  qui  no  sguarda  denant  si,  com  dehiets 
no  fa  gayre,  cau  enrere.  Per  què  jo  us  prech  que 
aquestes  histories  vos  abasten,  car,  puys  que  les 
afeccions  de  bastonades  son  vengudes,  nosaltres 
poriem  encare  venir  a  pijors  coses.  Retornem  a 
nostre  propòsit,  car  jo  us  vull  encare  provar  que 
entre  nosaltres,  fills  d'Adam,  som  de  pus  gran 
noblea  e  dignitat  que  no  vosaltres,  animals.  E  açò 
per  aytant  com  nosaltres  havem  seny  natural  e 
anima  inteliectiva,  e  vosaltres  no  havets  sinó 
un  poch  de  discreció  natural.» 


L'ase  respon  a  jra  Encelm,  parlant-li  de 
la  natura  dels  animals,  metent  cascun 
en  sa  natura. 

«xpRA  Encelm,  sembla'm  que  vós  sots  un  poch 
■*■  bajà.  Bon  hom  de  Déu!  ab  la  fi  que  conegats 
clarament  que  entre  nosaltres,  animals,  havem 
seny  natural  e  anima  intel•lectiva,  aixi  bé  e  mils 
que  vosaltres,  jo  us  faré  relació  d'alguns  actes 
de  nostres  animals,  per  los  quals  veurets  clarament 
vostre  dir  ésser  fals. 
Vejats,  fra  Encelm,  los  pollets  de  les  gallines 


CONTRA  FRARE  ENCELM  135 

e  de  les  perdius  com  encontinent  que  ells  són  des- 
clovats  corren  après  llur  mare,  e  quan  ells  veuen 
que  la  mare  fuig  e  ha  pahor,  ells  fugen  aixi  en- 
continent, tenint  lo  camí  de  la  mare;  e  menjen 
de  sobte  ells  meteixos.  E  si  per  ventura  se  per- 
dran, e  ouhen  la  veu  de  llur  mare,  ells  corren 
ivaçosament  e  venen-se'n  lla  aon  es  la  mare. 
Encare  més,  los  cavalls,  muls,  bous,  moltons, 
bochs,  gats  e  semblants  animals,  encontinent  que 
llur  temps  d'infantar  es  vengut,  vejats  com  ho 
fan  llurs  femelles,  sens  que  hajen  mester  de  ma- 
drones,  porgadores,  llevaneres  d'infants,  ne  que 
algú'ls  talle  lo  melich.  E  cerquen  encontinent  la 
pastura:  aixi,  tot  sobtat,  ells  meteixos  prenen 
la  mamella  e  mamen.  Och  encare  los  cans  e  los 
gats,  per  quina  discreció  e  diligència  no  porten 
llurs  fills  d'un  lloch  en  l'altre  ab  llurs  dents  tant 
gentilment  e  lleu  que  no'ls  fan  gens  de  mal?  E 
vosaltres,  fra  Encelm,  quan  sots  nats,  no  sabets 
pendre  la  mamella,  mas  al  contrari,  si  vostra 
mare  no  la  us  metia  en  la  boca,  morriets  de  set, 
e  no  podets  ne  sabets  menjar  neguna  vianda,  mas 
romanits  cinch  o  sis  mesos  que  no  vivets  sinó  de 
llet.  E  après  vostres  pares  e  mares  vos  masteguen 
vostra  vianda,  e  així  mastegada  la  menjats.  E  si 
vostres  pares  o  mares  se'n  fugen  per  qualque  es- 
pahordiment,  vosaltres  romanits  al  breçolsens  que 
sapiats  on  podriets  fugir  après  ells  així  com  fan 
los  pollets  de  les  gallines  e  perdius.  Vostres  feme- 
lles infanten  ab  gran  dolor  e  treball  e'ls  cal  lle- 
vaneres e  altres  per  tallar  lo  melich  a  vostres 
infants,  e  moltes  e  espesses  vegades  en  moren 
a  l'infantament.  E  açò  per  la  maledicció  que  Déus 
ha'ls  donada.  Och  e  pus,  les  femelles  de  nostres 


136  DISPUTA  DE  L'ASE 


animals,  après  que  elles  son  prenys,  no  voldrien 
acostar-se  al  mascle  per  tot  l'haver  del  món, 
sabent  que  ja  es  acomplit  ço  perquè  Dèu  donà 
la  conjuncció  del  mascle  ab  la  femella.  E  vostres 
fembres,  fra  Encelm,  no  fan  així,  ne  no'ls  plau 
en  res  la  condició  de  nostres  femelles,  ans  tot 
al  contrari:  car,  après  que  elles  son  prenys,  es  a 
les  hores  que  elles  requiren  l'home  pus  que  d'abans. 

Què  us  sembla,  fra  Encelm,  de  la  vera  amor 
que  serva  la  tórtora  a  son  mascle?  La  qual  quan 
es  mort  fa  molt  gran  dol,  e  no  reposa  ja  més  sus 
arbre  vert:  ne  no  beu  ayga  clara,  mas  tèrbola,  e 
si  ella  no  troba  ayga  tèrbola  l'enterboleix  ab  los 
peus  e  lladonch  beu.  E  puys  roman  vidua  tot  lo 
temps  de  sa  vida,  sens  que  vulga  pendre  marit. 
E  vostres  fembres,  fra  Encelm,  a  penes  es  podrit 
llur  marit  en  lo  fossar,  ans  se  poria  encare  faher 
morterol  de  llur  fetge,  que,  tot  sobtat,  cerquen  al- 
tres marits.  E  moltes  vegades,  fra  Encelm,  faran 
morir  llurs  marits  per  metzines  e  tuixech  que  elles 
los  fan  menjar,  per  poder  pendre  com  a  marit 
aquells  de  qui  són  enamorades.  Vejats  quina  dife- 
rencia hi  ha  d'una  amor  a  l'altra? 

Què  us  sembla  del  seny  e  discreció  de  l'orifany, 
qui  en  tots  sos  actes  e  fets  sembla  que  sia  filí 
d'Adam  en  totes  coses.?  Ço  es  assaber  que  ell  en- 
tengué e  conegué  totes  coses,  talment,  que  si  lo 
palafrener  o  vaylet  qui  li  dóna  a  menjar  ve  a 
morir,  ell  se'n  dónaaytant  d'enuig  e  despler  que 
està  dos  o  tres  jorns  que  no  vol  menjar  ne  beure, 
mostrant  senyal  de  tristor  per  l'absencia  del 
dit  vaylet. 

Què  us  sembla  aixi  meteix  del  seny  natural  de 
l'aguila.''  La  qual,  après  que  sos  polls  són   nats. 


CONTRyl  FRARE  ENCELM  1.37 


fa'ls  esguardar  contra  los  raigs  del  sol.  E  si  lo 
sguarden  e  vehuen  de  fit  en  fit,  ella  sab  que  són 
seus,  e  si'ls  veu  plorar  los  uylls  sab  que  són  bas- 
tarts,  e'ls  gita  encontinent  fora  lo  niu. 

Què  us  sembla  del  seny  de  l'esperver?  Lo  qual 
quan  vol  pendre  qualque  ocell  per  son  menjar, 
si  no'l  pren  ab  dues  volades,  no  li  va  pus  après, 
sabent  que  no  plau  ja  a  Déu  que'l  dit  ocell 
muyra.  Och  e  pus,  per  ço  com  lo  dit  esperver  es 
pohagrós,  ell  pren  totes  les  nits  un  ocell  e'l  té 
entre  sos  peus  per  tenir-los  caldament,  e  après 
al  matí  lo  j  aqueix  anar  sens  faher-li  negun  mal, 
mas  si  lo  dit  ocell  serà  pres  per  ell,  qualque  gran 
fam  que  haja,  no'l  voldria  haver  menjat,  ans  lo 
jaqueix  anar  sens  faher-li  negun  damnatge. 

Què  us  sembla  de  l'inteliigencia  del  cucut? 
Quan  esdevé  que'l  pare  d'aquell  es  fort  vell,  e 
que  totes  les  plomes  li  cauen  de  vellea  e  no  pot 
volar,  lladoncs  sos  íills  li  fan  un  bell  niu,  on 
lo  fan  reposar  e  li  aporten  a  menjar  tots  los  jorns, 
tro  a  ço  que  placia  a  Déu  que  ell  muyra. 

Què  us  sembla  del  camell?  Qui  per  cosa  del 
món  no's  vol  acostar  ne  haver  afer  ab  neguna  fe- 
mella qui  haja  hautafer  ab  son  pare,  e  les  coneix 
ab  la  flayra:  que  si  elles  s'acosten  a  ell  les  fa  fugir 
a  mossegades  e  reguitnades  ben  lluny  de  si. 

Què  us  sembla  del  juhí  del  bevre?  Lo  qual 
quan  veu  los  caçadors  qui'l  volen  pendre,  sabent 
que'ls  dits  caçadors  no'l  volen  pendre  sinó  per 
haver  sos  genitius  qui  són  bons  a  moltes  mede- 
cines, si  ell  coneix  que  no'n  pusca  scapar  sens 
ésser  pres,  Uadonchsellmeteix  ab  les  dentss'arren- 
ca  los  genitius  e'ls  jaqueix  als  caçadors,  volent- 
los  pus  tost  perdre  que   morir  o  perdre  la  vida. 


138  DISPUTA  DE  L'ASE 

Què  us  sembla  del  seny  del  pigot?  Lo  qual  no 
fa  son  niu  sinó  pe'ls  forats  e  clots  dels  arbres,  e, 
quan  s'esdevé  que'ls  dits  forats  o  clots  són  tancats 
per  alguns  fills  d'Adam  ab  ferre  o  altra  cosa,  ell 
aporta  encontinent  una  herba  la  qual  ha  tal 
virtut  que  tota  tancadura  la  qual  es  tocada  de 
la  dita  herba  s'obre  e  romp  encontinent;  e  la  dita 
herba  tocant  lo  clot  de  son  niu  tapat  e  tancat 
encontinent  s'obre  e  per  aquesta  rahó  la  dita 
herba  es  apellada  herba  pigotera. 

Què  us  sembla  del  seny  de  l'oronella?  La  qual  si 
los  uylls  haurà  hom  exorbat  a  sos  polls  aporta 
encontinent  una  herba  ab  la  qual,  havent  tocat 
los  uylls  de  sos  petits,  ells  obren-los  encontinent 
e  recobren  la  vista,  e  es  apellada  aquesta  herba 
d'oronelles  chelidonia. 

Què  us  sembla  del  seny  de  la  mustela,  la  qual 
lavors  que  vol  combatre  contra'l  serpent  s'em- 
bolcalla primerament  tota  de  ruda,  e  après  va 
a  menjar  de  la  rael  de  penicalt;  e,  açòfet,va  a  com- 
batre contre  la  serp?  Vets-lla  doncs  com  ella  dóna 
a  entendre  que  les  dites  herbes  han  força  e  valor 
contra  lo  verí  del  serpent. 

Què  us  sembla  del  seny  del  cei-vo,  que  quan 
veu  com  es  nafrat  per  qualque  caçador  de  qual- 
que sageta  enverinada,  encontinent  va-se'n  men- 
jar de  les  fulles  d'arbós  sabent  que  val  a  con- 
trastar lo  verí? 

Què  us  sembla  del  seny  dels  cans  e  dels  gats?  Los 
quals  quan  veuen  que  per  massa  menjar  lo  ventre 
los  fa  mal,  e'ls  causa  dolor,  encontinent  van-se'n 
menjar  diverses  herbes  qui  provoquen  a  ostech, 
sabent  que  la  mellor  medecina  qui  sia  al  món 
per  guarir  de  l'enfit  del  ventrell  es  lo  perbocar. 


CONTRA  FRARE  ENCELM  139 

Què  us  sembla  de  la  cig^onya,  la  qual  encon- 
tinent  que's  sent  constibada  o  dura  del  ventre, 
se'n  va  a  la  mar,  e  prenent  de  l'aygja  de  la  mar 
ab  lo  bech  se  n'omple  la  boca,  e  la's  met  part 
derrere  com  un  crestiri,  coneixent  que'l  crestiri 
es  perfeta  medecina  a  duresa  de  ventre? 

Què  us  sembla  del  seny  de  la  guineu?  La  qual 
quan  veu  que  no  troba  què  menjar,  e  no  pot  des- 
robar  les  gallines  de  les  gàbies  o  galliners  com 
ha  de  custuma,  gita's  al  mig  d'un  camp  en  terra, 
e  lla  sta  com  morta,  no  movent  ne  cap,  ne  peu, 
ne  coha,  ne  altre  membre  quisvulla:  talment  que, 
qui  la  veu  lladonchs,  creu  fermament  que  sia  morta. 
Lladonchs  los  corbs,  o  cucales,  passant  lla  prop 
e  vehent-la  per  terra  en  tal  manera,  pensant  que 
sia  morta,  devallen  e's  venen  posar  sus  son  ven- 
tre. A  les  hores,  madona  Na  Renart  aferra'ls 
ab  les  dents,  e  en  Uoch  que  aquells  ocells  li  eren 
aprop  per  a  menjar-lo,  ella  meteixa  al  contrari  los 
menja,  e  en  aquesta  manera  se  sadolla. 

Què  us  sembla  del  seny  de  la  perdiu?  La  qual, 
quan  veu  que'ls  caçadors  volen  pendre  sos  polls, 
crida,  e  encontinent  sos  polls  se'n  fugen,  e  ella 
fa  semblant  que  no  pot  volar,  e  vola  un  poch, 
puys  jaqueix-se  caure  en  terra,  e'l  caçador  ve- 
hent-la caure  corre  après  per  a  pendre-la  e  leixa 
los  polls;  aquella  vola  un  poch  més,  e  puys  deixa's 
de  bell  nou  caure  en  terra:  eixament  fatant  de 
vegades  aquest  acte,  tro  a  ço  que  veu  que  sos 
polls  se'n  sien  fugits,  e  sien  lluny  de  lla.  Lla- 
donchs ella  vola  à  tot  pler  e  se'n  va.  Per  aquest 
mijàella  defèn  sos  polls  que  no  sien  presos. 

Què  us  sembla  del  seny  de  l'aranya?  La  qual, 
quan  veu  que  qualque  mosca  es  sotspresa  en  sa 


140  DISPUTA  DE  L'ASE 


terenyina,  corre  encontinent,  e  la  primera  cosa 
que  fa,  ella  li  lliga  los  peus  e  les  mans  ab  fil  fort 
descapdellat  lo  qual  trau  de  son  ventre;  e  haver- 
la  ben  lligada,  lladonch  ella  menja-la,  sabent  que 
si  ella  no  la  lligava  se'n  poria  fugir  volant,  e 
aixi  seria  frustrada  de  sa  presa. 

Què  us  sembla  del  seny  de  la  grua,  qui  vetlla 
de  nit  ""ahent  bon  aguayt  de  pahor  que  no  sia 
pTesa?  E,  tement  que  no  sia  sobrepresa  de  la  sòn, 
ella  pren  una  pedra,  e  la  té  en  son  peu  sinistre, 
e  alça  lo  dit  peu,  tenint-se  sus  lo  peu  dret.  E  açò 
fa,  per  tal  que  si  la  sòn  la  sobreprenia,  cahent-li 
la  pedra  del  peu,  ella's  despertaria  per  la  cayguda 
de  la  pedra. 

Què  us  sembla  del  seny  del  gall?  Lo  qual  canta 
les  hores  de  la  nit  e  del  jorn  per  molt  bon  ordre, 
dihent  a  cascuna  hora  sa  oració  en  tots  los  quatre 
temps  de  l'any,  sens  que  ell  haja  mester  roUotge 
ne  que  calga  que  hom  lo  despert.  E,  quan  ell 
troba  qualque  bona  vianda,  encontinent  ell 
crida,  apellant  sa  companya  de  gallines,  c  no 
vol  menjar  fins  a  tant  que  elles  menjen  ensems 
ab  ell. 

Què  us  sembla  del  seny  del  gat?  Lo  qual  quan 
vol  faher  sa  femta,  furga  en  la  terra,  e  cobre 
fort  bé  e  diligentment  sa  femta,  a  fi  que  lo 
senyor  de  la  casa  no  sent  sa  pudor,  tement  que 
no'l  gitàs  defora  la  casa,  sentint  la  pudor  de  la 
dita  femta. 

Què  us  semble  del  seny  del  rossinyol?  Lo  qual 
canta  e  refila  tro  a  ço  que  vinga  a  cap  de  sa  in- 
tenció, e,  quan  ha  complit  sa  volentat,  no  canta 
pus;  mas  quan  la  femella  s'apropinca  d'ell  per 
ohir  son  cant,  en  lloch  de  cantar  ell  ronca,  sabent 


CONTRA  FRARE  ENCELM  141 

que  ella  no  li  consentiria  fins  après  aytal  lloança. 

Què  us  sembla  del  seny  del  ca  e  de  sa  vera  e 
bona  amor?  Lo  qual  per  un  plaer  sofir  cent  des- 
plaers: car  après  haver  una  vegada  menjat  lo  pa 
de  qualcun,  ja  mès  no  l'oblida,  ans  li  poriets donar 
cent  bastonades  que  gens  no  oblidarà  lo  benifet 
rehebut.  Vejats  donchs  quina  diferencia  hi  ha  de 
la  amor  de!  ca  a  la  amor  de  l'home:  car  al  ca  si 
vós  li  fahets  un  pler  li  poriets  faher  cent  desplaers 
après,  que  ell  los  endurà  tots,  havent  esguart  al  pler 
rehebut,  e  l'home  fa  lo  contrari,  car  fahets-li  cent 
voltes  grans  plahers,  e  après  fahets-li  un  petit 
desplaer,  oblidant  tots  los  rans  plers  rehebuts, 
vol  pendre  venjança  del  petit  desplaer  a  ell  fet. 

Què  us  sembla  del  seny  del  cranch?  Lo  qual  quan 
esdevé  que  vol  menjar  la  nacra  on  se  fan  les  per- 
les, estant  la  nacra  oberta  per  ço  com  ella  no 
viu  sinó  de  l'ayga  de  la  mar,  ell  ve  gint,  gint,  e 
aporta  una  pedra,  e  apropinquant-se  de  la  nacra 
gita  la  pedra  dedins  aquella,  e  llavors  la  menja: 
coneixent  que  si  no  fehia  així,  la  nacra  se  clou- 
ria encontinent,  e  no  hauria  poder  de  faher-li 
negun  mal. 

Vos  sembla,  donchs,  fra  Encelm,  que'ls  actes 
dessus  dits  sien  de  seny  e  d'enteniment?  Certes 
och,  e  si  voldrets  dir  veritat  vós  serets  de  mon 
parer,  ço  es  assaber,  que  los  dits  animals  han 
seny  e  ànima  inteliectiva  aixi  bé  e  mills  que  no 
vosaltres.  E  no  vull  faher  llonch  discurs  de  molts 
altres  animals,  com  d'alguns  escarabats  e  altres, 
los  quals  quan  veuen  que'ls  fills  d'Adam  los  to- 
quen, de  pahor  que  ells  han  de  rehebre  dam- 
natge,  fan  semblant  que  són  morts,  plegant  peus 
e  mans,  talment  que  diriets  que  són  morts,  e 


142  DISPUTA  DE  UASE 


après  quan  no  senten  pus  neguna  persona  lle- 
ven-se, e  se'n  van  a  llurs  afers.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«Cenyor  ase,  una  altra  rahó  per  provar  que 
'^  nosaltres  som  de  pus  gran  noblesa  e  dignitat 
que  vosaltres  es:  per  ço  com  nosaltres  som  fort 
nets  en  nostres  festes  e  habillaments,  e  portem 
ab  nós  diverses  bones  olors,  molts  perfums  bé 
flayrants,  e  vosaltres  sots  privats  e  freturejants 
de  tota  netedat,  e  sots  bruts,  sutzeus  e  pudents. 
E  esguardats  en  vós  meteix  primerament:  vostre 
ventre  e  vostres  cuixes  són  plenes  de  fém,  pixats 
e  sutzura;  vostres  uylls  llagremejants  e  leganyo- 
sos,  e  la  boca  vormosa  e  plena  de  baves.  Donchs 
apar  assats  que  ço  qre  jo  he  dit  es  veritable.» 

L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«■pRA  Encelm,  qui  mal  diu,  ohir  ho  vol.  Jo  us 
^  he  parlat  fins  ací  cortesament,  mas  puys  que 
m'havets  injuriat  o  blasmat,  jo  us  pagaré  ab  tor- 
nes, e  si  diré  tostemps  la  veritat.  Car  lo  prover- 
bi diu:  aytal  compte  que't  fa  ton  compare,  atretal 
li'l  faces.  Bon  hom  de  Déu!  Aytant  com  parlats, 
altre  tant  errats,  e  ço  de  què  vos  Uohats  torna's  a 
vostra  deshonor.  Car  jo  veig  que  vostres  uylls 
son  pus  lleganyosos  e  plorants  que  no  són  los 
meus;  e  mes  baves  cauen  a  terra,  e  les  vostres 
romanen  sus  la  vostra  barba.  E  tots  los  béns  e 
plahers  que  havets,  e  delits,  e  bones  odors,  no'ls 


CONTRA    FRARE  ENCELM  143 


havets  sinó  per  nosaltres,  animals.  E  declarar- vos 
he  lo  tot  distinctament.  La  cera,  de  la  qual  vos 
enllumenats,  la  prenets  de  nostres  abelles  o  mos- 
ques de  mel,  e  així  meteix  la  mel  ab  la  qual  fahets 
vostres  confitures.  La  seda  de  què  vos  vestits,  la 
prenets  de  nostres  vermens  o  cuchs  qui  la  fan, 
com  vos  he  recitat  amplament  aci  dessus.  L'al- 
mesch  lo  prenets  de  nosaltres,  animals,  e  no  es 
sinó  una  superfluitat  de  sanch  qui's  congria  dedins 
alguns  postermaments  dels  dits  animals,  e  quan 
l'almesch  es  perfet,  les  postermes  s'inflen,  e 
llavors  los  dits  animals  se'n  van  a  les  roques 
aspres  e  dures,  e  tant  se  freguen  e  graten  que'ls 
dits  postermaments  per  lo  frech  que  ells  fan  cauen 
a  terra,  e  vosaltres,  fills  d'Adam,  los  prenets  e'ls 
estojats  per  faher  vostres  bones  olors.  L'algalia 
es  suhor  de  nostres  animals,  qui's  fa  entre  les 
cuixes,  e  vosaltres  la  metets  sus  vostres  barbes, 
e  en  vostres  vestiments.  L'ambre  es  femta  de 
nostres  animals  e  vosaltres  vos  en  perfumats  per 
tolre  la  pudor  de  vostra  suhor  e  sutzura.  Les  per- 
les, de  les  quals  vos  aornats  a  les  festes,  les  pre- 
nets de  nostres  animals  de  la  mar,  ço  es  assaber, 
de  los  nacres.  Com  vos  gosats  donchs  solament 
gloriejar  de  ço  que,  per  rahó,  nosaltres,  si  voliem, 
nos  en  poriem  llohar  ab  veritat.'  E  sguardats,  fra 
Encelm,  quina  diferencia  hi  ha  de  vostra  sanch 
a  la  nostra,  de  vostra  suhor  a  la  nostra  e  de  vostra 
femta  a  la  nostra.  Vostra  sanch,  si  après  que 
serà  eixida  de  vostre  cors  es  lla  un  jorn,  put  molt 
fort,  e  fa  gran  corrupció  en  l'ayre,  talment  que 
moltes  vegades  per  tal  corrupció  s'engenra  la 
pestilència  si  la  sanch  serà  en  gran  quantitat, 
així  que  pot  esdevenir  per  batalles;  nostra  sanch 


144  DISPUTA  DE  UASE 


es  altnesch,  lo  qual  vosaltres  metets  en  vostres 
viandes,  beuratges  e  confitures  e  la  metets  en 
vostres  vestedures  per  cobrir  la  avol  olor  de 
vostra  pudent  suhor,  la  qual  es  generalment 
pudent,  e  si  no  la  toliets  en  vindria  moltes  ve- 
gades a  vosaltres  mateixos  abominació.  Nostra 
suhor  es  algalia,  la  qual  vos  metets  sus  vostres 
barbes.  De  vostra  fempta  no'm  cal  gens  parlar, 
car  vosaltres  meteixos  vos  en  tapats  lo  nars,  e  vos 
en  vé  gran  horror  e  abominació.  De  la  nostra, 
ço  es  ambre,  lo  qual  menjats  en  diverses  medeci- 
nes, e'l  metets  en  botons  d'or  e  d'argent,  ab  la  fi 
que  vostres  vestedures  hajen  bona  odor.  E  no 
dich  pas  solament  que  entre  nosaltres,  animals, 
som  de  pus  gran  noblea  e  dignitat  que  vosaltres, 
mas  encara  los  arbres,  herbes  e  plantes;  e  us  vull 
lo  tot  declarar  distinctament.» 

L'ase  diu  a  fra  Encehn,  com  los  homens 
son  fets  al  contrari  dels  arbres 

«ÜRA  Encelm,  los  mellors  e  pus  sabis  dels  fills 
*^  d'Adam,  ço  es  assaber  los  filosophs,  dihen 
que  vosaltres  sots  arbres  celestins,  arbres  reverse- 
jats.  Car  aixi  com  los  arbres  terrenals  han  e  tenen 
llurs  soques  e  rahels  en  terra,  vosaltres  tenits 
vostra  soca,  ço  es  assaber  lo  cap,  e  les  rahels 
qui  son  los  cabells  e  la  barba,  alt  vers  lo  cel,  e  les 
branques  eixament,  qui  son  los  braços,  les  cuixes 
e  les  cames,  ab  les  rametes,  ço  es  assaber  los  dits 
de  les  mans  e  dels  peus;  e  del  mig  de  les  branques 
surt  vostre  fruyt,  ço  es  assaber  de  la  natura  de 
la  fembra.  Vejats  donchs,  fra  Encelm,  quina  dife- 
rencia hi  ha  dels  arbres  celestins,  qui  són  los  fills 


CONTRA   FRARE  ENCELM         145 

d'Adam,  als  arbres,  plantes  e  herbes  terrenals. 
Esguardats-vos  vosaltres,  qui  sots  arbres  celestins, 
quan  esdevé  que  per  la  calor  del  sol  o  del  foch 
sots  scalfats,  quina  suhor  ix  de  vosaltres,  e  quina 
olor  ha?  E  sguardats  les  roses,  flors  de  toronger, 
flor  de  murtra,  quan  són  escalfades  per  la  calor 
del  foch  en  l'alambi,  quina  suhor  ix  d'elles  e 
quina  olor  ha.  Och  encara,  fra  Encelm,  esguardats 
quina  llecor  surt  de  vosaltres,  arbres  celestins, 
e  trobarets  que  no'n  surt  altra  cosa  mas  solasutzura 
de  l'aurella  e  dels  uylls.  E  dels  arbres  terrenals 
en  surt  aquestes  llecors,  ço  es  assaber:  balsem, 
oli  d'oliva,  oli  de  nous,  oli  d'ametlles,  oli  d'a- 
najús  e  moltes  altres  llecors,  les  quals  han 
en  elles  moltes  e  diverses  proprietats  e  virtuts, 
qui  valen  a  moltes  e  diverses  malalties,  segons 
que'ls  autors  e  doctors  en  Medecina  ho  escriuen. 
Les  quals,  si  jous  les  volia  particularment  de- 
clarar, ço  seria  cosa  fort  llonga.  Encare  més,  fra 
Encelm,  esguardats  vosaltres,  arbres  celestins, qui- 
nes superfluitats  gitats  de  vosaltres  meteixos. 
Vós  sabets  ja  que  no  gitats  sinó  vorm,  escopina, 
orina,  sutzura  e  femta,  e  totes  tals  superfluitats 
qui  surten  de  vosaltres  son  pudents  e  molt  abo- 
minables. Quant  es  de  la  olor,  e  a  açò  no  podets 
contradir,  les  superfluitats  que  giten  los  arbres 
terrenals  son  nobles  e  precioses  gommes,  aixi 
com  benjuí,  almastech,  encens,  mirra,  oli,  rehina, 
e  moltes  altres  de  les  quals  vos  perfumats,  a  les 
festes  e  banquets,  per  tolre  la  pudor  de  vostra 
suhor.  E,  per  les  grans  virtuts  e  proprietats  qui 
han  les  susdites  superfluitats  dels  arbres  terrenals, 
venen-se  a  gran  preu  entre  los  fills  d'Adam,  car 
lo  benjuí  val  sovint  tres  centes  lliures  lo  quintar. 


146  DISPUTA  DE  L'ASE 

e  l'almastech  cent  lliures,  e  així  valen  les  altres 
pus  o  menys.  E  quant  es  delessuperfluitatsdessus 
dites,  fra  Encelm,  jo  voldria  que'm  diguessets 
quines  virtuts  ne  quines  proprietats  han,  ne  a  què 
son  bones,  a  quin  preu  se  venen,  e  què  se'n  fa.» 

Dels    fruyts   que    produeixen   los    arbres 
terrenals 

«TANCARÉ  més,  fra  Encelm,  coneixerets  los  fruyts 
-^  que'ls  arbres  terrenals  produeixen  de  llurs 
cossors,  los  quals  son  de  gints  colors,  bones  odors, 
e  sobiranes  sabors.  E  ben  sovint  los  fills  d'Adam 
los  porten  en  llurs  mans,  olorant-los  e  flayrant 
per  llur  delitança,  e'ls  metenen  llurs  cofrens  entre 
llurs  vestiments  ab  la  fi  que  ells  hajen  bona  olor, 
aixi  com  són  are:  toronges,  llimones,  codonys, 
peres,  pomes  e  altres  semblants.  E  vosaltres,  fra 
Encelm,  qui  sots  arbres  celestins,  quin  fruyt  pro- 
duhits  de  vostres  cossors?  Diguets-me:  per  què  us 
callats?  Jo  crech  que  us  callats  per  la  vergonya 
que  havets  de  nomenar  lo  fruyt  que  produhits. 
No  us  cal  ja  haver  vergonya,  car  tot  hom  sab 
assats  que'l  fruyt  que  produhits  e  ço  qui  es  en- 
genrat  en  vostre  cors  son  los  vermens  ejavehets 
quan  los  premets  quin  such  n'ix,  sinó  fanch  e 
sanch.  Los  fruyts  dels  arbres  terrenals  quan 
són  premuts,  esguardats  quin  such  n'ix.  Lo  such 
dels  rahims  premuts  es  noble,  e  semblantment 
de  l'oliva,  de  les  toronges  e  llimones  qui  eixament 
son  fruyts  dels  arbres  terrestres  així  com  pebre 
e  altres  species,  e  si  jo  volia  parlar  competent- 
ment d'açò,  ço  seria  llonga  cosa.  Och  e  pus,  fra 


CONTRA   FRARE  ENCELM  147 

Encelm,  esguardats  los  arbres  terrenals  que  no 
solament  estant  vius  han  virtut  e  proprietats, 
mas  encare  après  que  són  morts  e  sechs  han  nobles 
proprietats  e  virtuts  així  com  vehets  tots  los 
jorns  per  clara  experiença:  com  es  l'arbre  d'acever, 
lo  qual  après  que  es  mort  e  sech,  hom  ven  lo 
quintar  espesses  vegades  a  vuit  franchs;  així  ma- 
teix l'arbre  de  sandal,  l'arbre  de  canyella,  e  molts 
altres  arbres  dels  quals  jo'm  call  per  faher  curt 
mon  parlar.  E  vosaltres,  qui  així  com  dihets  sots 
arbres  celestins,  après  que  sots  morts,  quin  profit 
pot  hom  faher  de  vostre  cors?  Ne  a  què  es  bo?  A 
què  val?  Certes  a  res,  mas  quan  es  viu  es  malas- 
truch  e  pudent,  e  quan  es  mort  es  encare  pijor. 
E,  si  no  era  mès  e  celat  sots  terra,  faheria  tant 
de  corrupció  en  l'ayre   que  guastaria  lo  món.» 


L'ase   diu    lo    profit   qui's    segueix   dels 
arbres  terrenals 

o^ós  porets  sus  are  dir,  fra  Encelm,  que  jo  no 
he  nomenat  sinó  los  pus  nobles  arbres  qui 
són  per  tot  lo  món,  e  que  gens  no  he  nomenat  los 
arbres  de  baixa  condició.  Perquè  jo  us  responch 
e  dich  que  no  hi  pot  haver  al  món  arbre  de  tant 
vil  condició  com  aquell  qui  no  fa  flor,  fruyt  ne 
ombra,  lo  qual  no  es  bo  sinó  a  fer  foch:  sapiats 
que  del  foch  que  fa,  se'n  segueix  molt  de  profit 
e  utilitat,  així  com  tolre  la  corrupció  de  l'ayre, 
escalfar  aquells  qui  han  gran  fret,  coure  les  vian- 
des, fer  claretat  en  l'obscuretat,  e  donar  vida  al 
món,  car  sens  foch  null  hom  no  poria  viure,  e  lo 


148  DISPUTA  DE  L'ASE 


foch  meteix  no  poria  viure  al  món  si  no  eren  los 
dits  arbres.» 


L'ase  declara  com  entre'ls  fills  d'Adam 
no  hi  ha  neguna  diferencia  de  lo  un 
a  l'alire 

«IVf  AS,  fra  Encelm:  parlats  així,  vosaltres  rre- 
^^^  teixos,  dels  pus  nobles  arbres  celestins  qui 
sien  al  món,  així  com  es  lo  Papa,  los  reys,  los 
emperadors  e  altres  prínceps  e  senyors?  Ha-hi 
en  ells  qualque  virtut  o  proprietat  en  pus  que  als 
simples  arbres  celestins,  ço  es  assaber  los  fills 
d'Adam  de  simpla  e  baixa  condició?  E  vós  veurets 
clarament  que  tots  són  en  un  meteix  grau  quant 
es  per  les  coses  dessus  dites.  E  no  hi  ha  neguna 
diferencia  dels  pus  nobles  als  pus  vilans,  ne  en 
llur  vida  ni  après  llur  mort.  Donchs,  fra  Encelm, 
per  aquesta  declaració,  vós  podets  ésser  certificat 
e  es  palès  que  nostres  animals  són  de  pus  gran 
noblea  e  dignitat  que  vosaltres  no  sots.  E  pertant 
si  havets  altra  rahó  per  provar  lo  contrari,  hajam- 
la  e  jo  us  faré  la  resposta  deguda  e  tant  clara 
que'n  serets  content.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 


«Cenyor  ase,  l'altra  rahó  per  la  qual    es  cosa 

^  digna  e  justa  que   nosaltres  siam  vostres 

senyors  e  vosaltres  nostres  servidors  es:  que  nos- 


CONTRyí   FRARE  ENCELM  149 

altres  havem  diverses  sciencies,  specialment  la 
sciencia  d'astrologia,  per  la  qual  nosaltres  sabem 
moltes  coses  qui  són  a  venir,  e  açò  es  un  grau  de 
dignitat  divinal.  Car  ço  es  una  cosa  certa  e  conegu- 
da a  tot  hom  que  null  hom  no  sap  l'esdevenidor 
sinó  Déu  sol;  mas  nosaltres  per  la  dita  sciencia 
podem  saber,  e  de  fet  sabem,  moltes  coses  esde- 
venidores, mas  no  totes,  car  saber-les  totes  no 
pertany  sinó  a  un  sol  Déu,  e  en  vosaltres  no  hi  ha 
res  de  tot  ço,  car  no  sabets  sinó'l  present,  e  açò 
esdevé  per  aytant  com  vosaltres  sots  bèsties 
irracionals,  ço  és  assaber  sens  enteniment  o  rahó.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«"PRA  Encelm,  vostre  oltracuydament  vos  fa 
■*■  molt  feixugament  fallir.  Per  un  poch  de 
sciencia  d'astrologia  que  Déu  vos  ha  donat, 
havets  pres  tant  de  sobergaria  e  d'orgull  que  null 
hom  no  pot  viure  ab  vosaltres,  e  comparant  ço 
que  sabets  de  la  dita  sciencia  a  ço  que'n  saben 
nostres  animals  és  vera  truferia.  E  noresmenys 
per  açò  no's  donen  vana  glòria  així  com  vós  qui, 
per  la  profecia  que  havets  feta,  per  ço  com  tot 
allò  que  havets  mès  en  la  dita  profecia,  o  la  més 
part,  es  sdevengut  al  món,  havets  pres  així  gran 
altivitat  que  null  hom  no  us  pot  parlar.  Jo  us 
dich  en  veritat  que  no  solament  nostres  animals 
vos  sobrepugen  en  la  dita  sciencia,  mas  encara 
jo,  qui  só  un  dels  pusmalastruchs  qui  sienal  món, 
me  n'entench  mills  en  la  dita  sciencia  que  vosal- 
tres no  fahets.  E  vos  dich  que  quan  vostra  pro- 


150  DISPUTA  DE  L'ASE 


fecia  me  vench,  no  fa  pas  molt  temps,  a  mans, 
jo  pensí  de  fer-ne  un'altra  de  ço  qui  deu  sdevenir 
a  les  partides  d'Aragó,  Cathalunya,  Toscana, 
Llombardia,  Castella  e  altres  províncies.  E  vehent 
en  vostra  profecia  com  lo  scisma  devia  passar,  e 
devia  ésser  ver  Papa  un  de  la  Colonna,  en  aquell 
passatge  al  començament  de  la  profecia,  on  vós 
dehits: 

—Abandonada, 
Vituperada. 
Serà  la  sposa 
Qui  blanca  rosa 
Era  nomnada. 
E  pus  privada 
De  sa  corona 
La  ffran  colona 
Serà  Provença 
Ab  sa  potença 
Metre  en  casa. — 

jo  volguí  saber  lo  fet  d'aquest  Papa  e  d'aquest 
emperador,  e  dels  tres  de  l'Imperi,  e  de  Turquia, 
e  custuma  e  Reyalme  de  Llombardia,  e  ço  qui's 
sdevendria  d'ells.» 


L'ase  parla 

«tTNCONTiNENT,  fra  Encclm,  que  jo  sguardí  la 
■*-'  disposició  del  cel,  e  de  les  planetes  com  se 
governen,  e  de  fet,  donant  juhí  segons  la  dis- 
posició del  cel,  jo  fiu  una  profecia  en  rims, 
la  qual  jo'm  scé  tota  de  cor,  mas  per  no  donar 
enuig  al  molt  alt  e  poderós  Príncep  lo  Rey  nostre 


CONTRA  FRARE  ENCELM  151 

Senyor  qui  es  ad  present,  me'n  vull  callar,  car 
tant  meteix  no  l'entendria  sens  glosa.» 

Encontinent  que  l'ase  hach  dit  aquestes  pa- 
raules vet-aci  lo  Rey,  lo  qual  tot  gojós  dix: 


Lo  Rey  diu  a  l'ase 

«"Dell  responent:  plau-nos  d'ohir  la  vostra  pro- 
*^  fecia  a  fi  que  fra  Encelm,  vehent  vostra soti- 
litat  d'enteniment,  acale  un  poch  la  bandera  de  sa 
glòria,  e  així,  en  nom  de  Déu,  pensats  de  pronun- 
ciar-la valentment  a  nós  e  a  nostres  venerables 
e  honorables  barons.» 

Après  que  l'ase  hach  ohit  aquestes  paraules, 
encontinent  ab  gran  gosadia,  parlant  fort  alta- 
ment, comença  a  dir  la  profecia  per  ell  feta  en 
la  manera  qui's  segueix. 


Aquesta  es  la  profecia  feta  per  Vase  par- 
lant de  les  coses  que's  deuen  seguir  en 
les  terres  damunt  dites. 

«En  nom  de  la  essència 
Prima  intelligença, 
Comença  la  meu  eloquença 
Un  poch  scura. 


152  DISPUTA  DE  UASE 


Tot  ÇO  que  la  scriptura 
Tenia  sots  figura 
De  bé  e  de  malura, 
Farà  la  mostra. 


^ 


La  bistia  feresta, 
Exint  de  la  foresta, 
Darà  molta  tempesta 
Al  consistori. 

lij 

La  gran  virtut  divina 
Sots  la  negra  cortina, 
Darà  cruel  ru3ma 
A  gent  francesa. 

iij 

Ladonchs  serà  sotsmesa 
La  dita  gent  francesa 
Per  la  real  noblesa 
D' Anglaterra. 


CONTRA    FRARE  ENCELM  153 


Mil  cccc.  noranta 
Regnarà  la  infanta; 
La  terra  tota  quanta 
Serà  torbada. 

vj 

Per  la  gran  subjugança 
Lexant  l'amistança, 
Rebel•lant  pendrà  lança 
Del  foch  la  illa. 

vij 

La  sua  gent  unida 
De  nit  e  jorn  guarnida, 
Lançarà  la  partida 
De  Catalunya. 

viij 

Ladonchs  la  gent  lombarda 
Ab  companya  pilarda 
Darà  la  sua  lança  parda 
Al  gran  vicari. 


154  DISPUTA  DE  VASE 


Dins  àries  lo  signe 
La  planeta  maligne, 
Farà  lo  rey  indigne 
De  senyoria. 


Lo  cel  me  fa  proferia 
Que  sots  falsa  cuberta 
Ladonchs  serà  deserta 
La  Ciutat  negra. 

xj 

No  fuig  si  bé  demora 
Aycella  cruel  hora 
Seràs  gitada  fora 
De  senyoria. 

xij 

Sota  un  falç  guiatge 
Qui's  darà  al  missatge, 
Serà  fet  gran  damnatge 
poch  vescompte. 


CONTRA    FRARE  ENCELM  155 

xiij 

Lo  cel  veig  que  comanda 
Que  molta  sanch  s'espanda, 
E  de  cascuna  banda 
Morrà  molt  poble. 

xiv 

Après  la  gran  pelea, 
Un  lop  sots  pell  d'ovella 
Farà  en  la  església 
Un  novell  scisma. 


La  stela  no  redona 
Més  semblant  de  colona, 
Veurà  molta  persona 
Sus  alt  en  l'ayre. 

xvj 

Gitant  raigs  variables 
E  molt  spaventables, 
Los  mals  inconporables 
Vindran  en  terra. 


156  DISPUTA  DE  L'ASE 


XVlj 

Foch  correrà  per  l'ayre 
Mas  no  durari  gayre; 
Ladonchs  prenets  repayre 
Ins  les  esglésies. 

xviij 

Les  mosques  de  lur  terra 
Exint,  faran  gran  guerra, 
Si  mon  saber  no  erra, 
En  la  Borgunya. 


Veureu  ab  gran  baralla 
Steles  fer  batalla; 
Ladonchs  la  cruel  playa 
Vendrà  en  terra. 


Veureu  fill  contra  pare 
E  filla  contra  mare, 
La  sor  contra  son  frayre 
Fer  testimoni. 


CONTRA  FRARE  ENCELM  157 

xxj 

La  divinal  potença 
Ha  feta  providença, 
Que'l  mal  de  pestilença 
Vesit  la  terra. 

XX  i j 

Après  del  bon  Baptista 
Sots  manera  sofista, 
Serà  nova  conquista 
En  la  Turquia. 

xxiij 

En  la  dessus  dita  terra, 
Si  mon  saber  no  erra. 
Durarà  la  guerra 
Quatorze  mesos. 

xxiiij 

L'anamistat  antiga 
A  fer  pau  se  obliga, 
E  fermada  la  liga 
Faran  l'armada. 


158  DISPUTA  DE  UASE 


XXV 


E  venint  la  novella 
De  la  bella  puncella, 
Ladonchs  la  bruta  vella 
Serà  desfeta. 

XX  vj 

Lo  cel  veig  ja  plora, 
Aycella  cruel  hora, 
No  fuig  si  bé  demora, 
La  gran  tempesta. 

xxvj 

La  ribalda  trixayre 
Après  la  mort  del  frayre, 
A  despit  de  sa  mayre 
Serà  novia. 

xxviij 

E  passada  la  festa, 
Per  la  falca  requesta 
Serà  mal  e  tempesta 
En  lo  realme. 


CONTRA  FRARE  ENCELM  159 

xxix 

Saturnus  veig  crida 
Que  sia  derenclida 
E  sia  esmarrida 
XXV j.  mesos. 

XXX 

Ladonchs  la  bella  nina 
Demostrant  sa  baguina, 
Darà  falsa  canina 
Al  noble  compte. 

xxxj 

Ans  de  la  primavera, 
Aycella  gran  riera 
Farà  après  la  ribera 
Un  poch  de  dampnatge. 

xxxij 

E  lo  cel  me  demostra 
Que  en  la  terra  nostra 
Sia  nova  emposta 
De  longa  guerra. 


160  DISPUTA  DE  UASE 


XXXll] 

Sots  simbell  d'oradura 
Exirà  de  clausura 
Ab  burell  vestidura 
Aycell  gran  comte; 

xxxiiij 

E  lo  gran  conestable 
Hi  serà  favorable; 
Del  loch  menys  stimable 
Lo  traurà  defora. 

XXXV 

L'esposa  desmarrida 
Serà  de  joy  vestida 
Après  sia  unida 
La  sua  companya, 

xxxvj 

La  profecia  manda 
Que  port  al  cap  garlanda, 
E  de  cascuna  banda  • 
Sia  aymada. 


CONTRA   FRARE  EN C ELM  161 

xxxvij 

Veureu  sa  fortalesa 
En  breu  tornar  flaquesa; 
Per  la  culpa  comesa 
Serà  punida. 

xxxviij 

Ladonchs  alçant  bandera 
Lo  gran  duch  de  Bavera 
A  la  gent  de  sant  Pere 
Farà  dampnatge. 

xxxix 

Omplint  la  buyda  bossa 
La  vostra  real  mossa 
Dins  en  Seragossa 
Pendrà  corona. 

xl 

Lo  cel  no  li  ajuda 
Saturnus  la  tremuda 
Faent-la  estar  muda 
De  senyoria. 


162  DISPUTA  DE  L'ASE 

Xlj 

Après  la  cruel  'jornada 
Vehent-se  derrocada, 
Starà  amargada 
xxüj.  mesos. 

xlij 

Ladonchs  en  la  verdesca 
Serà  l'horrible  tresca 
De  la  gent  barbaresca 
Al  mig  de  la  horta. 

xliij 

La  porta  veig  uberta, 
La  terra  veig  deserta, 
Los  frayles  sens  offerta 
Qui  canten  missa. 

xHiij 

Volarà  sense  ales 
Lo  gran  princep  de  Gales 
Rompent  les  portes  etales 
A  gent  francesa. 


CONTRA   FRARE  ENCELM         163 

xlv 

No  pas  com  a  cossari 
Ne  com  a  propietari, 
Mas  com  a  vicari 
Del  major  bisbe. 

xlvj 

E  celi  de  Pampalona, 
Segons  lo  cel  ordona, 
Alçarà  sa  scona 
Contra  la  França. 

xlvij 

La  nostra  Catalunya, 
Si  d'açò  no's  lunya. 
Cove  que  lo  rey  munya 
La  lur  gran  bossa. 

xlviij 

Repicant  la  campana, 
Vostra  gent  catalana, 
Tots  armats  en  la  plana 
Faran  la  mostra. 


164  DISPUTA  DE  L'ASE 

xlix 

Veureu  ladonchs  la  poncella 
Pintant  sa  força  bella 
Per  la  bona  novella 
De  Anglaterra. 

1 

Segons  lo  cel  m'ensenya, 
Cove  que  molt  strenya 
Cella  gent  de  Cerdenya 
Gent  cathalana. 


Seran  moltes  revoltes, 
Après  peytes  e  grans  coltes 
Seran  les  testes  toltes 
A  dos  grans  mestres. 


Hj 


Tornarà  l'habitatge 
Per  la  guerra  salvatge 
En  los  horts  com  a  boscatge 
En  cella  hora. 


CONTR/1  PR^RE  JJ^jCELM  165 

liij 

E  la  blanqueta  rosa 
Al  bras  de  la  sposa, 
Farà  guerra  e  nosa    • 
A  la  vermella. 

liiij 

E  Gènova  la  gaya 
Ferida  de  greu  playa, 
Serà  feta  rondaya 
Per  tota  terra. 

Iv 

Sots  bona  confiança 
Luca  pendrà  pesança 
E  farà  tal  venjança 
La  flor  del  lir. 

Ivj 

E  l'aguila  mesquina 
Venint  com  a  gallina 
Sots  l'ombra  leonina 
haurà  pressura. 


166  DISPUTA  DE  L'ASE 

Ivij 

Estarà  subjugada 
La  trista  menyspreada; 
Son  mal  haurà  durada 
Mija  setmana. 

'  Iviij 

Puys  realment  vestida 
De  molta  gent  seguida, 
Mantindrà  la  partida 
Del  gran  imperi 

lix 

Lx)  florí  de  Florença 
Mare  de  la  prudença, 
Pels  seus  rebrà  off  en  ça 
En  cella  hora. 

Ix 

E'l  bras  de  la  colona, 
De  la  sglesia  corona. 
Alçarà  sa  scona 
Lo  gran  Imperi. 


CONTRA  FRARE  ENCELAf  167 

Ixj 

Segons  lo  cel  comanda, 
Ell  farà  gran  demanda 
Per  haver  la  garlanda 
De  Lombardia. 

Ixij 

Venècia  la  gaya 
Per  la  nova  baraya, 
Entrarà  en  batalla 
Contra  l'imperi. 

Ixiij 

Lo  cel  dona  sentencia 
Que'n  breu  reben  offença 
Verona  e  Vicença 
Per  celi  d'Ongria. 

Ixiiij 

Veureu  en  aquell  dia 
Segons  ma  proffecia 
Anar  la  Lombardia 
A  foch  e  a  flama. 


168  DISPUTA  DE  UASE 

Ixv 

Segons  que  lo  cel  mana, 
La  vidua  Toscana 
Segons  ley  crestiana 
Serà  novia. 

Ixvj 

Veureu  lo  gran  vicari. 
Per  omplir  son  armari, 
Que  vindrà  molt  contrari 
A  les  comunes. 

Ixvij 

Veureu  fer  la  gran  liga, 
No  pot  fugir  si  triga, 
Contra  celi  qui  s'abriga 
De  la  gran  capa. 

Ixviij 

Déu  per  la  sua  potença 
Pot  lavar  tal  offença 
Revocant  la  senten  ça 
De  les  planetes. 


CONTRA  FRARE  ENCELM  169 

Ixix 

La  mia  proffecia 
En  escrit  mesa  sia, 
Car  cove  que  axí  sia 
Com  ella  posa.» 

Fi  de  la  profecía 


De  la  festa  que  feren  los  animals  per  la 
profecia  feta  per  llur  orador  en  l'any 
milia  quatre  cents  e  dehuit 

Après  que  la  profecia  fon  finida,  fon  fet  un 
'^*•  gran  brogit  e  remor  del  goig  e  solaç  que 
donaren  tots  los  animals,  dihent:  «D'aciavant  es 
vençut  fra  Encelm,  car  aquesta  profecia  es  pus 
vera  e  pus  sotil  que  no  es  la  seva.»  E  après  que 
foren  apausits,  l'ase  girant-se  vers  mi,  dix  les 
paraules  següents: 


L'ase  parla  a  fra  Encelm 

«"PRA  Encelm:  que  us  sembla  de  ma  profecia? 
-*■    E  jo,  com  aquell  qui  veent  que  la  dita  profe- 
cia era  molt  ben  feta  e  ben  ordonada,  digui-li 
en  així: 


170  DISPUTA  DE  UASE 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 


«Cenyor  ase,  en  vostra  profecia  no  hi  ha  que 
^  redir,  e  es  fort  sotilment  posada  e  ordonada, 
parlant  fort  obscurament  així  com  es  lo  costum  dels 
astrolechs,  car  ells  no  volen  que'ls  juhíns  de  les 
planetes,  los  quals  posen  e  ordonen  ab  gran  tre 
ball  d'enteniment,  sien  entesos  per  los  llegidors 
sens  alguna  fadiga:  car  la  cosa  qui  per  treball  es 
acquirida,  es  comunament  per  les  gents  ben 
volguda  e  aymada,  pregant-vos  molt  humilment 
que  jo  n'haja  una  declaració,  car,  en  veritat,  jamés 
jo  no  hauria  pensat  que  en  vós  hi  hagués  haut 
tant  de  sciencia  e  d'enteniment,  mas  Déu  Tot- 
poderós dóna  sa  gràcia  a  qui  li  plau.» 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

"jVTOLT  volenter,  fra  Encelm,  vos  donaré  la  de- 
^^^  claració  per  vós  demanada,  e  açò  après  la 
disputació  finada.  E  per  tant  si  havets  altra  rahó 
per  la  qual  puscats  provar  vostra  falsa  opinió 
hajats-Ia  a  donar  mantinent  e  la  resposta  vos  en 
serà  feta.» 


Fra  Encelm  diu  a  l'ase 

«Cenyor  ase,  una  altra  rahó   per  provar  ma 

•^  opinió  ésser  vera,  ço  es  assaber   que  entre 

nosaltres,  fills  d'Adam,  som  de  pus  gran  noblea 


CONTRA   FRARE  ENCELM  171 


e  dignitat  que  no  vosaltres  és:  que  Déu  Tot-pode- 
rós  ha  volgut  prendre  carn  humanal,  mesclant 
sa  alta  divinitat  ab  nostra  humanitat,  fahent-se 
home,  e  gens  no  ha  presa  vostra  carn  ne  vostra 
semblança,  mas  en  llonch  temps  s'és  fet  nostre 
frare,  e  s'és  fet  fill  d'Adam  aixi  com  nosaltres 
de  part  de  mare,  talment  que  nostra  carn  es  huy 
col•locada  lla  d'alt  al  cel  empirial.  E  de  ço  dehia 
Sent  Joan  al  primer  capítol  de  son  Evangeli: — 
La  paraula  ha  stat  feta  carn  e  ha  habitat  entre 
nosaltres. — E  sobre  açò  dehia  Sant  Agustí: — La 
paraula  del  Senyor  es  lo  fill  del  Pare,  ço  es  assaber, 
Jesús  Christ  qui  es  lo  fill  del  Pare  eternalment 
e  fill  de  la  mare  temporalment. — E  aquesta  nos- 
tra dignitat  sobre  uja  tota  altra  dignitat  e  honor, 
per  què  ço  es  santa  e  justa  rahó  que  nosaltres 
siam  vostres  senyors  e  vosaltres  nostres  vassalls 
e  sotsmesos.  E  per  açò  dehia  aquell  gran  profeta 
lo  Rey  Daviu:— Tu  has.  Senyor,  jusmés  totes 
coses  sots  sos  peus,  ço  es  assaber  de  l'home:  ove- 
lles e  bous,  e  les  bèsties  dels  camps,  ço  es  assaber 
totes  altres  bèsties  e  animals,  los  ocells  del  cel 
e  los  peixs  de  la  mar. — Dihent  encare  més  lo  dit 
reyal  profeta  en  son  vuitè  psalm: — Senyor,  tu 
l'has  constituhit  un  poch  menor  que'ls  "àngels, 
tu  l'has  coronat  de  glòria  e  d'honor,  e  l'has  cons- 
tituhit en  sus  les  obres  de  tes  mans. — Perquè 
apar  evidentment  e  clara  que;  per  totes  aquestes 
rahons,  nosaltres  som  de  pus  gran  noblea  e  digni- 
tat que  no  vosaltres,  e  que  de  dret  e  justa  equitat 
nosaltres  som  vostres  senyors  e  vosaltres,  animals, 
nostres  vassalls,  esclaus  e  sotsmesos.» 


172  DISPUTA  DE  L'ASE 


L'ase  respon  a  fra  Encelm 

«To  proverbi  diu,  fra  Encelm,  que  del  mal  que 
-'-^  hom  ha  pahor,  d'aquell  meteix  se  mor,  e  així 
me'n  pren.  Car  jo  us  jur  en  veritat  que  totes  les 
vegades  que  vós  me  dehiets  que  haviets  altra  rahó 
per  provar  vostra  opinió  ésser  vera,  jo'm  moria 
quaix  de  pahor  que  no  diguessets  aquesta  rahó 
que  de  present  havets  dita  e  assenyalada,  car  jo 
la  sabia  bé,  sens  moltes  altres  les  quals  jo  scé  així 
bé  autentiques  e  així  bé  a  propòsit  com  qualse- 
vulla  d'aquelles  que  havets  dites;  mas  no  us  en 
membre,  tant  hi  ha  de  temps  que  no  havets  vist 
ne  llegit  en  neguns  llibres  de  la  sancta  Escriptura 
tot  així  com  es  aquesta  autoritat  qui  es  mesa  al 
primer  capítol  del  Gènesi  qui  diu  que  Déus  Tot- 
poderós dix  a  Adam  e  Eva: — Creixets  e  multi- 
plicats e  omplits  la  terra,  e  jusmetets-la  e  senyo- 
rejats  sobre  los  peixs  de  la  mar,  e  los  ocells  del 
cel,  e  sus  totes  les  coses  qui  han  ànima  e  qui's 
mouen  sus  a  la  terra. — E  moltes  altres,  les  quals, 
de  pahor  de  fer  ma  paraula  massa  llonga,  jo  leíx 
de  pronunciar.  Perquè,  mestre  molt  reverent,  no 
podent  ne  volent  resistir  ne  contrastar  contra  la 
veritat,  jo  us  atorch  que'ls  fills  d'Adam  són  de  pus 
gran  noblesa  e  dignitat  que  nosaltres,  animals,  e 
que'l  Déu  Tot-poderós  nos  ha  creats  per  al  vostre 
servey,  e  en  açò  ha  fet  lo  bon  Senyor  gran 
honor  a  vosaltres,  e  a  nosaltres  no  ha  fet  tort  ne 
ultratge.  Car  totes  ses  obres  són  dretes:  justícia 
e  veritat.» 


COl•lTRA  FRARE  ENCELM  173 

Après  que  Tase  hach  dit  aquestes  paraules, 
vet-ací  lo  Rey  dels  animals  qui  diu  les  paraules 
següents: 

Lo  Rey  dels  animals  parla  a  fra  Encelm 

donant-li  guany  en  la  qüestió 

«■pRA  Encelm,  abans  que  haguessem  feta  vostra 
-*■  coneixença  e  ohint  parlar  del  vostre  saber  e 
subtilitat  d'enteniment,  nosaltres  en  crehiem  una 
partida,  e  l'altra  no;  mas  de  present  vehem  cla- 
rament que  tot  ço  que's  dehia  e  divulgava  pe'l 
món  de  vostra  sciencia  e  sotil  enteniment  es  veri- 
tat. Per  què,  per  rahó  e  vera  justícia,  vós  havets 
vençut  e  guanyat  la  qüestió,  e  nós  e  tots  los  vene- 
rables barons  de  nostra  cort  atorguem  vostra 
opinió  ésser  vera,  ço  es  assaber,  que  entre  vosal- 
tres, fills  d'Adam,  sots  de  pus  gran  nobleae  digni- 
tat que  nosaltres,  animals,  e  sots  de  dret  nostres 
senyors,  e  nosaltres  vostres  vassalls.  E  açò  es  pura 
veritat,  que  mal  se  pot  cobrir  lo  sol  ab  lo  garbell; 
pregant-vos  e  suplicant  de  tot  nostre  poder  que  us 
placia  prehicar,  dir  e  amonestar  als  fills  d'Adam 
que'ls  pobres  de  nostres  animals  los  sien  recoma- 
nats: car  ells  n'hauràn  guardó  d'aquell  qui  viu 
e  regna  per  tots  los  segles.» 

E  açò  dit  se  partí  del  dit  hort  ab  tots  los  ani- 
mals. E  jo,  cavalcant  ab  gran  plaher  e  consolació 
per  la  qüestió  que  havia  guanyat,  me'n  retorní  en 
ma  casa. 

Deo  qracias. 
Amkx. 


174  DISPUTA  DE  L'ASE 


Ací  fineix  la  Disputació  de  fra  Encelm  ab  los 

animals;  als  quals  fra   Encelm  mostra  per 

vives  rahons  que'ls  fills  de  nostre  pare 

Adam  són  de  pus  gran  dignitat  e  no- 

blea  que  no  són  los  animals.  E  fon 

acabada   la    Disputació    dessus 

dita  per  lo    dit  fra  Encelm 

Turmeda  en  la  Ciutat  de 

Tuniç  als   XV  jorns  de 

setembre  de  l'any 

MCCCCXVIII. 


ADDENDA 


Com  a  secució  i  complement  del  text  original  de  la  profecia 
(pàg8.  151-69),  preciós  ornament  que  imprimeix  una  nota 
esplendent  de  vivor  i  d'autenticitat  demunt  les  monòtones 
grisors  de  la  nostra  pseudo-restauració  de  la  Disputa,  creiem 
oportú  d'afegir  ací  la  declaració  de  la  profecia  que,  a  petició 
de  fra  Encelm  (pàg.  170),  promet  donar-li  son  heli  responent 
l'Ase  un  cop  haurà  fi  la  llur  controvèrsia.  Una  peça  tan  inte- 
ressant és  sistemàticament  omesa  pels  diferents  editors  fran- 
cesos del  nostre  autor  que  no  devien  ignorar-ne  l'existència 
tota  vegada  que  figura  a  la  fi  de  l'impressió  catalana  de  1509 
la  qnal,  segons  testimonieja  Ferran  Colom  (1),  acaba  (D[e.»i- 
tief])  pels  tres  mots  «segons  son  posades»  que  finalitzen  aixi 
meteix  la  lliçó  del  Ms.  de  Carpentraa.  Aquesta,  única  cone- 
guda avui,  fou  publicada  no  fa  gaire  (2)  i  és  gràcies  a  una 
semblant  ventura  que  podem  copiar-la  a  continuació  amb  el 
doble  objecte  de  reparar  aquella  omissió  i  de  compensar 
la  fatiga  del  llegidor  si  haurà  pogut,  vencent  la  platitut  de* 
nostre  treball,  arribar  a  la  darrera  fulla  del  present  llibret 


(1)  Begisirum.  3.861. 

(2)  Jordi  Rubió:  Un  text  català  de  tLa  Profecia  de  l'Ase* 
de  fra  Anselm  Turmeda.  Erudit  article  aparegut  en  1913  a 
la  revista  Estudis  Universitaris  Oaialans. 


176  DECLARACIÓ  DE  LA 


'  A  QüESTA  68  la  declaració  de  la  profecia  feta  per  lo  res- 

■^  ponent  frare  Encelm  Turmeda  en  la  disputa  dels  ani- 
mals. 

Sobre  la  primera  qui  comença  Tol  ço  que.  So  es  a  dir  que 
ço  [que]  los  proffetes  an  posat  ab  paraules  closes,  veureu 
ara  palesament  venir  un  fet  après  altre. 

§  Sobre  lo  .11.  qui  comença  La  biatia  feresia,  ço  es  a  dir 
que  serà  un  Cardenal  en  Itàlia  que  per  despit  de  la  presonia 
hon  lo  hauran  (sic)  tengut  lo  papa,  sobornant  alguns  car- 
denals, rebellant  se  volran  fer  un  altre  Papa,  mes  lur  fet  no 
hanra  perfecció. 

§  Sobre  lo  .111.  qui  comença  La  gran,  ço  es  a  dir  qne'l 
Rey  d'Anglaterra  mourà  mortal  guerra  al  Rey  de  França. 

§  Sobre  lo  quart  qui  comença  Ladonchs,  ço  es  a  dir  que 
los  anglesos  pendran  dels  francesos  moltes  terres  e  en  fre- 
tura subiugaràn  aquelles  ab  gran  victorià  que  sempre  deuen 
haver. 

§  Sobre  lo  quint  qui  comença  Mil,  ço  es  que  en  lo  sobre 
dit  any  per  defalliment  de  mascle  en  ponent  serà  elegida 
una  real  infanta  per  senyora  ab  consentiment  de  la  menor 
part,  de  que's  seguirà  gran  guerra  e  discòrdia  per  tota  la 
terra. 

§  Sobre  lo  .vi.  qui  comença  Per  la,  ço  es  que  la  illa  del 
focb,  ço  es  Sicília,  per  la  gran  subiugança  que  lavors  los 
faran  catalans,  se  rebellaran  contra  ells  e  serà  un  cruel  fet 
per  catalans. 

§  Sobre  lo  .vii.  qui  comença  La  sua  geni,  ço  es  a  dir  que 
per  la  mala  companyia  que  catalans  los  faran,  ells  rebellant- 


PROFECIA  DE  L'ASE  177 


se  faran  general  unió  contra  ells,  [e]  los  gitaran  de  la  se- 
nyoria. 

§  Sobre  lo  .viii.  qui  comença  Ladoncks,  ço  es  a  dir  que 
la  part  de  Claramunt  los  quals  foren  Lombarts,  ab  com- 
panyia pillarda,  ço  es  ab  lo  poble,  daran  la  salsa  parda,  ço 
es  mal  viatge,  al  gran  vicari,  ço  es  al  Visrey  qui  lavors  serà. 

§  Sobre  lo  novè  qui  comença  Dins,  ço  es  a  dir  que  quant 
aquesta  rebellio  serà,  la  mala  planeta  de  Saturnus  serà  en 
la  segona  casa  del  signe  de  Àries  e  lavors  serà  fet  lo  Rey 
indigne  de  senyoria,  ço  es  que  la  perdrà. 

§  Sobre  lo  .x.  que  comença  Lo  cel,  ço  es  a  dir  que  segons 
la  disposició  del  cel  quant  la  rebelio  serà,  lavors  serà  de- 
serta la  Ciutat  negra,  ço  es  Catanya,  car  los  catalans  se 
faran  forts  en  ella  e  los  sicilians  prenent  la  destroiran. 

§  Sobre  lo  .Xi.  qui  comença  No  tfuig.  Aci  diu  frare  En- 
celm  a  la  Ciutat  de  Catania  prometent  li  que  cove  que  la 
senyoria  de  catalans  qui  en  ella  serà,  isqua  fora,  ço  es  lo 
visrey  qui  en  ella  serà  assitiat,  e  que  la  sobre  dita  ora  sia 
mal  a  catalans. 

§  Sobre  lo  .xii.  qui  comença  Sota,  ço  es  a  dir  que  la 
donchs  los  catalana,  qui  lavors  seran  en  algunes  fortaleses, 
se  metran  en  cor  de  amansar  la  ira  del  menut  poble  e  dema- 
naran un  salcondujt  per  lo  vescompte  de  Rochaberti.  E  lo 
poble  dar  lo  hi  a,  e  après  trairan  los.  e  faran  dolent  lo  ves- 
compte de  la  sua  persona. 

§  Sobre  lo  .xiii.  qui  comença  Lo  cel  diu  que  aquesta 
mala  constillacio  [q'io]  lavors  serà,  demostra  clarament  que 
cove  quedecascuna  bands,  ço  es  de  catalans  e  de  sicilians, 
mnyra  molta  gent. 

§  Sobre  lo  .Xiiii.  qui  comei-çi  Après,  ço  es  a  dir,  que 
après  la  rebellio  de  Sicilià  se  levarà  un  Cardenal  sots  espècia 
de  fer  be,  mostrantse  molt  sante  de  perfeta  vida,  e  lo  sen 
cor  serà  de  Lop  rappat  e  farà  un  scisma  novell  en  la  iglesia, 
mas  DO  hanra  durada. 

§  Sobre  lo  .xv.  qui  comença  Stela,  ço  es  a  dir  que  ans 
d'aqueU  temps  se  demostrarà  en  l'ayre  una  colona  de  foch 
e  durarà  alguns  dies  e  serà  vista  de  tot  hom  generalment. 

§  Sobre  lo  .xvi.  qui  comença  Gitant,  diu  frare  Encelm 
que  aquesta  tal  colona  gitarà  raigs  variables  e  de  gran 


178  DECLARACIÓ  DE  LA 


apaordiment  e  lavors  vindran  en  terra  los  mals  incorpora- 
bles  («»c),  axi  com  fam,  guerra  e  mortaldats. 

§  Sobre  lo  .xvn.  qui  comença  Lo  foch  correrà,  diu  frare 
Encelm  que  aquest  tal  foch  no  serà  sinó  que  la  dita  colona 
gitarà  raigs  molt  lonchs  e  correran  con  a  foch  per  l'ayre, 
semblant  que  veu  hom  moltes  nits  algunes  cometes  que  par 
sien  steles  que  cayguen  del  cel,  e  dona  fra  Encelm  de  bon 
consell  tal  hora  estar  deins  les  esglésies. 

§  Sobre  lo  .xviii.  qui  comença  Les  mosques,  ço  es  a  dir, 
que  los  bretons  exiran  de  Bretanya  e  vindran  contra  lo 
duch  de  Borgunya  ab  molta  altra  gent  que  ajustaran  e  co- 
rreran-li tota  la  terra  e  metran  a  sacomano. 

§  Sobre  lo.  XIX,  qui  comença  ab  gran,  diu  frare  Encelm 
que  ans  que  aquest  mal  vinga  sobre  Borgunya,  veuran  les 
gents  moltes  nits  les  steles  fer  batalles  e  lavors  la  cruel  playa, 
ço  es  la  sobre  dita  guerra,  vindrà  en  terra,  ço  es  en  Bor- 
gunya. 

§  Sobre  lo  .xx.  qui  comença  Veureu  fill,  diu  frare  En- 
celm que  quant  serà  lo  sobre  dit  en  la  Borgunya,  molts 
dels  borgunyons  se  rebellaran  contra  lur  duch,  si  que  lo 
pare  tindrà  per  lo  duch,  e  lo  fill  serà  rebelle  ab  los  bretons, 
e  acusant-se  tots  jorns,  la  un  farà  testimoni  contra  l'altre. 

§  Sobre  lo  .xxi.  qui  comença  La  divina  potença,  diu  que 
deu  beneyt  tot  poderós,  per  aquesta  pocha  caritat  que  serà 
entre  los  homens,  ha  proveit  e  manat  que  lo  mal  de  pesti- 
lència vesit  la  terra,  ço  es  mortaldat  un  any  part  altre. 

§  Sobre  lo  .xxii.  qui  comença  Après  lo  bon  baptista, 
diu  frare  Encelm  que  l'emperador  conquistarà  moltes  terres 
en  la  Turquia  e  que  hi  morran  infinits  turchs. 

§  Sobre  lo  .xxiii.  qui  comença  En  la  dessus  diu  frare 
Encelm  que  la  dessus  dita  guerra  no  deu  durar  sinó  quatorze 
mesos. 

§  Sobre  lo  .xxim.  qui  comença  Uanemislat,  ço  es  a  dir 
que  la  antiga  enamistat  que  es  de  catalans  e  genovesos  se 
levarà  de  carrera,  e  serà  entre  ells  bona  pau  e  faran  liga 
ensemps  e  après  sia  fermada  la  dita  liga,  faran  gran  armada 
contra  lurs  enemichs  perpetuals. 

§  Sobre  lo  .xxv.  qui  comença  E  venint  la  novella,  diu 
que  la  bella  puncella,  ço  es  la  illa  de  Còrsega,  que  es  vella 


PROFECJADE  UASE  179 

d'anys  e  puncella  de  senyoria  real,  la  qual  cove  que  vinga 
tota  a  ma  del  rey  d'Aragó,  e  lavors  la  bruta  vella,  ço  es 
Gènova,  vella  de  hedificis  e  de  riquesa  e  bruta  per  la  divisió 
que  serà  en  ells,  serà  desfeta. 

§  Sobre  lo  .xxvi.  qui  comença  Lo  cel  veig  que  ja,  diu 
frare  Encelm  que  de  tal  mal  implora  vuy  lo  cel  e  que  si 
triga,  no  pot  fallir. 

§  Sobre  lo  .xxvii.  qui  comença  Traïció,  ço  es  a  dir  que 
madama  de  Nàpols,  qui  a  despit  de  sos  amichs  pendra  marit, 
de  que  li  seguirà  gran  mal,  e  serà  gran  destorp  en  lo  realme 
de  Nàpols. 

§  Sobre  lo  .xxvin.  qui  comença  E  passada  la  festa,  ço 
es  a  dir  que  après  de  les  noces,  per  la  requesta  desonesta 
que  farà  madama  a  son  marit,  no  volent  ell  consentir,  serà 
entre  ells  mala  voluntat. 

§  Sobre  lo  .xxix.  qui  comença  Saturnus  veig,  diu  fra 
Encelm  que  la  mala  constillacio  que  serà  contra  la  dita 
dama  si  serà,  que  serà  de  molts  de[re]linquida  e  durarà 
.XXVI.  mesos. 

I  Sobre  lo  .xxx.  qui  comença  La  donchs  la  vella,  ço  es 
que  la  dita  dama  es  vella  d'anys  e  nina  de  seny  e  que  ab 
maneres  de  santedat  tractarà  gran  mal  a  son  marit. 

§  Sobre  lo  .xxxi.  qui  comença  Ans  de  la  primavera,  ço 
es  a  dir  que  la  riera  de  Mallorques  cove  que  una  altra  vegada 
\nnga  gran,  mes  no  farà  gran  mal. 

§  Sobre  lo  .xxxii.  qui  comença  E  lo  cel  me  demostra, 
ço  es  que  segons  la  disposició  del  cel  cove  que  en  la  terra 
nostra,  ço  es  en  la  senyoria  de  Aragó,  sia  longa  guerra,  e 
sera'n  oeaoio  la  coronació  de  la  real  infanta  que  serà  en 
l'any  m.cccc.lxxxx. 

§  Sobre  lo  .xxxiii.  qui  comença  Sots  simbell,  ço  es  a 
dir  que  lo  comte  d'Urgell  se  mostrarà  foll  e  vestit  de  burel 
e  exirà  de  presó. 

§  Sobre  lo  .xxxim.  que  comença  E  lo  gran  conestahle, 
ço  es  a  dir,  que  lo  dit  comte,  ab  favor  de  un  gran  conestable 
castellà,  exira  del  impugnable  loch  hon  estarà  pres, 

§  Sobre  lo  .xxxv.  que  comença  U esposa,  ço  es  a  dir, 
que  la  església  que  per  lo  scisme  era  desmarrida,  serà  ves- 
tida de  joy  après  la  santa  nnio. 


180  DECLARACIÓ  DE  LA 

§  Sobre  lo  .xxxvi.  qui  comença  La  profecia,  ço  es  a  dir, 
qne  après  la  santa  unió,  portarà  la  església  corona  de  per- 
feta alegria  sobre  son  cap.  e  serà  amagada  per  sos  fills  de 
caacuna  banda  de  crestians. 

§  Sobre  lo  .xxxvii.  que  comença  Veureu  la  fortalesa, 
diu  que  après  alguns  anjs  la  fortalesa  de  la  església  tornarà 
flaquesa,  per  ço  com  lo  papa  que  lavors  serà,  no  estarà  ba 
ab  alguns  prínceps  de  xpistians,  e  lavarli  an  la  obediència 
per  algun  temps. 

§  Sobre  lo  .xxxviii.  qui  comença  Ladonchs  alçant  la, 
ço  es  a  dir  que  après  d'aço  lo  gran  duch  de  Bavera,  ço  es 
lo  duch  de  Borgunya,  alçant  la  sua  bandera,  farà  damnatge 
a  la  gent  de  sant  Pere,  ço  es  a  capellans. 

§  Sobre  lo  .xxxtx.  qui  comença  Omplint  la  buyda  bossa,  ço 
es  a  dir  que  en  lo  sobre  dit  any  .m.ccc.lxxxx.  (síc)  en  ponent 
contrestarà  la  maior  part  de  la  gent,  no  volent  senyoria  de 
fembra,  e  lavors  los  que  seran  de  la  part  de  la  real  mossa, 
dessus  dita,  omplint  la  buyda  bossa,  co  es  la  del  Papa  que 
lavors  serà,  ell  la  conservarà  en  la  senyoria. 

§  Sobre  lo  .xxxx.  qui  comença  Lo  cel,  ço  es  a  dir  que 
per  ço  aquesta  tal  elecció  serà  feta  en  mala  costillacio,  no 
pot  durar  la  sua  senyoria,  car  Saturnus  la  y  guastarà. 

§  Sobre  lo  .XLi.  qui  comença  Après  la  cruel,  ço  es  a  dir 
que  après  serà  la  dita  mossa  desbosta  de  la  senyoria,  los 
de  la  sua  part  la  tindran  amagada  .xiii.  dies,  e  après  dar 
li  an  marit  ab  algunes  terres,  ab  les  quals  visquen  a  lur 
honor. 

§  Sobre  lo  .XLn.  qui  comença  Ladonchs  en  la,  ço  es  a 
dir  qne  après  serà  maridada  la  dita  real  mossa,  los  moros 
de  Saragossa  qui  eren  de  la  part  de  la  sobre  dita  mossa. 
e  volent  la  sua  senyoria,  faran  grans  bàndols  ab  los  altres 
moros  qui  no  la  volran,  e  encontrant  se  al  mig  de  la  orta, 
faranse  la  perussa  los  uns  als  altres. 

§  Sobre  lo  .XLni.  qui  comença  La  porta  veig  hvberta, 
ço  es  a  dir  que  la  dita  Seragossa  en  aquell  any  serà  en  tan 
gran  deatorp,  que  no's  curaran  d'anar  a  les  esglésies  e  per 
les  grans  gents  que  se'n  hixiran,  serà  la  terra  deserta. 

§  Sobre  lo  .XLnii.  qui  comença  volarà,  ço  es  a  dir,  que 
per  ço  com  lo  Papa  no  estarà  be  ab  alguns  princepa  de 


PROFECIA  DE  L'ASE  l8l 


xpistians  e  mes  que  mes  ab  lo  rey  de  França,  lo  príncep  de 
Gales  farà  lo  gran  damnatge  al  francesos. 

§  Sobre  lo  .xlv.  qui  comença  No  pas,  ço  es  a  dir,  que 
lo  major  bisbe,  ço  es  lo  papa,  lo  farà  son  vicari  per  fer  la 
dita  guerra  al  rey  de  França. 

§  Sobre  lo  .xlvi.  qui  comença  E  cel  de,  ço  es  a  dir,  que 
lo  rey  de  Navarra,  venint  en  ajuda  del  papa,  farà  gran 
guerra  contra  francesos. 

§  Sobre  lo  .xlvii.  qui  comença  La  nostra  Catalunya, 
ço  es  a  dir,  que  si  en  aquell  temps  los  grans  e  gentils  homens 
de  Catalunya  no  s'alunyaràn  de  aquesta  tal  guerra,  ana 
iran  en  Navarra  per  provarlurs  corssos,  e  lorey  que  serà  tot 
en  favor  del  papa,  lo[3]  levarà  tot  quant  hauran    al    mon. 

§  Sobre  lo  .XLviii.  qui  comença  Repicant,  ço  es  a  dir 
que  lavors  los  gentils  homens  catalans  faran  la  mostra,  mas 
lo  Rey  los  vedarà  l'anada  e  serà  tan  abrivada  que  qui  con- 
trapassarà  lo  manament  del  rey,  serà  la  sua  [mà]  munyada. 

§  Sobre  lo  .xxvini.  qui  comença  Veureu  ladonchs,  ço 
ea  a  dir  que  la  real  Infanta  haurà  gran  goig  e  alegria,  car 
vindrà  li  nova  que  lo  rey  d'Anglaterra  li  vol  trametre  molta 
gent  en  son  servici  e  favor. 

§  Sobre  lo  .l.  qui  comença  Segons  lo  cel  m'ensenya,  ço 
es  que  per  lo  novell  Rey  d'Aragó,  serà  la  gent  de  Cerdenya 
molt  atreta  e  finalment  tota  subjugada  a  catalans. 

§  Sobre  lo  .li.  qui  comença  Seran  moltes  revoltes,  ço  eg 
que  après  la  conquesta  de  Cerdenya  seran  moltes  revoltes 
a  ma  del  rey  d' Aragó  en  la  sua  terra  e  fora  la  terra,  e  lavors 
seran  toltes  les  testes  a  dos  grans  mestres,  e  serà  la  un  fran- 
cès e  l'altre  ytalia. 

§  Sobre  lo  .Ln.  qui  comença.  Tornarà  Vabitatge,  diu 
frare  Encelm  que  per  la  salvatge  guerra  qui  serà  en  lo  realme 
de  Nàpols,  los  orts  e  vinyes  e  habitacions  de  fora  seran 
gnastats  e  desfets,  e  tornaran  con  a  boscatges. 

§  Sobre  lo  .Lni.  qui  comença  E  la  blanca  rosa,  din  fra 
Encelm  que  per  la  salvatge  guerra  qne's  farà  ab  ajuda  de 
la  sposa,  ço  es  de  la  sglesia,  la  rosa  blanca  farà  gran  nosa 
als  de  la  partida  de  la  rosa  vermella. 

§  Sobre  lo  .Lnii.  qui  comença  E  Gènova,  ço  es  que  per 
los  grans  mals  e  affanys  que  passarà  Gènova,  aera  feta  ron- 


182  DECLARACIÓ  DE  LA 


daya,  ço  es  per  totes  parts  del  mou  se'n  parlarà  del  seu  mal 
e  afí  any. 

§  Sobre  lo  .lv.  que  comença  Sota  bona  confiança,  ço  es 
a  dir  que  la  Ciutat  de  Lucha  pendra  pesança  per  la  ilor  del 
liri,  ço  es  lo  comú  de  Florença,  après  que  haurau  feta  pau; 
alguns  anys  après  de  la  dita  pau,  serà  la  dita  guerra. 

§  Sobre  lo  .lvi.  qui  comença  E  l'aguila  mesquina,  diu 
frare  Encelm  que  [l'Jaguila  mesquina,  ço  es  la  ciutat  de 
Pissa,  haurà  pressura  sots  l'ombra  leonina,  ço  es  sots  lo 
comú  de  Florença  e  lavors  per  tal  subjugança  o  pressura, 
vindrà  com  a  gallina  mullada  e  sens  esforç. 

§  Sobre  lo  .LVii.  que  diu  Serà  subjugada,  diu  que  aquesta 
tal  pressura  e  subjugacio  sota  florentins,  deu  durar  mija 
setmana  de  Daniel,  feu  ne  lo  conte. 

§  Sobre  lo  .LVIII.  que  comença,  puys  realment,  diu  que 
passada  aquesta  mija  setmana,  exira  desubjugacio  de  flo- 
rentins e  molta  gent  la  seguirà,  o  ella  realment  vestida  man- 
tindrà la  partida  del  imperi. 

§  Sobre  lo  .Lix.  qui  comença  Lo  flori,  diu  frare  Encelm 
que  après  que  Pisa  sia  exida  de  subjugacio  de  florentins, 
serà  un  gran  tabustol  entre  los  dits  florentins,  dich  entre 
ells,  e  ab  tractes  de  algun  d'ells  molta  gent  stranya  entrant 
en  lo  comtat  de  Florença,  faran  gran  dampnatge  en  aquell. 

§  Sobre  lo  .lx.  qui  comença  Al  bras  de  la  colomna,  diu 
frare  Encelm  que  lavors  l'emperador  alçarà  la  scona,  ço 
es  la  sua  bandera,  e  que  ab  gran  poder  de  gent  vindrà  en 
Itàlia  al  bras  del  papa,  qui  es  de  la  colona  e  corona  de  la 
església,  e  aço  per  fer  se  senyor  de  la  Itàlia. 

§  Sobre  lo  .lxi.  que  comença  Segons  lo  cel,  diu  fra  En- 
celm que  tot  aço  farà  l'emperador  per  haver  la  Lombardia 
sota  sa  senyoria. 

§  Sobre  lo  .lxii.  qui  comença  Venesia  la  gaya,  ço  es  a 
dir,  que  venint  l'emperador  de  la  nova  elecció  del  papa, 
farà  alguna  demanda  desonesta  als  venecians,  e  contres- 
tant  ells  a  la  dita  demanda,  serà  una  gran  guerra  entre  ells. 

§  Sobre  lo  .lxiii.  qui  comença  Lo  cel  dona  sentencia, 
ço  es  que  lo  cel  demostra  e  les  planetes,  que  cove  que  les 
ciutats  de  Verona  e  Vicensa  reben  offença  per  la  venguda 
del  emperador  en  Itàlia. 


PROFECIA  DE  L'ASE  183 

§  Sobre  lo  .lxiiii.  que  comença  Veurets  en  celi,  diu  frare 
Encelm  que  aquell  dia  per  la  gran  guerra,  tota  la  Lombar- 
dia  hirà  a  foch  e  flama,  car  la  ira  del  emperador  serà  molt 
furiosa,  no  havent  pietat  ni  misericòrdia. 

§  Sobre  lo  .lxv.  que  comença  Segons  que  lo  cel  manda, 
diu  frare  Encelm  que  après  del  dit  fet  de  Lombardia,  la 
Toscana  qui  tant  de  temps  es  estada  viuda,  ço  es  de  senyo- 
ria,  regint  se  comuna,  cove  que  lavors  sia  novia  prenent 
marit,  ço  es  que  Laura  un  novell  senyor  que  la  regira. 

§  Sobre  lo  .Lxvi.  que  comença  Veureu  lo  gran  vicari, 
ço  es  a  dir  que'l  papa  demanarà  certa  cantitat  de  moneda 
a  les  comunes  e  ells  negant  tal  demanda,  e  no  volent  li  res 
donar,  ell  los  vindrà  molt  contrari  e  ab  ajuda  del  empera- 
dor se  venjarà  d'ells. 

§  Sobre  lo  .lxvii.  que  comença  Veureu  fer  la  gran  liga, 
ço  es  que  apresde  aço  les  comunes  faran  una  gran  liga  con- 
tra lo  papa  e  contra  l'emperador  e  serà  gran  mal  en  Itàlia 
per  cascnna  partida. 

§  Sobre  lo  .lxviii.  que  comença  Deu  per  la  sua  potença, 
diu  trare  Encelm  que  aço  deasus  dit  segons  la  sua  sentencia 
cove  que  axi  sia,  mes  que  deu  beneyt  tot  poderós  es  sobre 
totes  coses,  qui  les  ha  creades,  el  sol  pot  revocar  aço  que 
no  sia. 

§  Sobre  lo  .Lxvmi.  qui  comença  La  tnia  proffecia,  diu 
frare  Encelm  que  axi  com  ha  dit  dessus,  si  deu  beneyt  no 
revoca  les  sentencies  e  judicis  de  les  planetes,  cove  aquelles 
coses  sobre  scrites  se  seguesquen,  segons  son  posades.» 


«COBLES  DE  PROFECIES  DE  FRA  ENCELM 

§     0  Babilonia,  tu  Barcelona. 

En  tu  florint  l'arbre  de  la  supèrbia 

Serà  son  fruyt  la  jornada  cella 

Si  penedint  deu  beneyt  no't  perdona. 

§    Mostrar  t'a  deu  alguns  orribles  signe»; 

Semblant  farà  a  les  tres  veines 


184  DECLARACIÓ 


Del  teu  comtat,  per  mal  e  per  roynes 

Los  confondra,  o  d'aço  son  dignes. 

§     Deu  poderós  tot  penedir  spera. 

Penedint  te,  d'ell  auras  indulgència. 

Si  que  fas  ta  alta  eminensa 

Si  trametrà  com  Sodoma  la  fera. 

§     Ton  mal  vendrà  de  març  o  de  satembre 

A  mija  nit,  tu  estant  adormida. 

Per  lamps  e  trons  seràs  spaordida, 

Vulles-te  donques  per  penitencia  rembre. 


Pi  de  una  proffeciíi.» 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET 


UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY 


PP  Turmeda,  Anselmo           , 

Í^37  Llibre  de  Disputacio  de 

T8D5  l*ase  contra  frare  EncelJii 

X922  Turmeda 


I^^pl^